Un equip d'investigadors del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha confirmat que microorganismes procedents dels deserts nord-africans es troben de manera sostinguda en l'aire del sud d'Europa. Aquesta presència no es limita als episodis puntuals de pols sahariana, com es pensava fins ara, sinó que es manté al llarg del temps. La troballa s'ha publicat recentment a la revista Environmental Microbiology després d'una recerca exhaustiva que ha tingut lloc al massís del Montseny i podria tenir implicacions per a la salut.
Trenta anys d'anàlisi al Montseny
Els investigadors han arribat a aquesta conclusió després d'analitzar mostres de pluja recollides durant trenta anys al Montseny, entre 1987 i 2014. Aquests microorganismes viatgen a grans altures dins els corrents atmosfèrics i acaben precipitant amb la pluja o la neu. Gràcies a aquestes mostres i a dades de satèl·lit, els científics han pogut rastrejar-ne l'origen i confirmar-ne la persistència.
Les mostres es van recollir en zones de muntanya per evitar la contaminació local, que es concentra a capes més baixes de l'atmosfera. Això ha permès als investigadors assegurar que els microorganismes detectats provenen dels corrents atmosfèrics de llarg recorregut.
Microbiologia i simulacions atmosfèriques
Per fer aquesta identificació, l'equip ha utilitzat tècniques de seqüenciació massiva d'ADN i ha comparat les dades amb mostres de sols de deserts nord-africans i d'altres regions del món. A més, han recreat el moviment de les masses d'aire mitjançant models informàtics per entendre com es dispersen aquests microorganismes a escala global.
Els resultats han estat reveladors: els microorganismes del desert són presents en les mostres de pluja durant tot el període analitzat, fins i tot molt temps després dels episodis en què es troba pols dissolta. Això desmenteix la idea que els microbis en l'aire provenen majoritàriament d'ecosistemes locals i posa en relleu el paper dels processos atmosfèrics globals en la dispersió de microorganismes.
Implicacions per a la salut
Per la seva banda, Emili Casamayor, cap del laboratori d'Ecologia i Complexitat del Microbioma Global del CEAB-CSIC i director de l'estudi, alerta de les implicacions d'aquests microorganismes en la salut i el medi ambient. "Poden tenir efectes positius, com la fertilització de sòls remots, però també negatius, ja que hem detectat patògens de plantes i gens de resistència a antibiòtics en aquesta microbiota dispersa", explica.
Els investigadors subratllen la importància de continuar estudiant aquests fenòmens, especialment en un context de canvi climàtic. L'expansió de les zones àrides i les alteracions en la circulació atmosfèrica podrien modificar encara més aquests processos de dispersió microbiològica, amb repercussions tant en la biodiversitat com en la salut humana.
Un fenomen d'impacte global
Joan Cáliz, investigador del CEAB-CSIC i primer autor de l'estudi, afirma que aquest fenomen s'explica per la capacitat de les partícules generades a la regió sahariana d'ascendir a grans altures i mantenir-se suspeses amb una taxa de sedimentació molt baixa. Segons Cáliz, aquest mecanisme podria estar present en altres zones àrides del planeta. Anna Àvila, investigadora del CREAF i coautora de l'estudi, destaca la importància de comptar amb sèries de dades a llarg termini per fer descobriments com aquest. "Aquest coneixement no hauria estat possible sense un programa de mostreig continuat durant trenta anys", assenyala.
Aquesta recerca forma part del projecte AEROSMIC, finançat per l'Agència Estatal d'Investigació i la xarxa de seguiment ecològic a llarg termini (LTER). La investigació connecta disciplines com la microbiologia, la meteorologia i la biologia computacional per entendre millor els mecanismes de dispersió global dels microorganismes i els seus impactes en el planeta.