Sau és el termòmetre de la sequera a Catalunya. No només per imatges icòniques com la del campanar de l'església de Sant Romà, sinó perquè el complex equilibri per mantenir la qualitat de l'aigua destinada al consum humà provoca que pateixi canvis molt significatius com el creixement que està vivint les darreres hores.
L'Agència Catalana de l'Aigua va apostar fa uns dies per tornar a buidar l'embassament de Sau i concentrar la quantitat més gran de recurs hídric de bona qualitat a Susqueda. Tot plegat, va provocar que abans del l'important episodi de precipitacions d'aquests dies, el pantà osonenc tornés a fregar el mínim històric amb només un 2,2% de les reserves.
Ara bé, més de 150 litres en punts del nord del Ripollès en sis dies -i quantitats també notables a la resta de la conca- han permès multiplicar les reserves en poques hores. Aquest dimecres a la tarda (17.00) ja fregava el 8% i amb un total d'12,9 hm3 mentre que aquest dijous al vespre (19.00) ha arribat al 10%. Malgrat que el cabal màxim ja es va assolir a Roda de Ter poc abans de la mitjanit de dimarts a dimecres (126 m3/s), n'hi ha per dies d'una entrada molt notable d'aigua. A més, part de les precipitacions -que poden continuar encara uns dies- van ser en forma de neu per sobre dels 2.000 metres, fet que assegura un desglaç important.
I es tornarà a buidar Sau?
En els pitjors moments de la sequera, Sau va arribar a acostar-se a l'1% del volum màxim, un nivell mai vist abans. Aquest fet va provocar que emergissin construccions com el molí i la central elèctrica i, fins i tot, la part superior del vell pont romànic. La reducció del cabal de sortida i, sobretot, la pluja i el desgel van aconseguir estabilitzar el volum envasat a inicis de març. Posteriorment, els nous episodis de precipitació van permetre un punt d'inflexió i que l'embassament passés de l'1 al 8% en un mes.
Evolució del % de Sau (2020-2024)
Una vegada va sedimentar tota l'aportació de l'aigua que arribava a Sau, es va constatar que la qualitat era bona i aleshores es va tornar a desguassar aigua amb volums de fins a 10 m3/s.
Caldrà veure si ara l'ACA torna a optar per la mateixa estratègia. En tot cas, això no passarà fins que tota l'aigua que ara omple rius i rieres -així com la que hi ha en forma de neu- hagi entrat a l'embassament i els sediments s'hagin dipositat al fons.
Per què s'ha buidat Sau diverses vegades?
L'embassament de Sau té diverses característiques que el fan força sensible respecte a la qualitat de l'aigua. Tot i estar molt lluny de la capçalera, no en té cap altre per sobre, i això provoca que sigui el que acumula bona part dels sediments. Per altra banda, és una zona molt assolellada, fet que pot afavorir processos com el desenvolupament d'algues.
Sense calor, el conjunt de l'aigua envasada acostuma a tenir un bon estat. Però a partir de la primavera el pantà es pot estratificar en tres parts. La part inferior, molt lligada als sediments, pot tenir condicions anòxiques i la presència d'algun element contaminant. La part superior, en contacte amb l'ambient càlid, pot patir la formació d'algues. D'aquesta manera, només queda la capa intermèdia com a aigua de qualitat, fet que en dificulta fer arriba l'aigua a Susqueda. És per aquest motiu que en poc més d'un any s'han fet fins a tres operacions de buidatge.
Cal recordar que Susqueda actua com a reservori per l'aigua destinada als diversos usos, també el d'aigua de boca. Ara bé, el transvasament cap a la regió metropolitana de Barcelona es fa des del Pasteral, un petit pantà situat per sota Susqueda amb una capacitat d'1,3 hm3, però clau per a l'abastament.