Les empreses embotelladores d'aigua són una de les principals activitats extractives que encara hi ha al Montseny. Aquests negocis han originat al seu entorn una gran quantitat de llocs de treball, però també molts detractors que qüestionen que sigui una activitat compatible amb la preservació de la natura que propugna el Parc Natural del Montseny. La vila d'Arbúcies, al peu del massís, concentra quatre de les grans embotelladores del país: Font Agudes, Aigua de Viladrau, Font del Regàs i Font d’Or. Aquestes empreses suposen, també, una font d'ingressos per a l'Ajuntament, que el 2020 va arribar a recaptar fins a 576.950,78 euros en impostos.
Font Agudes, que extreu aigua a la font de Ballanes des de 1976, és una de les empreses més conegudes en el sector per la seva vinculació amb la cadena de supermercats Mercadona, de la qual és un dels principals proveïdors. Segons dades de 2015 i 2016 aquesta empresa havia arribat a facturar entre 38 i 40 milions d'euros anuals. Aquesta empresa d'origen familiar ha crescut arreu de l'estat espanyol i compta amb plantes situades a Mallorca, Lleó i Toledo.
Un possible projecte d'ampliació a Arbúcies
L'activitat de Font Agudes, darrerament, ha causat molèsties i crispació entre alguns veïns d'Arbúcies per un presumpte projecte d'ampliació dels seus punts d'extracció d'aigua que, segons diuen, afectaria hídricament les seves terres i els seus pous particulars. Les sospites van començar quan es feien els preparatius per fer una perforació de sondeig en uns terrenys propers al Polígon Industrial de Cal Xic, situat a l'entrada de la població. Els veïns de la rodalia van detectar moviments poc habituals en aquesta finca propietat de Font Agudes on, segons expliquen, es van tallar els pins i es va remenar la terra amb excavadores. "Els veïns van veure uns equips de sondatge i això va fer saltar les alarmes", afirma el vocal de l'entitat Salvaguarda del Montseny, Carles Lumeres.
El veïnat va rebre malament la notícia per temor que les seves terres, on tenen horts i pous de consum particular, quedessin seques per l'extracció industrial d'aigua de l'empresa. L'alerta va ser recollida per entitats ecologistes com el Col·lectiu Aiguaclara d'Arbúcies i la Coordinadora Salvaguarda del Montseny, que van convocar una assemblea al mes de gener que va concentrar desenes de persones a la sala d'actes del Museu la Gabella. "Hi ha molts veïns que tenen pous d'autoconsum al voltant d'aquesta parcel·la que quedarien afectats, però cal pensar més enllà i preguntar-nos quin impacte tindrà això en els aqüífers i la natura", explica una activista del Col·lectiu Aiguaclara.
Un permís de sondeig
Segons fonts del Departament d’Empresa i Treball, Font Agudes ha obtingut el permís per fer un sondeig mecànic per rotopercusió, és a dir, un forat de 200 metres de fondària amb la finalitat d'investigar si les aigües subterrànies són minerals. El Departament apunta que l'objectiu seria que es tramités la declaració de la condició mineral de l’aigua, en cas que les anàlisis corresponents donessin un resultat favorable. Aquest tràmit se sol fer abans de l'obertura d'un pou extractiu. Perquè l'aigua pugui ser comercialitzada, però, l'empresa hauria d'obtenir l’autorització d’aprofitament de l'aigua i que complís amb els requisits que estipula la llei d'extracció d'aquest recurs.
L'alcalde d'Arbúcies, Pere Garriga, explica que en el cas concret d'aquest terreny no és fàcil que els organismes competents de la Generalitat atorguin el permís. Garriga afirma que, per aconseguir-lo, caldria un estudi que demostrés que les activitats del polígon industrial, molt properes al punt d'extracció, no afecten la qualitat de l'aigua. D'altra banda, cal tenir en compte que els terrenys on s'està fent el sondeig estan a una distància considerable de les instal·lacions de l'empresa, a l'altre costat de la Riera d'Arbúcies. Font Agudes, malgrat la insistència de NacióBaixMontseny, no ha volgut donar explicacions sobre aquest projecte ni ha concedit cap entrevista.
L'Ajuntament d'Arbúcies, segons ha comunicat, tenia una informació molt escassa sobre aquest sondeig i tan sols sabia que la Generalitat l'havia autoritzat. Malgrat que Garriga comprèn la necessitat d'una gestió centralitzada dels recursos naturals, creu que les administracions locals haurien de tenir veu i vot en les autoritzacions que es donen a aquestes empreses. "L'aigua és un recurs cabdal per a tots els municipis i crec que les administracions locals hauríem de poder dir-hi la nostra. Els ajuntaments que tenim establiments d'extracció d'aigua ens sentim impotents", explica l'alcalde d'Arbúcies.
Una «gran opacitat»
Segons el vocal de l'entitat Salvaguarda del Montseny l'activitat de personal i màquines de l'empresa als terrenys afectats pel sondeig s'han aturat. "Suposem que l'empresa ha decidit no fer res a causa de les mobilitzacions que plantejàvem les entitats ecologistes", afirma Lumeres. Tant Salvaguarda del Montseny com el Col·lectiu Aiguaclara consideren que hi ha una sobreexplotació dels aqüífers del Montseny i critiquen la manca de transparència del sector sobre la quantitat de litres que extreuen anualment. "Hi ha una gran opacitat respecte a l'activitat d'aquests negocis, tenen un permís que es remet a la llei de mines de 1973, feta en època franquista, i que els permet extreure aigua fins a l'esgotament dels recursos", expliquen fonts del Col·lectiu Aiguaclara.
El Parc Natural del Montseny, però, disposa d’un grup d’hidròlegs format amb experts que treballen per calcular l’impacte de l’activitat de les embotelladores al medi ambient. “Amb l’activitat que hi ha ens agradaria assolir un impacte neutre que no perjudiqui el Montseny”, explica el director del Parc, Xavier Navalon. Les dades sobre les quantitats d’aigua extretes amb què treballen els científics les proporcionen les mateixes empreses amb la supervisió del Ministeri d’Indústria.
Les organitzacions ecologistes es mostren crítiques amb l'autenticitat d'aquestes dades i consideren que per aconseguir una transparència real caldria un estudi independent de les empreses i els seus interessos econòmics. "No sembla que hi hagi voluntat institucional ni empresarial per fomentar un estudi d'aquestes característiques", explica una activista del Col·lectiu Aiguaclara.
Aquestes entitats van promoure un estudi empíric independent de les embotelladores d’Arbúcies a partir del recompte de camions cisterna d’aigua que sortien del terme municipal. Els resultats apuntaven que cada dia sortien del municipi 5,6 milions de litres. Una xifra d’extracció que podria arribar fins a 1.794 milions de litres d’aigua l’any. "Els veïns van tenir problemes de restriccions per la sequera a l'estiu i no ens sembla coherent que, en aquest context, s'estigui plantejant l'obertura de nous pous", afirma Carles Lumeres.