Jonàs Oliva, investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya
(CTFC) i de la Universitat de Lleida- AGROTECNIO ha liderat el desenvolupament d’un estudi publicat a la revista “Plant, Cell & Environment” sobre la contribució dels
patògens dels arbres en el procés de mortalitat en condicions de sequera. L’estudi ha
comptat amb la participació del CREAF, l’Instituto Pirenaico de Ecología (IPE-CSIC) i la
Swedish University of Agricultural Sciences.

La recerca s’ha centrat en el processos fisiològics que afecten al pi roig (Pinus sylvestris)
i a la pícea (Picea abies) quan estan afectats pel patogen Heterobasidion annosum s.s,
un fong que ataca l'albeca i el duramen dels arbres i causa descomposició interna del
tronc i les arrels.

Heterobasidion annosum és un patogen molt abundant al Pirineu, on es calcula que més
del 30% de les avetoses estan afectades per la malaltia que causa. Els avets i les pícees
són bastant tolerants a la malaltia. Tot i que els arbres malalts creixen menys, són
susceptibles a les ventades i perden la major part del seu valor fuster, no solen morir.
Aquest estudi ha mostrat com la sequera transforma una malaltia crònica en una
malaltia mortal pels arbres.

[blockquote]Jonàs Oliva, investigador del CTFC i la UdL, ha participat en una recerca internacional que estudia l’efecte interactiu de la sequera i la infecció patògena sobre el procés de mortalitat en coníferes[/blockquote]

Els resultats demostren la influència negativa de la sequera en la capacitat dels arbres
per defensar-se del patogen. Cinc mesos després de la inoculació, els arbres inoculats
amb el patogen i subjectes a condicions de sequera mostraven lesions necròtiques el
doble de grans que els arbres inoculats que havien estat ben regats. El tractament
combinat de sequera i patogen va augmentar significativament la mortalitat de Pícea,
que va morir a un ritme més ràpid en comparació als arbres que van ser sotmesos a
qualsevol dels factors estressants per si sols.

Durant la recerca, s’han analitzat els efectes de factors estressants com la sequera o els
patògens en ambdós espècies d’arbres joves, mesurant el seu l'estat hídric, l'intercanvi
de gasos, els hidrats de carboni no estructurals (NSC), la defoliació, les respostes de
defensa, i la seva relació amb la mortalitat. Els resultats han permès avançar en els
mecanismes que hi ha darrera de la interacció sequera-patogen. Per una banda, la
sequera redueix les reserves de carboni dels arbres i perjudica la capacitat dels arbres
per construir barreres de defensa i revertir el patogen. Par l’altra banda, les necessitats
de defensa davant d’aquest patogen redueixen la quantitat de carboni disponible per
l’arbre per fer front l’estrès hídric, afectant negativament el seu rendiment hidràulic i per
tant, augmentant la taxa de mortalitat.

Tot i que la mortalitat d'arbres induïda per la sequera s'ha estudiat intensament en les
últimes dues dècades, les vies que condueixen a la mortalitat dels arbres encara no es
coneixen completament. Sovint, la mortalitat dels arbres sorgeix d'una interacció entre
agents d'estrès biòtics (plagues i patògens) i abiòtics, en lloc de ser el resultat d'un sol factor de pertorbació.

El canvi climàtic planteja reptes cada vegada més grans per als ecosistemes forestals i
les malalties no només sorgeixen després de la introducció de patògens exòtics en nous
entorns, sinó també modificant la seva virulència a causa de processos impulsats pel
clima com la sequera. Per tant, és cada vegada més important tant predir el risc d'una
acceleració en el desenvolupament de malalties existents vinculades al canvi climàtic,
com comprendre la mort dels arbres induïda per patògens.