La mà de ferro en la mala conducta d'algunes embarcacions recreatives està a un pas de guanyar un aliat. Almenys al Cap de Creus. La Junta Rectora del Parc Natural ha donat llum verda a l’aprovació inicial del Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG). Més d’una dècada després que s’iniciés el procés, el pla que regularà l’àmbit marí del parc encara la recta final i podria ser efectiu l’any que ve. Entre les mesures previstes, hi ha la prohibició de motos d’aigua. Tampoc es permetran festes en vaixell i no es podrà amarrar amb elements metàl·lics a les roques de la costa entre Cala Prona i Punta de Farallons. Aquest estiu, associacions com SOS Costa Brava van posar el crit al cel perquè les barques d'esbarjo suposaven un element més de "perill" pels banyistes.
El PRUG de cap de Creus enfronta l’última fase i, després de més de 150 reunions i un extens procés participatiu, s’ha aprovat inicialment. La previsió és que aviat es publiqui al DOGC i s’obri un període d’informació pública, on es podran fer al·legacions. Amb aquest calendari sobre la taula, el Departament de Territori preveu que l’aprovació definitiva es pugui fer a mitjan any que ve, just abans de l’estiu.
A grans trets, el PRUG regula aspectes com ara la velocitat màxima de navegació amb embarcació de motor, les excursions organitzades en caic i el busseig, que només podran oferir les empreses autoritzades. També prohibeix l'organització de festes en vaixells i no permetrà les motos d’aigua en l’àmbit marí del parc, a excepció del salvament marítim, persones amb mobilitat reduïda o les visites prestades per empreses autoritzades, sempre amb un màxim de quatre persones i amb guia acreditat. Als veïns de Roses, Cadaqués, Port de la Selva i Llançà se’ls permetrà però també amb un màxim de quatre persones.
El pla, que tindrà una vigència de quatre anys, estableix la regulació dels usos esportius, recreatius, educatius i científics dins l’àmbit marí del parc i, en especial, a les tres reserves naturals parcials que hi ha: els Farallons (entre el Brescó i la punta dels Tres Frares), el cap de Creus (entre l’illa de Culleró i la cala Jugadora) i el cap Norfeu. Tots aquests espais marins suposen més de 3.000 hectàrees d’una elevada biodiversitat on hi ha praderies de fanerògames, enclavaments coral·lins i la fauna que hi ha associada a aquests ambients. I, alhora, una elevada freqüentació, especialment durant la temporada turística.
Fondeig lliure als vaixells petits
En general, l’esborrany del PRUG permet el fondeig lliure per a les embarcacions de poca eslora, excepte a les àrees delimitades, com ara interior de camps de boies i àrees de no fondeig. A les reserves naturals parcials, però, no es permet l’amarrament a boia ni el fondeig durant la nit i també es prohibeix l'amarratge a les roques de la costa mitjançant elements metàl·lics en el tram comprès entre Cala Prona i la Punta de Farallons. A més, tot i que el pla especial actual no hi permet l'acampada lliure, el PRUG preveu la creació de dues àrees de pernoctació regulada, encara per concretar.
Més protecció a les reserves naturals parcials
En l’àmbit de la pesca recreativa, entre altres mesures, l’esborrany del PRUG proposa la creació d’un permís especial pels pescadors i l’obligatorietat d'informar de les captures realitzades. Es permetrà la pesca en gran part dels espais on ara es pot pescar; però a les reserves naturals parcials no estarà permesa.
Pel que fa a la pesca professional, el PRUG adopta el Pla de gestió de la pesca de Cap de Creus, desenvolupat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Això estableix, entre altres, un cens d’embarcacions que poden operar en aquesta àrea i altres mesures, limitacions i accions de gestió de la pesca professional en l’àmbit marí del parc i les aigües interiors que l’envolten.
Més de 300 hectàrees sense pesca
D’altra banda, i en el marc dels acords presos dins del Comitè de cogestió de la pesca al Cap de Creus, es passarà d’unes 19 hectàrees de protecció integral existents fins avui en dia, més de 300 sense extracció de recursos del medi. A la pràctica en multiplicarà per més de deu la superfície sense pesca al parc.
Més vigilància i una inversió de 6 milions
El nou pla va lligat amb un programa d’actuació que preveu una inversió de 6 milions d’euros en els anys vinents. Aquests diners es destinaran, en part, a dotar l’espai de personal específic per gestionar, fer recerca i seguiments de la biodiversitat marina, així com de totes les activitats que es desenvolupen en aquest àmbit.
També s’ampliarà el nombre de vaixells per fer les tasques de vigilància, d’informació i de manteniment del Parc. Ara només es disposa d’una embarcació i se n’hi incorporaran dues de noves. Així mateix, es reforçarà substancialment la vigilància per part dels diferents cossos competents.
A més, es millorarà el sistema de boies, amb la col·locació de boies perimetrals del parc, se signaran convenis amb els ajuntaments per millorar-ne la gestió i s’establiran “sinergies” amb el territori per “promoure un turisme més sostenible i promoure l’educació ambiental”.
Xerrades informatives
Per tal de donar a conèixer el document, s’ha organitzat diverses xerrades als municipis afectats. La primera se celebra aquest dimecres a les set de la tarda a Roses i comptarà amb la presència del secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal. Sargatal defensa que es tracta d’un document “molt treballat amb tots els sectors implicats i que permetrà una gestió més acurada de l’espai marítim del parc i, sobretot, compatibilitzar els usos recreatius, esportius, professionals, etc., que hi ha a la zona amb la preservació del medi marí”.