La xacra dels desnonaments ja fa temps que no és un cúmul de fets anecdòtics, sinó un fenomen que pateixen milers de catalans que no veuen garantit el dret a l'habitatge. Des de l'any 2013, se n'han executat més de 120.000 al país, molts d'ells amb col·laboració dels Mossos d'Esquadra exercint com a comitiva judicial. Conscient que això repercuteix en la imatge del cos, el conseller de l'Interior, Joan Ignasi Elena, ha presentat aquest dijous un nou protocol per abordar-los on prima la mediació i l'atenció a les famílies vulnerables, si bé manté la presència de la Brimo si ho ordena el jutge o hi ha "situació de risc". La problemàtica, però, no és homogènia territorialment ni al llarg del temps, i ara, després de practicar-se menys llançaments durant la pandèmia, ja tornen a repuntar.

[h3]Quines regions han patit més desnonaments, entre el 2013 i el 2021?[/h3]
La informació es mostra per partits judicials, amb un vermell més intens en aquells amb una major ràtio de llançaments, si bé tota la informació es mostra clicant o passant el cursor per damunt de cadascun
 
[intext1]
Tal com es pot comprovar al mapa superior, els partits judicials amb més intensitat de desnonaments no són precisament els metropolitans, malgrat la força i la capacitat de mobilització que organitzacions com el Sindicat de Llogateres i la PAH tenen a Barcelona i el seu entorn. En termes absoluts, sí que és on se n'executen més, si bé també és la regió amb més densitat de població. Així, Barcelona concentra 22.130 llançaments, entre 2013 i 2021, seguida de lluny pel partit judicial de Terrassa (5.319), de l'Hospitalet de Llobregat (5.094), de Tarragona (4.879), de Badalona (4.721) i de Granollers (4.718).

Ara bé, si aquestes xifres es ponderen per la quantitat d'habitants, el rànquing varia completament. El partit judicial amb més desnonaments s'allunya molt de la capital, ja que passa a ser el de Puigcerdà, amb una ràtio de 3.648,2 per cada 100.000 habitants, i darrere seu se situa l'encara més distant de Vielha e Mijaran (ràtio de 2.756,3). Els següents llocs els copen partits judicials gironins i de l'Empordà com els de Santa Coloma de Farners (2.582,5), Sant Feliu de Guíxols (2.398,2), Figueres (2.389,9) i la Bisbal d'Empordà (2.289,9). Barcelona, en canvi, se situa en una posició intermèdia, mentre que aquells partits amb una ràtio menor són els de Gandesa (528,6), el Prat de Llobregat (635,9), Valls (698) i Berga (699).
[intext2]
Ara bé, més enllà de la magnitud absoluta, la tipologia dels desnonaments és també diferent arreu del país. Pràcticament dos terços (el 65,8%) s'han executat per l'impagament del lloguer, més d'una quarta part (el 27,7%) han estat per no fer front a l'abonament de la hipoteca i la resta, per altres motius. Ara bé, el pes dels que han patit el desallotjament varia molt, fins al punt que, en set partits judicials, la majoria s'han produït per execucions hipotecàries (Amposta, Cervera, Vielha e Mijaran, Balaguer, Santa Coloma de Farners, Olot i Tortosa) i, per contra, a Barcelona i tres més (el Prat de Llobregat, Solsona i Esplugues de Llobregat), més del 80% dels que han perdut el pis n'eren llogaters.

De la mateixa manera, la quantitat de llançaments practicats no es manté constant, sinó que, entre el 2013 i el 2019, va anar decreixent dels 16.008 anuals fins a 12.446 anuals. El primer any de la pandèmia, quan es van aprovar diverses normes per dificultar-los, tan sols se'n van executar 5.737, però el 2021 ja van tornar a augmentar fins a 9.398 i, durant el primer semestre de l'any actual, se n'han practicat 4.824. En tot cas, la tendència a la baixa fins a l'arribada de la Covid no ha estat tampoc homogènia, havent-hi una evolució diferent en els diversos partits judicials, tal com s'observa al següent mapa.

[h3]Quants desnonaments s'han executat a cada partit judicial, cada any?[/h3]
Un vermell més intens representa una major ràtio de llançaments durant l'any seleccionat, si bé les dades absolutes anuals de tot el període es mostren clicant o passant el cursor per damunt de cadascun
 
[intext3]
Com serà l'evolució d'aquesta problemàtica els propers mesos? Les mesures temporals del govern espanyol per protegir els llogaters posant límits a l'increment de preus caduquen aquest desembre, si no es prorroguen, a banda que el notable increment del preu de les hipoteques amb tipus variable pot dificultar-ne el pagament a aquells que hi estiguin acollits. La llei de l'habitatge promesa per l'executiu estatal, a més, resta congelada, mentre que el Tribunal Constitucional ja va tombar el març el nucli de la llei catalana del lloguer i ara amenaça l'última llei antidesnonaments del Parlament, que pretenia superar l'anul·lació prèvia d'altra normativa que dificultava els llançaments a famílies vulnerables i que ha estat recorreguda pel PP.

Davant d'un escenari que pot empitjorar o, en el millor dels casos, mantenir-se amb milers de desallotjaments anuals, els Mossos d'Esquadra continuaran actuant-hi en bona part d'aquests. Segons dades de la conselleria d'Interior, van actuar com a comitiva judicial en 3.203 desnonaments el 2021 i en 1.827 durant el primer semestre d'aquest any, cosa que vol dir que han estat presents aproximadament en un de cada tres dels que han tingut lloc. Caldrà veure fins a quin punt el nou protocol podrà modelar les seves actuacions, tot i que, en aquests casos, l'última paraula segueix tenint-la el jutge.