La tardor és época d'escapades a la natura i de buscar bolets. També és un bon moment per descobrir el patrimoni gastronòmic del Baix Montseny i atrevir-se amb els plats de temporada o que no són habituals en el nostre dia a dia. Un exemple n'és el porc senglar, un animal salvatge cada vegada més present i estigmatitzat, però que es pot convertir en una delílica si es cuina de manera oportuna.

A NacióBaixMontseny hem parlat amb Josep Riera del restaurant Can Puig de Sant Feliu de Buixalleu, especialitzat en cuina catalana tradicional, per conèixer les peculiaritats d'aquest àpat, com es pot preparar i les maneres d'acompanyar-lo. 

La carn de senglar, assegura Riera, es defineix per la duresa i la intensitat de sabor. Són característiques que, a la cuina, es poden convertir en avantatges o en inconvenients i que, a Can Puig, opten per "suavitzar" perquè el plat sigui del gust de tothom. "Alguns cuiners la banyen amb vi per augmentar-li el gust, però nosaltres intentem rebaixar-la perquè sigui més tendra", explica Riera.

La clau en aquest sentit és adquirir congelar la matèria primera per trencar les fibres de la carn. "El resultat és un producte més suau, que si està ben fet queda deliciós", explica. A parer de Riera, una de les millors maneres de fer-la és rostida amb sal i pebre. Perquè el resultat sigui bo, però, la carn ha de fer el "xup-xup" durant almenys dues hores i condimentar-lo.

A Can Puig procuren que el senglar sigui de la rodalia del Montseny o bé de la Selva, carn de caça. Un producte que, reconeixen, pot despertar prejudicis d'alguns consumidors. "El senglar és vist com una béstia salvatge, però quan el tasten la gent sol canviar d'opinió", assegura Riera, que també és és caçador.

Entre els plats d'acompanyament, a Can Puig destaquen els bolets saltejats amb all i julivert, la vedella amb bolets o el famós allioli de la Festa Major de Gaserans. Josep Riera, que n'és l'autor, defensa que l'únic secret és que està fet "cent per cent a mà" i que, a diferència de molts altres alliolis semblants, només contè el que diu el propi nom: all i oli.  "És una salsa no uniforme, a diferència de la maionesa, emulsiona i fa grumolls", explica.

Aquesta composició, sense ou, fa que es conservi millor. La textura és peculiar, el gust és intens i, tot plegat, l'ha convertit en un emblema de la festa major del nucli de Gaserans, que cada estiu organitza sopars de carn a la brasa a l'aire lliure, amenitzats per una orquestra i que fan venir gent d'arreu per gaudir-ne.