Junts de les comarques gironines reclamen al Govern un pla integral per frenar la multireincidència a la demarcació i actuar contra aquells delinqüents que, arran de la pressió exercida damunt l'àrea metropolitana, s'han establert al territori. Diversos càrrecs del partit han comparegut aquest dilluns al matí per mostrar unitat davant el fenomen, assegurant que la demarcació "no és de segona categoria" i que Interior ha d'abocar-hi més recursos. "Cal abordar-ho sense alarmismes, però des de la necessitat", ha assegurat la vicealcaldessa de Girona, Gemma Geis. "S'ha d'afrontar el problema des d'una òrbita integral, sense entrar en populismes", hi afegeix l'alcalde de Figueres, Jordi Masquef.

Els juntaires han volgut demostrar que els alcaldes i càrrecs del partit van a la una a l'hora d'abordar la seguretat. I més en concret, reclamar solucions a la multireincidència. Per fer-ho, la formació ha reunit diverses cares visibles de Junts a la demarcació davant la nova comissaria de Santa Eugènia: la vicealcaldessa de Girona, Gemma Geis; l'alcalde de Figueres, Jordi Masquef; la presidenta del partit a la vegueria i diputada Maria Àngels Planas; la tinenta d'alcaldia de Salt i presidenta de Junts al Gironès, Fanny Carabedillo, i l'alcalde de Quart (Gironès), Ferran Rodero.

Concretament, Junts ha reclamat al Govern,  i més específicament al Departament d'Interior, que impulsi un pla integral per combatre la multireincidència al territori. Sobretot, després que la pressió exercida a Barcelona i a l'àrea metropolitana -amb operatius com el Pla Kanpai- hagin fet que aquesta delinqüència s'hagi desplaçat. "Ens preocupen les declaracions de la consellera Parlon, que va admetre que els multireincidents es movien cap a Girona i la Catalunya Central", ha dit Geis.

Per a la vicealcaldessa, la seguretat s'ha d'abordar "des del rigor i sense alarmismes", però també tenint clar que garantir-la és "una necessitat que la ciutadania demana". Per això, Geis ha reclamat a Interior que expliquin com s'està combatent la problemàtica al territori: "Girona no és una àrea territorial menor i ens mereixem la mateixa atenció que Barcelona", ha sentenciat

Des de Junts també troben a faltar que, de la mateixa manera que s'ha anat fent balanç del Pla Kanpai a Barcelona i la seva àrea, aquestes dades no s'hagin donat a conèixer a les comarques gironines. "A més, trobar-se que a una mateixa persona se la deté fins a 60 o 70 vegades, també és un motiu d'ineficàcia del sistema i de desmotivació cap als cossos i forces de seguretat", lamenta la vicealcaldessa de Girona.

"Entrar per una porta i sortir per l'altra"

L'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, ha posat en relleu que a la capital de l'Alt Empordà hi ha setze multireincidents que arriben a acumular més de 250 antecedents. "El que reclamem és abordar aquest problema des d'una òrbita integral, de manera seriosa i rigorosa, sense entrar en populismes ni solucions màgiques; i això passa perquè la conselleria hi aboqui més esforços", ha dit Masquef, en referència al Departament d'Interior.

L'alcalde ha subratllat que la demarcació, "l'única que no té dues regions policials", no és un territori "de segona categoria". També ha recordat que el fet que des de Barcelona es pugui arribar en tren fins a Girona i Figueres ha contribuït a afavorir el desplaçament de la multireincidència.

Per la seva banda, l'alcalde de Quart -un poble que no té Policia Local- ha admès que els Mossos d'Esquadra fan "esforços ingents". Però també ha reclamat a Interior destinar més efectius a patrullar pels municipis perquè "més que una policia reactiva, allò que ens cal és una policia preventiva".

Nova llei al Congrés

Per últim, els càrrecs de Junts a les comarques gironines també han criticat que el govern espanyol hagi mantingut durant mesos en un calaix la llei que va proposar el partit al Congrés per combatre la multireincidència. "Els socialistes l'han arribada a posposar fins a catorze vegades; per tant, creiem que es fa inevitable que s'aprovi, perquè és una mesura que no tan sols demanem nosaltres, sinó que els cossos i forces policials també ho diuen constantment", ha afirmat Gemma Geis.

Precisament, la setmana passada el Congrés va desbloquejar la tramitació d'aquesta llei. La decisió es va prendre poc després que els de Carles Puigdemont donessin per trencat el pacte amb el PSOE i anunciessin que bloquejarien totes les iniciatives que impulsés l'executiu de Pedro Sánchez (excepte aquelles que ja s'havien acordat prèviament).