Robert Tomàs (Jaén, 1990), és un andalús criat a Navarra que s'ha desenvolupat com a policia a Catalunya i, concretament a Vallgorguina, d'on és vigilant municipal des de fa gairebé tres anys. Viu amb passió la seva feina des dels 18 anys amb dues màximes: proximitat i respecte. Això li ha valgut diversos reconeixements i felicitacions d'altres cossos policials i també de la gent, com la dels dos avis als quals va salvar la vida quan podien ofegar-se dins el cotxe que els va quedar encallat sota un pont en una riuada a Sant Vicenç de Montalt.
Com arriba a Vallgorguina?
Porto des dels divuit anys fent feina com a policia. Vaig arribar a Barcelona l'any 2015 pel motiu que hi havia una vacant de seguretat i vigilància i vaig agafar la feina. Un dia, uns amics que havien opositat per policia local em van proposar de presentar-me a les policies locals de la demarcació de Barcelona. Em deien que segurament em podia interessar per la meva manera de fer i el caràcter proper a la gent. Els vaig fer cas i em vaig presentar a quatre policies de diferents pobles, entre les quals la de Vallgorguina. Les vaig aprovar totes quatre i davant d'aquesta situació el meu pare em va recomanar que escollís la primera que em truqués que, en aquest cas va ser Vallgorguina. I aquí estic des de l'any 2022 i hi estic molt a gust.
Vallgorguina és un poble petit d'habitants però extens de territori i molt diversificat. Com es compaginen per cobrir tanta extensió de terreny?
Som quatre agents i tenim un quadrant per cobrir tota la setmana i cada hora. Som vigilants municipals i això vol dir que també tenim molts serveis que se'n fan càrrec els Mossos d'Esquadra.
És difícil fer de policia?
Si t'agrada no ho és, però en el cas contrari hi ha conceptes que són difícils. Potser hi ha gent que diu que té por per la situació complicada a que et pots trobar. Sempre dic que fer de policia és una feina de respecte. És una qüestió mútua del policia cap al ciutadà i a l'inrevés. Ja no com a policia, sinó com a persona que també és important.
"A tots els efectes els vigilants municipals som agents de l'autoritat, de la mateixa manera que ho són els policies locals o els mossos d'esquadra"
Hi ha molta diferència entre ser un vigilant municipal i un policia local?
A tots els efectes els vigilants municipals som agents de l'autoritat, de la mateixa manera que ho són els policies locals o els mossos d'esquadra. Primer perquè estem emmarcats dintre de la Llei 16/91 de les policies locals de Catalunya. Per tant, el nostre cos és dins d'una llei de policies locals i fem tasques de seguretat ciutadana en alguns àmbits. El vigilant és l'autoritat competent del municipi.
Però sí que hi ha diferències pel que fa a l'armament, oi?
Sí correcte. És un tema que està regulat. Per portar armes has de passar per l'acadèmia, fer una formació bàsica policial de nou mesos. En el nostre cas la formació és de dos mesos, és a dir, molt bàsica. És un aprenentatge per agafar conceptes del que és el tema de lleis. Nosaltres no fem tir com la resta de policies. Per això mateix hi ha serveis que no cobrim.
Passen coses a Vallgorguina?
Han passat sí, però entra dins del que és confidencial.
Però gràcies a vostès no fa massa es va poder aturar un vehicle amb una càrrega de gairebé 25 quilos de marihuana. I això sí que és públic...
Sí. Vaig detectar-lo que sortia de la urbanització el Canadà Parc i en aquell moment ja vaig sospitar perquè intentava amagar-se de la policia, senyal inequívoc que hi ha alguna cosa estranya. Per tant, vaig actuar i comunicar-ho a la Policia Local de Santa Maria de Palautordera com a suport.
Estava avisat?
No és la meva feina i són controls que fem a les urbanitzacions que té Vallgorguina.
Moltes nits és a l'entrada de l'autopista AP-7. Quina és la missió?
És un punt estàtic per vigilar els vehicles que van en direcció Vallgorguina. Un punt estratègic, ja que l'autopista AP-7 és una sortida i entrada de vehicles que, en alguns casos, poden conduir-los persones dedicades a robatoris, ocupacions d'habitatges o qualsevol altra malifeta. Si hi ha algun vehicle sospitós es passa la matrícula als Mossos d'Esquadra per comprovar-ho i, si cal, actuar. És una manera de protegir el poble.
Vostè treballa a Vallgorguina, però viu a Sant Vicenç de Montalt (Maresme). En aquest municipi, amb els aiguats de setmanes enrere va salvar dues vides, rescatant-les de la riuada.
Exacte. Vaig acabar el torn cap a 2/4 de 2 de la matinada a Vallgorguina i vaig marxar cap a casa. Aquell primer cap de setmana de setembre ja hi havia avisos de possibilitat de pluges fortes i així va ser a la comarca del Maresme. Quan vaig arribar a casa i estava a punt d'anar-me'n a dormir vaig sentir crits d'una veïna que deia "si us plau, si us plau que aquesta gent s'ofegaran". Em vaig aixecar del llit i vaig dir a la veïna si li calia ajuda. Em va dir que no era ella, sinó el vehicle aturat a un pas subterrani de la carretera N-II, prop del passeig marítim, amb dues persones mentre el nivell d'aigua anava creixent. Jo ja estava fora de servei, però no m'ho vaig pensar gens i vaig baixar al carrer per veure que és el que passava realment. Llavors vaig trucar a la Policia Local per informar-los, però com que no arribaven vaig trucar al 112.
I quan va arribar al lloc què va fer?
Vaig veure que el vehicle estava atrapat en un punt del pont on hi ha unes canonades que no van poder suportar la quantitat d'aigua que expulsaven amb molta força. Les dues persones d'edat avançada que eren dins el cotxe no podien sortir perquè les portes i finestres estaven bloquejades per l'aigua i el vehicle començava a flotar. Van ser moments de molts nervis i va ser llavors quan vaig decidir actuar. Per sort, com que era l'estiu havien deixat una finestra una mica baixada i gràcies a això vaig poder trencar el vidre i treure les persones. Primer a la dona i, després l'home. Els vaig treure del cotxe i a coll les vaig portar fins a la carretera.
Ho havia fet altres vegades?
No m'hi havia trobat mai. No va ser fàcil perquè sota l'aigua hi havia moltes branques i molt fang que dificultava caminar. Podria haver estat una desgràcia, però per sort va acabar bé i ara, aquestes dues persones ja es troben bé i m'ho han agraït.
Va passar por?
El primer que vaig pensar va ser treure aquelles persones d'allà. No disposava de cap eina. Només havia d'actuar amb la meva capacitat i coneixement i treure forces d'on no n'hi havia. En aquell moment no sentia por. Vist en perspectiva clar que va ser arriscat, però no podia deixar aquelles dues persones dins el cotxe. Jo ja no vaig actuar com a agent, ho vaig fer com a persona.
També ha rebut reconeixements per part dels Mossos d'Esquadra, cert?
Sí. En la gala de celebració del Dia de les Esquadres de l'Àrea Bàsica Policial de Granollers que es va celebrar el mes d'abril a Canovelles vaig rebre una felicitació per diferents intervencions que he fet aquí a Vallgorguina d'ençà que soc vigilant municipal. És una qüestió de donar suport al municipi i en casos ha calgut fer operatiu i detencions. També he rebut una felicitació individual pel cap de la Policia Local de Santa Maria de Palautordera, per l'actuació dels 25 quilos de marihuana dins del vehicle i fa una setmana vaig tenir l'ocasió de ser reconegut pel cos de la policia espanyola per la feina feta a Vallgorguina. Però valoro molt els agraïments personals que he rebut de la gent del poble.
"Ser pròxims al ciutadà és una garantia de vida que ens ajuda a desenvolupar la nostra feina"
Com s'hauria de definir un policia?
Sempre he dit que hem de ser més pròxims a la gent. Donar-los confiança perquè són el nostre suport. També és veritat que la proximitat, o no, també depèn del caràcter de cadascú perquè dintre de l'uniforme que portem som una persona. És una garantia de vida que ens ajuda a desenvolupar la nostra feina.