El dia 25 de novembre és Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones. Aquest any es va fer una campanya amb el hashtag #emcomprometo i durant unes hores la xarxa va quedar espurnejada de declaracions benintencionades. Menys que en altres ocasions, potser perquè l’etiqueta era en català, però això són figues d’un altre paner, o no, recordem aquells versos de l’estimada Maria Mercè Marçal que han esdevingut la nostra bandera:
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Reiteradament passa que allò que diem, o amb el que ens comprometem, queda en paper mullat. Fent una escombrada al Twitter, he pensat que podria estar bé cuinar una mena de refregit amb totes aquestes declaracions d’intencions bonhomioses amb el ferm propòsit d’agafar aquest pamflet benintencionat per imprimir-lo, deixant un espai en blanc ben gran per anar-hi afegint tot allò que em vingui al cap en el dia a dia. I penjar aquest llistat en un lloc molt visible per tenir-lo present. I anar-lo rellegint sovint per fer que aquesta corrua de lletres pretensioses esdevingui un esbart de paraules vives i plenes de sentit. I que de tant repetir-les acabin enganxant-se’m al paladar per tindre-les a punt per sortir a fer trinxera o a obrir camí:
Em comprometo a educar als meus fills (i als meus alumnes) en la igualtat, respectant les seves diferències i fent d’elles una riquesa, mai un motiu de discriminació. A no imposar-los estereotips masclistes. A fer-los conscients de la violència que patim les dones en molts àmbits, perquè ells també treballin per plantar-hi cara. I a donar-los una educació sexual basada en el respecte i la llibertat, perquè mai oblidin que només sí és sí.
Em comprometo a treballar per corregir totes aquelles rèmores de micromasclisme que arrosseguem de la cultura del patriarcat. Si volem canviar la societat, hem de començar pels canvis d’aquelles petites coses que sense ni adonar-nos-en tendim a normalitzar.
Em comprometo a omplir de contingut la paraula “sororitat”. A no jutjar mai a cap dona per com va vestida o com actua, simplement a mirar d’entendre-les i respectar-les. A treballar braç a braç amb les altres dones per defensar els nostres drets i fer sentir la nostra veu. I a donar suport a aquelles que pateixen o han patit violència masclista perquè sentin seu el significat del “no esteu soles!”.
Em comprometo a exigir als polítics que promoguin lleis i ajuts socials per emparar a les víctimes de violència de gènere. Reclamant-los que els donin més protecció i siguin molt més contundents amb les sentències que s’imposen als agressors.
Em comprometo a no mirar ni escoltar cap canal de comunicació que doni veu a persones que menystenen a les dones i fomenten el masclisme obertament.
Em comprometo a no conformar-me mai a viure en un món on les dones continuem tenint por d’anar als lavabos de les discoteques, a caminar per llocs solitaris o a tornar soles de nit a casa perquè ens continuen agredint, violant i matant.
Em comprometo a continuar sent feminista perquè es respectin els nostres drets i visquem plenament amb les mateixes oportunitats que els homes.
Em comprometo a no deixar de fer o de dir mai res pel fet de ser una dona. A respectar el meu cos i les meves idees i a defensar-les amb tota la força que sigui capaç mentre visqui, perquè només així estaré avançant en el camí de la llibertat per exigir als altres respecte i justícia. I serà llavors quan realment m’estimaré i seré mereixedora de dir-me : DONA.
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Reiteradament passa que allò que diem, o amb el que ens comprometem, queda en paper mullat. Fent una escombrada al Twitter, he pensat que podria estar bé cuinar una mena de refregit amb totes aquestes declaracions d’intencions bonhomioses amb el ferm propòsit d’agafar aquest pamflet benintencionat per imprimir-lo, deixant un espai en blanc ben gran per anar-hi afegint tot allò que em vingui al cap en el dia a dia. I penjar aquest llistat en un lloc molt visible per tenir-lo present. I anar-lo rellegint sovint per fer que aquesta corrua de lletres pretensioses esdevingui un esbart de paraules vives i plenes de sentit. I que de tant repetir-les acabin enganxant-se’m al paladar per tindre-les a punt per sortir a fer trinxera o a obrir camí:
Em comprometo a educar als meus fills (i als meus alumnes) en la igualtat, respectant les seves diferències i fent d’elles una riquesa, mai un motiu de discriminació. A no imposar-los estereotips masclistes. A fer-los conscients de la violència que patim les dones en molts àmbits, perquè ells també treballin per plantar-hi cara. I a donar-los una educació sexual basada en el respecte i la llibertat, perquè mai oblidin que només sí és sí.
Em comprometo a treballar per corregir totes aquelles rèmores de micromasclisme que arrosseguem de la cultura del patriarcat. Si volem canviar la societat, hem de començar pels canvis d’aquelles petites coses que sense ni adonar-nos-en tendim a normalitzar.
Em comprometo a omplir de contingut la paraula “sororitat”. A no jutjar mai a cap dona per com va vestida o com actua, simplement a mirar d’entendre-les i respectar-les. A treballar braç a braç amb les altres dones per defensar els nostres drets i fer sentir la nostra veu. I a donar suport a aquelles que pateixen o han patit violència masclista perquè sentin seu el significat del “no esteu soles!”.
Em comprometo a exigir als polítics que promoguin lleis i ajuts socials per emparar a les víctimes de violència de gènere. Reclamant-los que els donin més protecció i siguin molt més contundents amb les sentències que s’imposen als agressors.
Em comprometo a no mirar ni escoltar cap canal de comunicació que doni veu a persones que menystenen a les dones i fomenten el masclisme obertament.
Em comprometo a no conformar-me mai a viure en un món on les dones continuem tenint por d’anar als lavabos de les discoteques, a caminar per llocs solitaris o a tornar soles de nit a casa perquè ens continuen agredint, violant i matant.
Em comprometo a continuar sent feminista perquè es respectin els nostres drets i visquem plenament amb les mateixes oportunitats que els homes.
Em comprometo a no deixar de fer o de dir mai res pel fet de ser una dona. A respectar el meu cos i les meves idees i a defensar-les amb tota la força que sigui capaç mentre visqui, perquè només així estaré avançant en el camí de la llibertat per exigir als altres respecte i justícia. I serà llavors quan realment m’estimaré i seré mereixedora de dir-me : DONA.