Qualsevol temps passat no va ser millor, en absolut! Però estem immersos en una deriva d’unes proporcions considerables pel que fa a l’educació psicoafectiva i sexual dels nostres infants, fet que em preocupa especialment, com a educadora, com a mare i com a dona. I és urgent que ens aturem a reflexionar-hi per poder reconduir algunes maneres de fer actuals.
Els últims anys s’ha anat accentuant la tendència a vestir amb roba de dona a les nenes. Fins i tot hi ha botigues especialitzades en aquest tipus de vestuari, amb sabates de talons i complements; sortosament encara no són habituals al nostre país. Aquesta moda implica una cosificació de les nenes, reproduint a petita escala uns models estereotipats que les condueix cap a rols sexistes i canons de bellesa forçats que acabaran acorralant-les, així com a alguns nois, cap a trastorns alimentaris seriosos. Si no està permesa la venda d’alcohol i tabac a menors, per què consentim que hi hagi aquest tipus d’empreses que posen en risc a les nenes en un moment en què estan configurant el seu caràcter i la seva personalitat.
Cada dia els infants tenen mòbil abans i passen més estona amb el telèfon que jugant, que seria el que els correspondria. Això comporta que molts d’ells entrin a internet en edats més prematures i no sempre amb la supervisió imprescindible per part dels pares, amb el consegüent risc afegit.
Segons un estudi recent de la Universitat de les Illes Balears cada vegada s’accedeix abans a la pornografia. Als 8 anys ja hi ha infants que han vist vídeos amb aquests continguts per Internet, a través de l’ordinador, la tauleta o el mòbil. I a partir dels 14 anys el consum es generalitza. El tipus de vídeos més vistos són de pràctiques sexuals masclistes i violentes. Alguns dels més visitats són d’agressions en grup. El 70% dels joves enquestats considera haver rebut una educació afectivosexual deficient. Al mateix temps, s’ha pogut constatar que darrerament han augmentat les pràctiques sexuals de risc per a la salut d’aquest col·lectiu, com el sexe sense preservatiu. El consum de pornografia implica que vegin com a normals les conductes sexuals masclistes i agressives que legitimen aquests vídeos i les emulin.
Ens hauria de preocupar, i molt, que els nostres infants i adolescents s’eduquin en la sexualitat mirant porno. Ja va sent hora que ens plantegem com ha de ser l’educació psicoafectiva i sexual a les aules -sent constatable que en moltes famílies no es parla del tema- si no volem que es normalitzin les pràctiques masclistes que silencien el desig femení i que tenen com a única finalitat l’erecció masculina i l’ejaculació. Hem d’educar els joves perquè entenguin i valorin que les relacions sexuals han d’estar basades en el respecte, la igualtat i el plaer compartit.
Hem ensenyat als nens que no han d’agafar caramels, ni marxar amb desconeguts, però els hem deixat oberta la gran finestra virtual, que és la més perillosa. Els nens no estan madurs per entendre tots els continguts als quals poden accedir i queden desprotegits davant de possibles assetjadors i xarxes de pornografia infantil.
Cal que fem un gir sobtat de volant i redirigim l’educació dels nostres infants i adolescents en molts sentits, perquè d’això depèn els adults que seran el dia de demà. Si no volem una societat masclista, amb unes conductes sexuals agressives i poc saludables, cal que reaccionem com més aviat millor. Aquesta és una responsabilitat de tots, pares, educadors i societat en general.
Els últims anys s’ha anat accentuant la tendència a vestir amb roba de dona a les nenes. Fins i tot hi ha botigues especialitzades en aquest tipus de vestuari, amb sabates de talons i complements; sortosament encara no són habituals al nostre país. Aquesta moda implica una cosificació de les nenes, reproduint a petita escala uns models estereotipats que les condueix cap a rols sexistes i canons de bellesa forçats que acabaran acorralant-les, així com a alguns nois, cap a trastorns alimentaris seriosos. Si no està permesa la venda d’alcohol i tabac a menors, per què consentim que hi hagi aquest tipus d’empreses que posen en risc a les nenes en un moment en què estan configurant el seu caràcter i la seva personalitat.
Cada dia els infants tenen mòbil abans i passen més estona amb el telèfon que jugant, que seria el que els correspondria. Això comporta que molts d’ells entrin a internet en edats més prematures i no sempre amb la supervisió imprescindible per part dels pares, amb el consegüent risc afegit.
Segons un estudi recent de la Universitat de les Illes Balears cada vegada s’accedeix abans a la pornografia. Als 8 anys ja hi ha infants que han vist vídeos amb aquests continguts per Internet, a través de l’ordinador, la tauleta o el mòbil. I a partir dels 14 anys el consum es generalitza. El tipus de vídeos més vistos són de pràctiques sexuals masclistes i violentes. Alguns dels més visitats són d’agressions en grup. El 70% dels joves enquestats considera haver rebut una educació afectivosexual deficient. Al mateix temps, s’ha pogut constatar que darrerament han augmentat les pràctiques sexuals de risc per a la salut d’aquest col·lectiu, com el sexe sense preservatiu. El consum de pornografia implica que vegin com a normals les conductes sexuals masclistes i agressives que legitimen aquests vídeos i les emulin.
Ens hauria de preocupar, i molt, que els nostres infants i adolescents s’eduquin en la sexualitat mirant porno. Ja va sent hora que ens plantegem com ha de ser l’educació psicoafectiva i sexual a les aules -sent constatable que en moltes famílies no es parla del tema- si no volem que es normalitzin les pràctiques masclistes que silencien el desig femení i que tenen com a única finalitat l’erecció masculina i l’ejaculació. Hem d’educar els joves perquè entenguin i valorin que les relacions sexuals han d’estar basades en el respecte, la igualtat i el plaer compartit.
Hem ensenyat als nens que no han d’agafar caramels, ni marxar amb desconeguts, però els hem deixat oberta la gran finestra virtual, que és la més perillosa. Els nens no estan madurs per entendre tots els continguts als quals poden accedir i queden desprotegits davant de possibles assetjadors i xarxes de pornografia infantil.
Cal que fem un gir sobtat de volant i redirigim l’educació dels nostres infants i adolescents en molts sentits, perquè d’això depèn els adults que seran el dia de demà. Si no volem una societat masclista, amb unes conductes sexuals agressives i poc saludables, cal que reaccionem com més aviat millor. Aquesta és una responsabilitat de tots, pares, educadors i societat en general.