Tanquen l'accés a les antigues mines del Montseny. El Parc Natural del Montseny ha començat a barrar el pas a les antigues explotacions del massís amb l'objectiu és protegir les colònies de ratpenats, però també evitar que la gent que hi accedeix pugui patir un accident. De fet, des de fa un temps, s'ha registrat un increment de persones que hi entren, tot i l'alt risc de despreniments i els pous profunds que hi ha. De moment, ja se n'han tancat tres amb la col·laboració dels Agents Rurals.
El Montseny va tenir una activitat minera important a principis del s. XX. Actualment, hi ha un gran nombre de mines abandonades que es consideren hàbitats d'alt interès de conservació perquè han estat ocupades per fauna invertebrada i vertebrada cavernícola, com ara els ratpenats.
Al Montseny, hi ha una gran riquesa de ratpenats, amb 21 de les 30 espècies catalanes. La meitat estan incloses en el catàleg de fauna amenaçada de Catalunya, fet que posa de manifest la responsabilitat de conservació del parc pel que fa a aquests mamífers.
Entre les espècies cavernícoles del Montseny, destaquen el ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii) i les ferradures gran i petita (Rhinolophus ferrumequinum i R. hipposideros respectivament). Una altra espècie cavernícola d’hàbitats forestals, que ha aparegut esporàdicament durant les migracions a mines del Montseny, és el ratpenat de ferradura mediterrània (Rhinolophus euryale).
Són espècies protegides que utilitzen les cavitats de les mines per hivernar, criar o com a refugis de pas durant les seves migracions. Un exemple és el miler de ratpenats de cova que es concentren a les mines del Montseny durant les seves migracions dels refugis d’hivernada (del Garraf o Sant Llorenç del Munt) a la costa mediterrània, on crien aprofitant l’abundància de mosquits dels que s’alimenten.
La presència humana en aquests indrets provoca un gran perjudici a la fauna cavernícola i, en especial, als ratpenats perquè impedeixen el seu descans diürn, fet que els obliga a una despesa energètica que necessiten per a les seves llargues migracions.