El Ple municipal de Solsona ha aprovat per unanimitat modificar l’Ordenança reguladora de construccions en sòl no urbanitzable destinades a activitats agrícoles per restringir la possibilitat d’instal•lar coberts al Vinyet. Després de constatar el perill de proliferació de magatzems agrícoles, arran d’una manca de concreció legal que presentava la normativa, aprovada el 2008, s’ha introduït un únic canvi que detalla més acuradament les característiques de les parcel•les mínimes per poder construir.
Així, el nou redactat especifica que per acreditar la superfície total de la finca cal que en la seva totalitat, amb un mínim de 45.000 metres quadrats, estigui ubicada únicament dins el terme municipal de Solsona. I en cas que la superfície estigui repartida en diverses finques, la construcció del magatzem agrícola o cobert s’haurà d’ubicar a la zona més gran. “Considerem que és una manera de protegir el Vinyet i evitar que proliferin els coberts”, va destacar ahir el regidor d’Urbanisme, Salvi Nofrarias.
El grup municipal de CiU va donar suport a aquesta iniciativa. “Estem a favor de tot el que suposi mantenir la idiosincràsia del Vinyet”, va afirmar el seu cap, Esteve Algué. Amb tot, va advertir que tant la seva formació com l’Associació de Veïns del Vinyet faran “tot el possible” perquè l’acció promoguda per un particular que ha motivat aquesta modificació de l’ordenança “no arribi a bon port” i perquè tampoc ho faci qualsevol altra acció “que utilitzi l’escletxa legal”.
Aquest punt de l’ordre del dia va motivar un intens debat amb interpretacions discrepants sobre la resolució jurídica de l’autorització d’unes obres. L’equip de govern va replicar a Algué que es permet tirar endavant aquelles actuacions que són aprovades pels serveis jurídics municipals. “Nosaltres no podem actuar de manera discriminatòria”, va assenyalar l’alcalde, David Rodríguez. “No podem fer de jutges”, va reblar Nofrarias. L’oposició va acusar el govern municipal de no estar al costat de l’Associació de Veïns, mentre que l’executiu va lamentar que es barregessin els interessos públics amb els privats.
