Carme Plana, ramadera de Vallgorguina (Baix Montseny) i actual presidenta de Ramaderes de Catalunya, està implicada en diversos moviments per reivindicar el talent femení en el sector primari. Aquest aquest dimarts ha participat en un congrés a Vacarisses (Vallès Occidental) per posar en comú situacions i experiències, i crear les bases per a l'impuls d'una Agenda de Dones del Món Rural. "És un món molt masculinitzat, però estem trencant estereotips i el sostre de vidre", afirma Plana.
L'objectiu d'aquest moviment és incidir en la presa de decisions polítiques al sector primari i combatre dificultats específiques que afecten les dones d'aquest sector, com l'accés als recursos, la representació institucional, el reconeixement del treball de cures o la participació en els espais de decisió. Segons dades del sector, només el 22% de la superfície agropecuària a Catalunya està en mans de dones. A més, en la majoria de casos es tracta d'explotacions petites. Pel que fa als espais de poder, la presència de dones és del tot testimonial i només un 3% de les associacions o cooperatives agràries estan presidides per dones.
La Carme s'ocupa de Can Plana, una granja familiar de Vallgorguina, que ha convertit en un model d'agricultura responsable i educació ambiental. Plana està compromesa amb la conservació del patrimoni i, més enllà de l'agricultura i la ramaderia, també ofereix visites en les quals nens i adults poden aprendre, jugar i connectar amb la natura a les portes del parc natural del Montnegre i el Corredor.
- Carme Plana a Vallgorguina, actual presidenta de Ramaderes de Catalunya
- ACN
Des de ja fa uns anys, Carme Plana ha agafat les regnes d'un llegat familiar de segles. És la primera dona de la família que es posa al capdavant de la granja, però en reivindica les avantpassades i el conjunt de dones del món rural com el "pal de paller" de les explotacions al llarg dels anys: "Les dones sempre hi ha estat, però eren a l'ombra". Plana admet, però, que "de mica en mica" s'estan fent passes perquè es reconegui el paper cabdal de les dones en el món rural i valors com la sensibilitat femenina o el treball en xarxa.
La Tècnica de la Secció d'Innovació i Transversalitat de Gènere Interseccional de la Diputació de Barcelona, Clara Dachs, també fa notar el doble greuge que afronten les dones del món rural que s'encarreguen de les cures, però a més a més han de tirar endavant totes les seves feines en el sector primari o altres feines en territoris rurals que són més precaris. "És un greu perjudici vers les dones, perquè han de combinar aquesta doble feina, una invisibilitzada i no remunerada, i l'altra més remunerada, però també invisibilitzada, és una doble motxilla i una doble discriminació", denuncia. Un perjudici, diu, que s'ha d'abordar a través de l'agenda que ha de sorgir del congrés.
- Carme Plana a Vallgorguina, actual presidenta de Ramaderes de Catalunya
- ACN
Amb la mirada posada a Catalunya, i concretament l'àmbit de Barcelona, el congrés vol fer una mirada àmplia al paper de la dona rural, des del mar fins al bosc, així com les iniciatives polítiques que s'estan duent a terme des de l'administració. Tot plegat ha de desembocar en un espai de reflexió i debat que permeti traçar aquesta Agenda de Dones del Món Rural. L'objectiu és abordar les necessitats específiques sobre la manca de comunicació, el despoblament o el relleu generacional, entre d'altres, i que la Diputació tingui un decàleg amb una priorització de necessitats del sector.
Reivindicacions globals i atacs al bestiar
Més enllà de la mirada femenina, les dones del món rural defensen també reivindicacions comunes d'un sector primari "molt compromès" econòmicament. L'increment de costos o l'excés de burocràcia, detalla Plana, fa encara més difícil que el mercat català sigui "competitiu" a escala global. "S'estan perdent moltes explotacions", alerta. La ramadera detalla que moltes empreses del sector tanquen i d'altres, fins i tot, no han acabat d'arrencar mai per problemes derivats de la burocràcia. En el cas de Can Plana, la granja de Vallgorguina que gestiona la família Plana des de fa diverses generacions, la diversificació del negoci ha estat determinant per poder "sobreviure".
El mas de Can Plana, a més, també ha patit aquest estiu els robatoris de xais que es van estendre per part del país i adverteixen també d'un problema d'incivisme amb les mascotes dels excursionistes que passegen per la zona. Un cas que també s'ha fet patent al parc natural del Montseny i que es produeix quan visitants no porten el gos lligat. Amb l'eufòria d'una llibertat a la qual no estan acostumats els gossos urbans, s'han registrat múltiples atacs a bestiar oví de la comarca que, en el cas de Can Plana, van acabar amb una cabra prenyada morta.
Ramaderia, turisme rural i sostenibilitat
Can Plana es dedica a la ramaderia, l'agricultura i tenen un projecte de silvopastura per fer gestió forestal i n'extreuen també llenya i suro. A més, des dels anys 90 disposen també d'una aula de treball rural des d'on s'organitzen visites regularment de famílies i escoles.
Carme Plana detalla que aquesta visió dels seus pares per diversificar el negoci ha estat la "sortida" a les penúries, diu, que travessa el sector primari. La ramadera, a més, en reivindica la tasca social vinculada a la prevenció d'incendis: "Els animals s'alimenten del territori, ajuden a mantenir els espais oberts i s'afavoreix la biodiversitat", assegura.
