A través d'un comunicat, Conesa ha volgut dirigir-se als fidels de la diòcesi de Solsona. Tot agraint l'acollida extraordinària que ha viscut a Menorca, assegura que rep la petició del papa Francesc "carregat d'il·lusió, confiant en l'acció de l'Esperit Sant i també en la vostra ajuda". Entre els reptes que anuncia hi ha "culminar la fase diocesana del Sínode dels bisbes i escoltar allò que l'Esperit diu a la nostra Església de Solsona, perquè la comunió sigui real, la participació dels fidels sigui efectiva i la missió sigui compartida". Per això insta a "la necessitat de ser una Església de portes obertes, més acollidora".

En el text adreçat als fidels, Conesa no passa per alt "el dolor i desconcert" amb el que han viscut el cas del seu predecessor, Xavier Novell. "Donem gràcies a Déu per totes les coses bones que va fer i demanem que l'il·lumini a la seva nova etapa", apunta.

[despiece]
Estimats fidels de la Diòcesi de Solsona:
He rebut amb alegria el nomenament com a bisbe vostre. Certament em costa deixar Menorca, on he trobat una acollida extraordinària des del començament.

Durant els cinc anys que he estat aquí he après a estimar aquesta terra, la seva cultura i, sobretot, la seva gent. Ara el Papa em demana canviar el rumb i ser el pastor de la vostra Diòcesi i ho faig carregat d’il·lusió, confiant en l’acció de l’Esperit Sant i també en la vostra ajuda.

Vull caminar amb vosaltres, adaptar el meu pas al vostre, per poder viure el goig de caminar junts, sinodalment. Un dels reptes que haurem d’afrontar serà culminar la fase diocesana del Sínode dels bisbes i escoltar allò que l’Esperit diu a la nostra Església de Solsona, perquè la comunió sigui real, la participació dels fidels sigui efectiva i la missió sigui compartida.

Escoltar el poble de Déu ens ajuda a descobrir la necessitat de reforma que té la nostra Església. En una reflexió sobre el Sínode, el Papa va dir que hem de pensar no en una altra Església, però sí en una “Església diferent”, oberta a la novetat que Déu li vol indicar (9-10-2021). Sentim la necessitat de ser una Església de portes obertes, més acollidora, més fidel a l’Evangeli, més senzilla, amb una forta vivència de ser comunitat i, alhora, amb una consciència viva de ser missionera, de posar-se en camí per anunciar a tothom la Bona Notícia de Jesús.

Amb dolor i desconcert hem viscut l’etapa final del ministeri episcopal del meu predecessor. Donem gràcies a Déu per totes les coses bones que va fer i demanem que l’il·lumini a la seva nova etapa. És just agrair també la tasca realitzada per l’Administrador Apostòlic que va nomenar el Sant Pare.

Compto amb tots vosaltres per dur a terme la missió que hem rebut de Crist.
Ens necessitem els uns als altres perquè només junts podem ser l’Església de Jesús.
Compto amb els sacerdots i diaques, que són els col·laboradors més estrets a la meva missió. Estic desitjant conèixer-vos i viure amb vosaltres el do del sacerdoci. És molt important també la col·laboració de tots els consagrats, tant els contemplatius, que evangelitzen amb la seva pregària, com els religiosos i religioses de vida activa, que fan obres tan admirables al servei dels altres. I és imprescindible comptar amb un laïcat madur, conscient de la seva extraordinària vocació i missió. Amb l’ajuda de Déu, prest veuré les vostres cares i pronunciaré els vostres noms. Sense vosaltres, estimats laics, no serà possible continuar proclamant l’Evangeli.

Em presento davant vostre en actitud de servei. A la meva ordenació vaig escollir com a lema episcopal unes paraules de Sant Pau: “Adiutor gaudii vestri” (2 Cor 1,24), servidor de la vostra alegria. Aquestes paraules representen la meva actitud davant vostre: no vinc a vosaltres com a senyor de la vostra fe, sinó com el vostre servent, amb el desig de cooperar perquè creixi en vosaltres el goig de creure en Jesucrist i, d’aquesta manera, la nostra Església diocesana sigui un signe més clar de Crist davant dels homes.

Des que vaig rebre la notícia del meu nomenament, prego per tots vosaltres.
Encara que no us conec, tinc present a la pregària i al cor la meva Diòcesi de Solsona.
Sóc molt conscient que sense la pregària és impossible desenvolupar la nostra missió.
També el meu ministeri necessita la vostra pregària. Us prego que em tingueu present.
Com més conscient sóc de la meva fragilitat i els meus defectes, més necessària sento
la pregària del poble de Déu per la meva persona.

Des del començament vaig posar el meu ministeri sota l’emparo de la Mare de Déu, que és invocada a la nostra Diòcesi com a Mare de Déu del Claustre i amb altres preciosos títols. A ella m’encomano també en assumir la guia de la Diòcesi de Solsona.
Que la Mare de Déu m’ajudi a ser un pastor segons el cor de Crist.[/despiece]