Hola estimat lector/ lectora. Conta fins a tres i respira. Et necessito a tu. Tranquil. I relaxat. Dos cops relaxat, doble relaxat. Et proposo un exercici de projecció mental. Shtt... Tot anirà bé. De moment, només has de tancar els ulls i imaginar-te tot el que et vagi dient. Projecta, no tinguis por.
Imagina't el teu poble. Sí? Ho tens? Imagina't el teu poble enmig de la festa major. Flaira el seu aroma. Sents la seva gresca i xerinola? Així, vas bé. Ara deixa't portar per la música; la disbauxa et pessigolleja els peus. Sents el pessigolleig? Genial. Sigues observador, estimada lectora i apreciat lector, els detalls són importants.
Mira la processó. La veus? Sí, hi ha gegants. Grans. Molt grans. Per alguna cosa li diuen gegants. I nens. I nenes. Tots ballen fent picar uns bastons. I músics. Sí, ja ho sé, toquen la mateixa cançó molta estona. Però a tu t'agrada perquè a la vint-i-dosena vegada ja la saps i la pots taral·lejar. I a darrere hi ha totes les autoritats. Para't aquí. Respira i segueix projectant. Ets un/a crack, ho estàs fent meravellosament bé. De traca i mocador. Però no et despistis perquè es va complicant.
Imagina't que enmig d'aquestes autoritats, al costat de l'alcalde que tu mateix has votat, per exemple, i hi ha un estrany. Un personatge molt rar, curiós, inesperat... Al costat del teu alcalde hi ha un representat de VOX. No t'esveris. Respira; inspira i expira. Sí, sé que no és feina fàcil fer aquest esforç d'inventiva però respira a fons i segueix. Ets bo/na i ho saps. Seguim.
Direm que aquest representant de VOX és una persona, un home concretament, que ha afirmat públicament i sense cap mena de recança que l'homosexualitat és clarament una conseqüència de la manca d'una figura paterna. I hi sumem que ningú li ha tocat el crostó. Relaxa't, no ho espatllis ara. Ho estàs fent bé.
A més a més, posem per cas que aquesta persona fa temps que busca les pessigolles a algunes entitats del poble. Busca la teva zona de confort mental, no et deixis endur. Una d'aquestes entitats treballa amb infants i ho fan de forma voluntària. Sht... Tranquil. Calma. Ets un déu al teu món, tu ho pots controlar tot. Molt ben projectat, ho estàs fent meravellosament bé. Segueix així.
Afegeix ara, que representa a un partit masclista que menysté a la dona negant-li la possibilitat d'arribar a càrrecs de poders. Incorpora que col·loca el seu discurs contra el discurs que ell anomena «ideologies de gènere». Sé que la imatge pot començar a semblar surrealista però, si us plau, fem aquest viatge junts. El teu interior és un desert a temperatura ambient agradable. Agafem-nos de la mà. Simbòlicament és clar.
Aquest pas és important. Estàs a punt? Sé que sí. Ara has d'imaginar-te que els polítics que tu has votat no se'ls hi fa incòmode passejar al seu costat. No. No hi fan ni un escarafall. Fins i tot seuen de costat. Meravellós, ets allà on volíem. Però anem una mica més enllà. Pensa que ningú diu res. Ets l'únic que troba aquesta escena dantesca. Cap crit, cap xiulet. I aplaudiments al final. Com si fos el més normal del món. Ets una gran persona només per haver arribat fins aquí. Una gran i bona persona.
Ara obre els ulls. Obre els ulls i mira qualsevol foto de la festa major de Solsona. Mira-la i no hi veuràs a ningú de VOX. Ara bé, tot el que has projectat ho representa el bisbe. Oh, quina sorpresa! I pensa, estimat lector/a, que com a mínim si fos algú de VOX, seria allà perquè la gent l'ha votat. Nàmaste.
