El Montseny busca l’equilibri entre la protecció i la massificació

El Montseny ha estat històricament un dels destins predilectes dels barcelonins per al cap de setmana. Els colors de les fagedes de la tardor, les nevades a l'hivern o les temperatures suaus a la primavera atrauen desenes de milers de persones, en un espai natural situat a pocs quilòmetres de la capital catalana. De fet, el 1976 es es va convertir en el segon parc natural del país amb l’objectiu de preservar l’entorn i garantir l’harmonia amb les activitats econòmiques com la fusta, el turisme i l’extracció d’aigua. Ara bé, el canvi climàtic i un nou model de turisme massiu han posat en risc l’equilibri natural de la muntanya. Mentre la direcció del parc natural ha aplicat mesures per ordenar-ne l'accés de persones i vehicles, alguns experts i entitats ecologistes en qüestionen l'actual model de gestió i reclamen una llei específica que en blindi la protecció.

El Montseny, una muntanya humanitzada

Els primers indicis arqueològics de l’activitat humana al Montseny es remunten a uns 80.000 anys. “Si mirem el paisatge, no trobem uns boscos verges, podem comprovar que ha estat humanitzat i modelat en molts llocs per la mateixa extracció de recursos”, explica Jordi Tura, director del Museu Etnològic del Montseny. Al llarg dels segles, s’han obtingut matèries primeres com la fusta, l’aigua, els fruits silvestres i, fins i tot, minerals com l’ametista, en època romana.

Més enllà de les activitats extractives, a finals del segle XIX, el Montseny desperta l’interès de les classes benestants barcelonines, que hi comencen a organitzar les primeres expedicions. “Després de la tercera Guerra Carlina, la muntanya presentava un doble interès, d’una banda, es considerava un lloc segur i també un camp d’estudi per al coneixement científic”, assenyala Tura. Aquest primer turisme del Montseny estava vinculat a agrupacions d’excursionistes com l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, que va sorgir l’any 1876, i que tenia l’objectiu de catalogar i aprofundir en el coneixement de la muntanya i la biodiversitat.

L’afluència de visitants al Montseny es va veure afavorida pels avenços tècnics, la millora de les infraestructures i l’arribada del ferrocarril a Sant Celoni. L’exploració del Montseny va continuar amb altres entitats com l’Associació d’Excursions Catalana, que va dirigir quatre expedicions entre 1880 i 1881, que van servir per inventariar espècies vegetals i determinar 26 cotes del massís.

“Si mirem el paisatge, no trobem uns boscos verges, podem comprovar que ha estat humanitzat i modelat”

jordi tura, director del museu etnològic del montseny

L’excursionisme també va esdevenir una font d’ingressos per a alguns pobles de la rodalia del Montseny, que van començar a llogar habitacions en cases particulars per allotjar els turistes. D’altra banda, van sorgir els primers establiments destinats a aquest públic excursionista com l’Hotel Bofill de Viladrau o l’Hotel de Santa Fe del Montseny, l’any 1916. Eren espais elegants que oferien tota mena de comoditats enmig de la natura i que comptaven, també, amb un restaurant propi. En el cas de Santa Fe, el projecte va suposar una gran transformació de l’entorn, s’hi va construir una carretera i un pantà amb una instal·lació hidroelèctrica per poder disposar d’electricitat.

Un canvi de model turístic

Amb la popularització de l’automòbil, als anys 60 del segle passat, moltes famílies ja tenen la capacitat d’arribar al Montseny. El turisme es democratitza a les classes treballadores i apareix un perfil d’excursionista que passa un sol dia a la muntanya. Es tracta d’un model de visita que ha arribat als nostres dies i que, segons Martí Boada, geògraf i doctor en Ciències Ambientals, es desvia del turisme en el sentit convencional. “És una activitat lligada a la gent que viu confinada als sistemes urbans i que és quasi terapèutica, surten de la ciutat com una necessitat i en la majoria dels casos ni tan sols es queden a dormir al Montseny”, explica

D’altra banda, també ha aparegut l’alternativa del turisme rural que, com diu Jordi Tura, ha convertit “moltes de les antigues masies en allotjaments i proposa una opció més sostenible”. Però aquesta activitat també té una contrapartida, ja que, segons apunta Martí Boada, amb la reconversió d’aquests espais s’han reduït molt significativament les activitats forestals i agràries, dos sectors que ajudaven a regular la massa forestal i que tenien un impacte positiu per als boscos.

El risc de la massificació turística

El parc natural del Montseny calcula que va rebre uns 522.000 visitants l’any passat, una xifra que s’ha obtingut sumant els usuaris dels centres d’informació, els cotxes comptabilitzats i les persones que participen en activitats regulades per la institució. El director Xavier Navalon reconeix que també hi ha aproximacions a partir d’una previsió de visites rebudes en llocs on no hi ha comptadors. “Sempre s’ha estimat que el Montseny rep prop d’un milió de visites anuals”, afegeix. Aquesta gran afluència de visitants comporta reptes per a la gestió i assegurar que sigui compatible amb la preservació de la biodiversitat.

En aquest sentit, el parc natural ha pres mesures per regular l’impacte humà i s’han creat dos “punts d’acollida” al poble del Brull i a l’entrada del municipi de Fogars de Montclús. Aquests espais tenen habilitada una zona gratuïta de pàrquing i disposen d’un servei de bus que va fins a Collformic, Fontmartina i Santa Fe del Montseny. “El servei ha estat un èxit i ha aconseguit descongestionar molt el trànsit de vehicles privats al parc”, assenyala Navalon.

La mesura, a més, desplega un dispositiu de control de circulació de vehicles els dies festius que compta amb el suport dels Mossos d’Esquadra i els Agents Rurals per garantir que no s’estacioni en espais protegits. El parc també es coordina amb el Servei Català de Trànsit de manera que, quan els aparcaments estan plens, s’activen els plafons lluminosos a les principals vies d’accés on s’informa de la situació. “Fem una gran tasca sobre el terreny d’informar i conscienciar perquè els visitants respectin les normes del Parc i tinguin la millor experiència possible”, explica Navaon.

“La mateixa Diputació de Barcelona entén que la funció del parc és la d’un equipament posat al servei de l’àrea metropolitana”

martí boada, geògraf i doctor en ciències ambientals

Malgrat tot, Martí Boada és molt crític amb la concepció actual de l'espai protegit i afirma que ha oblidat en bona part la protecció dels espais per centrar-se a rebre visitants. “La mateixa Diputació de Barcelona entén que la funció del parc és la d’un equipament posat al servei de l’àrea metropolitana, com podria ser el Camp Nou o l’aeroport de Barcelona”, declara.

Boada assegura que l’impacte al medi ambient dels visitants és considerable i que existirà mentre el model del parc sigui el d’una “eina posada al servei de l’ús social urbà”. Apunta, per exemple, al fet que gairebé ja no queden espais ambientals de silenci als boscos, sobretot, durant els caps de setmana i en les temporades que es reben més visites, com la tardor. “És un fenomen massiu que omple els boscos de gent que recol·lecta bolets o castanyes, malgrat que siguin béns privats”, explica. Els gossos que porten els visitants, segons Boada, també contribueixen a l’expulsió de la fauna local a causa dels excrements i els orins que deixen als boscos. El director Xavier Navalon reconeix el risc que poden representar aquests animals domèstics pel medi i l’activitat ramadera i explica que encara hi ha molts comportaments que s’han de corregir.

Un 85% de la superfície es troba en mans de particulars i, per tant, molts dels fruits que s’hi troben tenen propietari. “La gent ha de fer els seus itineraris seguint els camins senyalitzats i, en cap cas, poden collir-ne castanyes sense permís”, adverteix Navalon. A més, explica que algunes persones colpegen els arbres per fer-ne caure els pellons, un comportament incívic que ja ha causat “punts de mortalitat” en alguns castanyers.

Les activitats de lleure que es duen a terme a la muntanya s’han diversificat i van des de les excursions o la recol·lecció de fruits silvestres fins als recorreguts amb motos de cross o bicicletes de muntanya. Organitzacions ecologistes com la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny denuncien que aquestes aficions han propiciat l’aparició de corriols creats de manera fraudulenta per fer descensos. “La compactació de la terra dels camins causa un gran dany i impedeix que l’aigua de la pluja arribi als aqüífers”, explica Rocío Barceló, membre de la junta d'aquesta entitat nascuda fa quasi 40 anys.

“El servei dels punts d'acollida han estat un èxit i han aconseguit descongestionar molt el trànsit de vehicles privats al parc”

xavier navalon, director del parc natural del montseny

La necessitat d'ampliar la protecció del Montseny

De fet, aquesta entitat ecologista considera insuficients les mesures del parc per protegir els espais naturals i defensa l’aprovació d’una llei específica que permeti protegir de l’activitat humana certes zones del parc. Aquests indrets, que presenten una gran riquesa de biodiversitat, estarien tancats al públic i només s’hi podria accedir per motius científics. “Estem demanant que hi hagi punts concrets sota protecció integral i això, sense una nova llei, no es pot fer”, assegura Rocío Barceló. Aquest dissabte 30 de novembre, han organitzat un acte amb el lema “Després de vuit anys, ja hem esperat prou”.

Des del parc natural es reconeix que hi ha una necessitat de renovació de la normativa actual, que data del 1977, i confirma que s’està desenvolupant un pla especial de protecció. El director Xavier Navalon afirma que aquesta iniciativa té per objectiu actualitzar el marc normatiu i que dotaria de noves eines de gestió l’administració del parc. “Si aconseguim redactar i consensuar aquest pla amb el territori seria un avenç col·lectiu molt gran per al Montseny”, assegura.

“Reclamem zones del Montseny amb una protecció integral i això no es pot fer sense una nova llei”

rocío barceló, coordinadora per la salvaguarda del montseny

La Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny, però, qüestiona l’eficàcia del pla, que, segons diuen, no permetria la protecció integral d’aquests rodals naturals d’interès. A més, critiquen el retard en la concreció del pla especial que encara es troba en procés de redacció. “El decret es va aprovar l’any 2021, però, malgrat que s’han fet moltes reunions entre administracions, no acaba d’arribar mai”, explica Barceló.