El 25 de novembre va ser declarat dia internacional contra la violència de gènere el juliol de 1981, en el context del primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia). En aquesta trobada les dones van denunciar la violència de gènere en l'àmbit domèstic i la violació i l'assetjament sexual en l'àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques.
Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes Mirabal (Patria, Minerva i Maria Teresa), tres activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats, en mans de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana. Dedé, que viu a Bèlgica, és l’única germana que va sobreviure. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d'un barranc. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1999, l'ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.
Manifest institucional. 25 de novembre de 2013
DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES
Avui, 25 de novembre, Dia internacional contra la violència envers les dones, les administracions i la societat civil volem expressar el nostre rebuig més rotund a aquesta violència malauradament encara present a les nostres societats; una violència que ens obliga a esmerçar tots els esforços, tots els recursos, totes les voluntats per prevenir-la i eradicar-la.
La violència masclista és un fenomen estructural que adopta múltiples formes: violència física, violència psicològica, violència sexual i abusos sexuals i violència econòmica. Es pot manifestar en l’àmbit de la parella, en l’àmbit familiar, en l’àmbit laboral, en l’assetjament sexual i per raó de sexe, o en l`àmbit social amb el tràfic de dones i nenes, amb la mutilació genital femenina, els matrimonis forçats, la violència derivada dels conflictes armats o amb la violència contra els drets sexuals i reproductius i qualsevol de les formes anàlogues que lesionin la dignitat, la integritat o la llibertat de les dones.
Totes elles requereixen respostes específiques i diverses, però tenen un denominador comú: la violència contra les dones està profundament arrelada a les estructures socials. Per això, les intervencions adreçades a abordar la violència masclista no poden obviar el sistema que la sosté i la legitima, un sistema basat en relacions de desigualtat entre dones i homes que, en molts aspectes, es resisteix a desaparèixer.
Les actuacions davant la violència exercida contra les dones han de tenir en compte que les causes que les generen són multifactorials i, per tant, requereixen d’un treball coordinat i transversal entre els diferents àmbits implicats i entre les institucions i instàncies competents. Fa anys que treballem conjuntament des de la voluntat política del Govern de la Generalitat, dels ajuntaments i les diputacions, però també des de la tenacitat i la fermesa de la societat civil organitzada, de les entitats i associacions de dones, i de totes aquelles persones que individualment treballen de forma incansable per assolir aquesta fita.
És imprescindible millorar la sensibilització social i la prevenció de la violència masclista
amb actuacions adreçades a totes les dones i a tota la població, incidint molt especialment en la població jove, concretament en les relacions de parella, per tal d’evitar relacions desiguals.
És necessari promoure un canvi de mentalitats que faci que el maltractament contra les dones sigui impensable, i situï el discurs en la dignitat, el respecte i la llibertat.
D’aquí la importància d’intervenir en els grups de població més jove. La prevenció de la violència passa per la construcció de nous models de relació entre els sexes, basats en l’equitat, el reconeixement i el respecte a la diferència, i potenciant la paraula, el diàleg i l’escolta. Aquest treball s’ha de situar en espais de confiança i en contextos que afavoreixinl’autonomia personal i l’ètica de la cura. Actualment, es una realitat constatable que en l’àmbit educatiu, tant en el de l’educació formal com en el de l’educació no formal, existeix una bona oferta de recursos, materials i experiències per abordar la prevenció de la violència masclista.
L’objectiu és, doncs, acompanyar, recolzar i capacitar les persones joves i donar-los els elements de reflexió i les pautes necessàries perquè actuïn amb el convenciment que la violència masclista és rebutjable i inadmissible i que els afectes entre dones i homes s’han de comunicar i compartir amb dignitat, respecte i llibertat.
Aquest és el repte que tenim al davant i aquest és el nostre compromís. I per això, seguirem treballant de manera conjunta i coordinada perquè les dones i els homes d’avui, i també lesgeneracions futures, puguin viure en un món lliure de violència.
