Viure en la tristesa és difícil i complexe. Les persones que pateixen de Distímia son, moltes vegades, me’l diagnosticades a causa que el trastorn Distímic Es confon amb
una depressió: La Distímia és un trastorn depressiu persistent. La persona que el pateix és difícil que aconsegueixi sentir-se feliç inclús en moments que habitualment portarien a la felicitat.

Pot veure com una persona pessimista o negativa, que es queixa molt incapaç de
divertir-se. Aquest trastorn es converteix en un estat d’ànim deprimit persistent. Pot
passar èpoques diferents, sentir-se menys o més greus.

Es tracta d’un estat depressiu variable en el que la intensitat de la tristesa pot variar en
el temps. Abans de fer un trastorn depressiu persistent, poden aparèixer i desaparèixer el símptomes i anar fent episodis de dos mesos més o menys.

El trastorn depressiu persistent sol tenir aquesta simptomatologia:
 Tristesa, buit, depressió.
 Manca d’interès per les activitats.
 Cansament, pèrdua d’energia.
 Falta de concentració.
 Dificultat en la pressa de decisions.
 Irritabilitat.
 Aïllament social.
 Excés o manca de gana.
 Insomni.
 Sentiment de culpabilitat.
 Preocupacions del passat.

Hi ha persones que viuen en aquest estat anímic i pensen que forma part de la seva
vida personalitat, moltes vegades comencen a la infantesa.
És bo si es té dubtes parlar amb el metge d’atenció primària o bé directament amb un
professional de la salut mental. No es coneixen amb exactitud les causes de la patologia poden ser 13 hereditaris, esdeveniments traumàtics de la vida que fan entrar en aquest estat, possibles afectacions en els neurotransmissor cerebrals.
 
S’ha de tenir present que aquest trastorn depressiu persistent tendeix a aparèixer ja a
la infantesa i a agreujar-se a l’adolescència, per tant fer un diagnòstic quan abans millor és vital. Els meus consells són:
 Buscar l’ajuda entre familiars i amics pels moments de crisis.
 Pujar l’autoestima i primordialment controlar el nerviosisme.
 Per tal que la simptomatologia no empitjori cercar el tractament adequat per evitar recaigudes i que es converteixin en depressions majors i de més dificultat.

Per tant a partir d’avui tingueu present si observeu amb tu o amb algú del teu entorn
que té una pèrdua d’interès per la vida en general, els meus esperat i amb una
sensació de no ser apte per la vida, davant d’aquests avisos cerqueu ajuda quan abans
millor.
No vulgueu pensar que és un estat normal perquè potser tens Distímia.
Els professionals de la salut mental hi som per ajudar-vos, veniu,
Us envio una forta abraçada de cor a cor.