El municipi d’Oliana es troba immers en el procés d’enviar el gegant Lussorio cap a Oliena, a Sardenya, localitat amb qui comparteix un agermanament formal des de 2018 després d’haver enllaçat una relació cordial a partir dels anys noranta. La figura, fruit de la intel·ligència artificial, s’ajusta a la normativa sarda que impedeix homenatjar persones reals en imatges, i s’ha confeccionat sumant esforços d’entitats i persones a banda i banda en el vestuari, la música i la dansa. Un ajut europeu que té per objectiu impulsar la cultura transfronterera ha finançat el projecte, i la peça es farà arribar a Sardenya coincidint amb els actes de les festes de les Cortes Apertas el pròxim 11 de setembre.
 

Creació i valors en l’elaboració del gegant lussorio

L’encàrrec va recaure en Toni Mujal, mestre artesà geganter a Cardona. La figura suma 3,6 metres d’alçada i prop de 40 quilos, amb robes tradicionals d’Oliena. El nom fa al·lusió a Sant Lussori, soldat i màrtir d’origen sard al segle IV. Durant el procés, els veïns d’Oliana i Oliena van intervenir tant en la selecció del vestuari com en la configuració del repertori musical. Aquesta implicació ha estat clau per fer que la figura traslladi la identitat i els valors propis de les dues poblacions, convertint el projecte en símbol d’entesa cultural.

Recorregut de l’agermanament entre oliana i oliena

Els primers contactes entre Oliana i Oliena daten dels noranta, amb la visita d’un jove sard als Pirineus, sorprès pel paral·lelisme entre els topònims. Aquest inici va portar el 2013 a un pacte d’amistat, consolidat formalment com a agermanament cinc anys després. Segons l’alcalde d’Oliana, Ricard Pérez, des de llavors s’han establert vincles comercials, culturals i festius. Amb el temps, aquesta relació s’ha anat enriquint amb intercanvis que han aportat noves experiències i patrimoni a ambdues comunitats, i han enfortit una amistat visible en projectes com el de Lussorio.

Procés compartit de presentació del gegant

La primera posada en escena oficial de Lussorio va coincidir amb la 34a Trobada Gegantera d’Oliana a començaments d’agost, amb una delegació d’Oliena participant activament en la definició del disseny. Una figura singular, resultat de desplaçaments freqüents entre els tres municipis. Ricard Pérez exposa: “El gegant s'ha fet amb una vestimenta sarda, amb la roba que ens han fet arribar des d'Oliena. Ells també van proposar la música, i des d'aquí, el grup de gegants d'Oliana han creat el ball”, detalla Pérez. Aquest recorregut evidencia el treball conjunt i com la cultura popular pot ser eina de connexió entre territoris. El fet que tant la música com la dansa parteixin de contribucions de les dues comunitats reforça la naturalesa integradora del projecte.

La música tradicional d’Oliena —amb l’acordió com a eix— s’ha maridat amb les melodies de la tradició gegantera catalana per donar pas a una dansa pròpia del gegant. Aquesta coreografia barreja moviments de la dansa sarda i la catalana. Recentment, una expedició de joves d’Oliena va arribar a Oliana per familiaritzar-se amb la tècnica de portar el gegant i aprendre la coreografia, amb la intenció d’incorporar aquesta tradició a la seva localitat. Aquest intercanvi ha apropat als joves sards la tradició gegantera de Catalunya i, alhora, ha servit perquè comparteixin elements propis de la seva cultura. El trasllat de coneixements i experiències afegeix capes al projecte i afavoreix el respecte i la comprensió recíproca entre les dues poblacions.

Anna Vilana, presidenta del Grup de Geganters i Grallers d’Oliana, comenta sobre l’experiència: “ha estat una experiència molt maca, tant per a nosaltres com per a ells”. En el mateix sentit, la colla catalana ha col·laborat directament en la creació del Grupo di Giganti di Oliena.

Un dels participants sards, Bastiano Cucca, veí d’Oliena, ho resumeix així: “Ha estat molt bonic aprendre coses noves, especialment tradicions d'altres llocs”, i afegeix que “és fantàstic veure com els joves volen continuar amb les tradicions locals i fer-les avançar, com nosaltres provem de fer al nostre país”. “Qui sap si l'any vinent nosaltres us podem portar alguna tradició nostra”, conclou. El seu company, Cristian Calaresu, recorda els primers assaigs: “tot tremolava, ja que feia molt vent”, però la millora ha estat ràpida i al segon dia d'assaig “em sentia molt més segur de portar-lo”. Aquestes experiències exposen el paper de la perseverança i l’aprenentatge en grup, i evidencien com la cultura popular serveix de motor per a la cohesió i el creixement dels joves implicats.

L’expedició d’Oliana —una cinquantena de veïns i els cinc gegants habituals, sumant-hi el Lussorio— es desplaçarà a Sardenya en tràiler per incorporar-se a les festes de les Cortes Apertas, que enguany arriben als trenta anys. Al llarg de l’estada, la comitiva catalana portarà a terme balls de gegants i també una mostra de sardanes a Oliena, reforçant així els llaços culturals. Aquesta trobada servirà per compartir tradicions i intensificar els vincles d’amistat, a més d’obrir portes a futures col·laboracions culturals entre Oliana i Oliena.