El treball forçat com a instrument de repressió durant el franquisme, la construcció i reconstrucció d’infraestructures per part de presoners i la recuperació de la memòria de les persones que el van patir centraran les II Jornades sobre treballs forçats durant el franquisme, que se celebraran els dies 23 i 24 d’octubre a la Sala Francesca de Llobera del Consell Comarcal del Solsonès.
Sota el títol “Carreteres de Memòria. Reconstruir un país com a condemna”, les jornades donen continuïtat a la primera edició, celebrada el 2024, i aprofundeixen en l’estudi del treball forçat durant la dictadura a partir de nous estudis de cas i línies de recerca. Historiadors, arqueòlegs i investigadors abordaran l’organització dels batallons de treballadors i els destacaments penals, les condicions de vida dels presoners i el paper que van tenir en la construcció i reconstrucció d’infraestructures arreu de l’Estat.
El programa també posarà el focus en el patrimoni material i documental associat al treball forçat, les eines per documentar-lo i les iniciatives orientades a recuperar i preservar la memòria de les persones que el van patir. En aquest sentit, les jornades incorporen també una mirada específica a les noves generacions, amb la presentació de projectes vinculats als camps de treball de Navarra i el Solsonès.
El Solsonès, un dels escenaris de la recerca
El territori del Solsonès tindrà un protagonisme especial durant les jornades. La recerca sobre la carretera L-401 permet aprofundir en la història del treball forçat a la comarca i relacionar-la amb un fenomen repressiu d’abast estatal.
Durant la jornada de dissabte 24 d’octubre es presentarà el treball sobre la carretera L-401, a càrrec de l’historiador Nil Boix i l’arqueòloga Aila Pinyol. Posteriorment, els participants podran conèixer directament les traces materials d’aquest passat amb una visita guiada a l’excavació del barracó de Cal Negre, també a càrrec dels dos investigadors.
La visita permetrà aproximar-se al patrimoni arqueològic vinculat als treballs forçats i entendre com la recerca sobre el territori contribueix a recuperar una part de la història que durant dècades ha quedat poc visible.
Un programa amb investigadors de diferents territoris
Les jornades començaran divendres 23 d’octubre, a les dotze del migdia, amb la benvinguda i presentació a càrrec de la presidenta del Consell Comarcal del Solsonès, M. Claustre Sunyer; la presidenta del Centre d’Estudis Lacetans, Neus Mujal; el director de l’Observatori Europeu deMemòries (EUROM), Jordi Guixé; el director de l’Instituto Navarro de la Memoria, César Layana Ilundáin; el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler.
El programa ha estat coordinat per Jordi Guixé, historiador i director de l’EUROM; inclourà ponències sobre els batallons de treball a Catalunya, amb estudis sobre les excavacions d’Empúries i el cas de Torres de Segre; aproximacions al treball forçat a la riba nord de l’estret de Gibraltar; la presentació de la base de dades estatal de Batallons de Treballadors, i una sessió dedicada als joves i la memòria.
La jornada de divendres es tancarà a dos quarts de vuit del vespre amb la projecció del documental La Muralla de los Prisioneros, de José Luis Tirado, seguida d’un un cinefòrum moderat per l’historiador José Manuel Algarbani.
Dissabte 24 d’octubre, les jornades continuaran amb una aproximació al destacament penal de Bustarviejo i una taula dedicada a les arqueologies de memòria, que inclourà una ponència sobre Cuelgamuros i una altra sobre la carretera L-401 i el Solsonès. A les dotze del migdia tindrà lloc la visita a l’excavació del barracó de Cal Negre.
Les jornades estan organitzades per l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB, el Memorial Democràtic, el Consell Comarcal del Solsonès, i el Centre d’Estudis Lacetans (CEL), amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) i la Diputació de Lleida.
