La Tordera, a diferència del Ter o el Llobregat, és una conca no regulada. Això vol dir que no té cap gran embassament que no només serveixi per acumular reserves d'aigua ni per evitar crescudes sobtades del riu. En aquest cas, tenen un nom específic: les torderades. Històricament, han fet molt de mal -per exemple en el temporal Glòria-, però també serveixen per fer créixer el delta que es forma a la desembocadura.
Malgrat no estar regulada, la conca que té un petit embassament al curs alt. Es tracta del pantà de Santa Fe, situat a la riera homònima, al terme municipal de Fogars de Montclús (el Vallès Oriental). Construït a partir del 1920 i acabat el 1935, estava pensat per produir electricitat pel complex turístic que es volia bastir a la vall. Té només una capacitat de 0,9 hm3 -per comparar: Sau en té 165 o la Baells 109-.
Tot i no ser clau per a l'abastament d'aigua potable de la zona, el seu estat no deixa de ser un bon termòmetre de la sequera. A la tardor passada, per exemple, el pantà presentava un estat deplorable, amb algunes zones absolutament assecades. Aquesta primavera, en canvi, la zona ha tornat a concentrar una gran quantitat de pluja. Les precipitacions van ser especialment generoses al Montseny el 8 i 9 de març, mentre que el darrer temporal va deixar registres entre 35 i 50 litres.
Tot plegat ha permès que el petit pantà de Santa Fe hagi canviat radicalment d'aspecte. No només s'ha omplert, com mostren les imatges preses el passat 1 de maig per Jordi Rodoreda, fotògraf aficionat especialitzat en el seguiment del temps, sinó que l'aigua està sobreeixint després de superar el 100% de capacitat.
El pantà 🥰 de Santa Fe del Montseny desembassant aigua 💧, ja que es troba al 100% de la seva capacitat!#Projecte4Estacions@desfasetemporalpic.twitter.com/ntrsaEwQG0
— Projecte 4 Estacions (@P4Estacions) May 5, 2024
Les pluges dels darrers dies no només es noten a l'embassament de la riera de Santa Fe, sinó també a la resta de torrents de la zona que acaben desguassant l'aigua a la Tordera, un dels rius que històricament ha estat més sobreexplotat i on va caldre construir la primera dessalinitzadora de Catalunya per tal de reduir la pressió sobre l'aqüífer de l'entorn de la desembocadura.
