El cànnabis, la droga il•legal més consumida a Catalunya sobretot entre joves de 13 a 25 anys. Tot i ser tant popular i suposadament poc agressiva, científics continuen sense saber exactament quina és, en concret, la seva repercussió a nivell neuronal. Si sabem que les neurones afectades utilitzen uns receptors anomenats cannabinoids, aquests receptors els trobem en innumerables zones del cervell. D’aquí la dificultat de conèixer amb precisió la repercussió a nivell cerebral. 

Tot i aquesta inquietant incertesa a nivell neuronal, si se’n coneixen els riscos a nivell psicològic. A part de l’augment del risc de desenvolupar un trastorn psicòtic (esquizofrènia) que suposa consumir cànnabis, un dels riscos més alarmants es dóna a conseqüència d’un consum continuat de cànnabis i es coneix com el síndrome amotivacional. Aquest síndrome és descrit amb més o menys agudesa en molts dels joves que han consumit cànnabis durant un període llarg de temps (sis mesos o més). Es caracteritza per l’apatia, el conformisme, l’aïllament social, pèrdua dels ideals i ambicions personals, falta d’interès per allò que passa al nostre voltant i disminució de capacitats cognitives com la memòria, l’atenció, la capacitat de càlcul o de judici... En el cas dels adolescents això pot repercutir en el rendiment acadèmic i en la seva relació amb l’entorn. Just en el moment en que el jove comença a forjar-se el seu futur, necessita més que mai estar en plenes facultats per decidir i dirigir els seus esforços cap a les seves motivacions i il•lusions vitals.

És important abordar aquests consums en l’adolescència per evitar que es cronifiquin i generin síndromes com l’amotivacional. És aquí on les famílies tenen el paper de detectar possibles consums cronificats i actuar en conseqüència, evitant que un consum que podria ser esporàdic es converteixi en freqüent. No és tant la prohibició sinó la reflexió el que cal construir, per així gaudir com a societat d’unes noves generacions amb iniciativa i ganes de canvi.