No, no vull generalitzar, però sí copiar algunes coses que son realment envejables. Per exemple? Doncs, mireu, com berguedà que sóc, tinc accés gratuït al Túnel del Cadí, des del moment en que diversos alcaldes i diputats vam unir forces i ens en vàrem sortir, juntament amb la Cerdanya i l’Alt Urgell.

Aquesta gratuïtat em permet anar molt sovint cap a l’altra banda: Cerdanya i Alt Urgell, però lògicament, també cap a França. No vaig molt lluny, però conec bé un bon nombre de municipis. I voltar vol dir mirar, contemplar, gaudir del paisatge, la gastronomia, la llengua, els costums i tot el que suposa.

Doncs bé, sembla miraculós que passada la línia de frontera, desapareguin els guixots, grafits, amb totes les seves varietats. Murs nets, trens nets, edificis sense guixades ni vandalitzats. No tot és perfecte, però en aquest àmbit han aconseguit un èxit que ja m’agradaria poder-lo traslladar cap aquí.

Però bé, feta aquesta introducció, em volia referir a una magnífica idea, molt ben aplicada en totes les carreteres principals, autopistes incloses, i en carreteres secundàries, fins i tot les menys utilitzades: àrees de pic-nic, arreu del país. Francament, envejo aquesta iniciativa que no som capaços de copiar, i encara menys dur a bon port.

Pel que fa autopistes, és una joia saber que si et pares en una, en trobaràs una altra al cap de quinze o vint quilòmetres. Si una és gran i àmplia, pot ser que la següent encara ho sigui més, amb àmplies zones per la canalla, amb jocs , taules i en algunes, fins i tot dutxes per poder recuperar ànims i canviar vestimenta.

I si això hauria de ser obligatori en totes les autopistes, no menys grat és trobar àrees en les carreteres de muntanya. No han pas de ser grans i amb serveis inclosos. Simplement, una petita zona d’aparcament i al costat 3 o 4 taules amb bancs per poder parar i menjar. Lògicament, també uns contenidors per deixar cada cosa al seu lloc, i continuar camí.

I si es coneix una mica el territori, vas cap a vies realment poc transitades i trobaràs zones d’aparcament on deixar el vehicle i entrar en el bosc. I ja en el bosc, també hi pots trobar altres zones amb alguna barbacoa i unes taules per fer parada i fonda. Es lògic veure i trobar un munt de persones que aprofiten aquests equipaments per sortir de casa i anar a caminar, sigui el dia que sigui, a l’estiu o a l’hivern.

Per què no ho copiem ? Ho he demanat moltes vegades i sempre em remeten a intencions futures. De moment, aquí en tenim molt poques i no sempre degudament mantingudes i equipades. Però, no hem de defallir. S’ha d’insistir i perseverar, però si volem que la gent vagi al bosc, ho ha de poder fer en condicions adequades. Deixar el cotxe fora, i entrar sabent què es pot o no es pot fer.

I quan es vulgui fer parada i fonda, tenir llocs adequats, ben senyalitzats i ben portats. Un altre dia parlarem d’altres coses a copiar, però de moment aquesta em té meravellat, cada vegada que les faig servir.