Pot ser una moda per algunes, pot ser una oportunitat electoral per d’altres, pot ser una
necessitat bàsica de supervivència per als Micropobles, pot, fins i tot, ser una molèstia per a moltes, el que està clar és que ara ja no amaguem el repoblament sota l’estora de la indecència institucional i n’hem fet objecte de debat. Però: per què repoblar?.

 En primer lloc per resistència al despoblament, que tradicionalment ha sigut “vestit” de
fenomen social però que té molt més d’actuació institucional. L’expansió del capitalisme ha
provocat, des de fa més d’un segle, que moltes famílies deixessin el món rural per la ciutat.

El sistema econòmic necessitava mà d’obra (era la versió oficial) però més que aquesta
necessitava consumidores concentrades en centres de consum amb baixa autosuficiència, i per assolir-ho és més eficient el model de ciutat que el rural. Però encara hi ha una conseqüència de la desertització rural que beneficia al capitalisme, l’abandonament de les terres de cultiu permet fer una industria alimentària extractiva molt més poderosa (només cal buscar exemples als nostres voltants).

 En segon lloc ens cal repoblar per encetar nous models de relació ecosistèmica. Ens cal
rebutjar els models extractius del territori: la ja mencionada agricultura capitalista, la transició energètica dels oligopolis, l’aigua que cotitza a les borses de valors... Ens cal edificar estructures socials al món rural que visquin i gaudeixin de la biodiversitat, rebutjant el model de reservori que des dels espais més antropitzats del país (les ciutats) dicten cap al món rural amb aires de sentència.

 I en darrer lloc (tot i que segur en trobaríem molts més) ens cal repoblar per experimentar
amb nous models de relació social que posin la vida al centre de les polítiques. El mon rural és un entramat de comunitats que es coneixen i reconeixen, i en un estat on els drets bàsics siguin respectats, aquest món rural pot ser una teranyina de cures mútues que garanteixi l’èxit delsprojectes de vida de la gent que hi viu. Per arribar a aquest estadi cal recuperar formes de vida

pre-capitalistes, basades en l’economia no especulativa, de subsistència, germana de
l’economia social i solidària, i innovar amb aquestes. No es tracta de retrocedir, sinó de
descartar els experiments fallits del capitalisme.

 En definitiva ens cal repoblar per recordar, per tornar a passar pel cor aquell sentiment que
recorda que un dia vàrem ser lliures del pensament que consumint sense parar podíem viure
millor.