Fa uns quants anys que viu a Catalunya, primer a Girona i des de fa poc temps a Llinars del Vallès. Ursula Graber és una ballarina, coreògrafa i pedagoga nascuda a Àustria (Graz, 1989) que va entrar en contacte amb la dansa d'una manera gairebé obligada quan anava a l'institut i que amb els anys n'ha fet la manera de viure. Ha estudiat dansa contemporània a Àustria i Suïssa. Els seus espectacles dansen entre el seu país d'origen i Catalunya tractant qüestions com el feminisme, el llenguatge i la identitat. És llicenciada en Filologia Castellana i parla set idiomes, entre els quals el català.
Amb un amplíssim currículum ha actuat a Suïssa, París, Graz, Linz, Viena i Girona. També ha estat convidada a diferents festivals com spleen*trieb, newsOFFstyria i al Centre Cívic Ter. El 2022 va ser convidada al Viertelfestival NÖ i a l'Homotopia Festival de Liverpool. També l'any 2022 rep el Premi Morgenstern de l'Estat d'Estíria (AT). Treballa col·lectivament amb diferents artistes per dur a terme els seus projectes.
Com arriba al món artístic?
A la meva família no hi ha cap referent, però sí que hi havia molt interès per la música i em van enviar a l'institut de música. Vaig estudiar història de la música, teoria de la música, entre altres conceptes. El bo d'aquest institut és que també hi havia una classe extraescolar que era dansa. Inicialment, no hi tenia massa interès, però m'hi feien anar perquè hi faltava gent i, en poc temps vaig entendre que m'agradava molt perquè aprenia nous moviments, la coordinació del cos. Al principi costa, però és un procés d'aprenentatge i a mi m'agradava poder explorar que havia de fer amb el cos per poder fer aquest pas.
Aquest aprenentatge és de molts anys?
A l'institut vaig fer aquesta classe des del 10 fins als 18 anys. Per mi era un hobby i una gran passió. Amb tot i això, mai havia pensat de dedicar-m'hi professionalment. Més aviat era dansa clàssica, ballet. Un cop vaig acabar els cursos a l'institut no sabia molt bé què fer, però tenia molt interès per les llengües i vaig estudiar Filologia Castellana, però mai vaig deixar les classes de dansa, cosa que em va permetre introduir-me a la dansa contemporània, entre altres estils que m'oferia la universitat. I el que són les coses, una vegada vaig acabar la carrera de filologia vaig decidir que era el moment d'estudiar dansa contemporània, perquè ja tenia 22 anys, i volia provar de dedicar-m'hi professionalment.
Quina és la millor edat per començar a fer dansa?
Si et vols dedicar a la dansa clàssica, l'ideal és començar amb cinc anys i dedicar la infantesa i l'adolescència a entrenar i a 18 anys ja ser una ballarina, o un ballarí i a partir d'aquesta edat ja es pot intentar a treballar en una òpera... i amb 30 anys et jubiles -riu- perquè has dansat tant que el cos ja està gastat. En la dansa contemporània aquestes edats, per sort, són una mica més flexibles, perquè el cos es cuida més i no exigeix moviments tan difícils, es valoren igualment altres moviments.
"Va ser després d'acabar la carrera de Filologia Castellana que vaig decidir estudiar dansa contemporània per dedicar-m'hi professionalment. Primer a Àustria i després a Suïssa"
I a partir d'aquí una trajectòria...
Vaig començar a estudiar dansa contemporània i pedagogia de la dansa a la Universitat Anton Bruckner de Linz (Àustria). Amb aquests estudis aprenia molta tècnica, però em semblava que era molt tancat si considerem que el món de la dansa contemporània és molt versàtil i, per tant, hi ha molts estils diferents i trobava que em faltava creativitat. I buscant, vaig descobrir a Suïssa un altre programa de dansa, centrat en la creació i la improvisació, a la Universitat d'Arts Escèniques La Manufacture de Lausana, i ja tenia 26 anys, però aquí vaig trobar el que em faltava i em va agradar molt. Els estudis els vaig acabar amb 28 anys i vaig decidir que ja era hora de treballar.
Faci'm una definició del que és la dansa per vostè...
La dansa per mi és moviment, art i benestar (salut)
Dedicar-se professionalment al món artístic no és fàcil. La dansa no n'és exempta?
Sí que és molt complicat. És un món molt precari i per cada cent ballarins i ballarines hi ha un lloc de feina. Hi ha molta competència i, aleshores, el que feia era crear els meus projectes i demanava subvencions per poder-los fer realitat. Això funcionava, però al revers de la moneda representa molta feina, sobretot de gestió i a la llarga fas moltes hores d'oficina i no tantes de la teva feina real.
"La manera de treballar la cultura a Àustria o a Catalunya és diferent, però no puc pas dir que un lloc sigui millor o pitjor que un altre. A Àustria tenim més recursos per fer creacions, però a Catalunya hi ha més possibilitats de fer una gira amb la peça creada"
Ja fa uns quants anys que viu a Catalunya i que compagina projectes amb Àustria. Com veu la salut del món cultural a casa nostra?
Es treballa de manera diferent a Catalunya o a Àustria. En qualsevol cas, no puc pas dir que un país sigui millor que l'altre. A Àustria és més fàcil fer noves creacions i poder-les representar. En canvi, a Catalunya, quan tens una creació és més fàcil anar de gira i, en realitat, l'ideal seria poder compaginar les dues coses, perquè són complementàries. A Catalunya és molt interessant que hi hagi molts festivals. Gairebé a tots els pobles tenen programacions de teatre i dansa i, per estrany que sembli, és molt més present aquí que no pas a Àustria. Al meu país hi ha menys festivals, concentrats en les grans capitals, però són molt famosos i és difícil accedir-hi perquè només es convida a la gent famosa de tot el món. En canvi, sí que et concedeixen moltes subvencions per fer noves creacions, però després no pots fer gira perquè no hi ha la infraestructura preparada per poder-ho fer. Per tant, són sistemes diferents i maneres de funcionar diferents, tot té però i contres.
I una peça que has pensat per Àustria, la pots aprofitar per representar-la a Catalunya també?
Sí, aquesta és la sort. Quan ja tens el projecte acabat després es pot representar on es vulgui. A la dansa, a diferència del teatre, no es fa servir la llengua és molt més internacional.
Està treballant en algun projecte ara?
Estic treballant en un projecte que es diu Time is honey. És un títol en procés. És una reivindicació sobre la noció del temps en aquesta societat que vivim que ja sabem que l'acceleració és molt present i també la necessitat de fer moltes coses a l'hora. Abans, anaves a la feina i quan plegaves arribaves a casa i t'estaves al jardí o et dedicaves a fer qualsevol altra cosa en el teu temps lliure. Avui en dia arribes a casa i amb el portàtil encara treballes al jardí. Per tant, oci (jardí) i feina s'uneixen.
Per què l'interessa aquest tema?
Perquè els darrers anys he treballat a un ritme molt ràpid i gestionar el temps era complicat i pensava en com podia gestionar-lo, per poder-lo gaudir, poder viure. Si el nostre futur és treballar més i més ràpid ja no és viure. L'estrès ens domina. Aleshores per fer aquest projecte volia canviar la meva manera de treballar, cuinar-lo a foc lent, a poc a poc i més calma i està molt bé.
Els seus projectes en general són reivindicatius?
Sempre agafo un tema que em preocupa i vull saber-ne més. A Starlight 'Killjoy' Coquelicot (2020) m'he fet preguntes sobre el feminisme, l'emancipació del plaer i els models a seguir. També a Woman Hood (2021) he representat personalitats femenines extraordinàries i idiosincràtiques, sobre feminitat i masculinitat. En canvi, Mallorca a Estíria -Schwgrmttrtchtrsprchn (2021) és un espectacle híbrid i multilingüe sobre llengües i dialectes, identitat i relacions familiars. El vaig fer amb la meva sogra.
"El fet que parlis català a Catalunya moltes vegades et miren malament o no et responen i això m'enutja molt. Penso que el català s'està morint i l'única cosa que puc fer és parlar-lo"
Viu a Catalunya des de fa uns quants anys perquè la seva parella és catalana. Com a persona que ha vingut de l'estranger com veu i viu tot el tema del català?
És una qüestió també per reivindicar. Totalment. Jo vinc d'un país on es parla alemany (en versió austríaca que té alguna diferència), però l'alemany és tan potent que mai estarà en perill i a Àustria mai he hagut de pensar si la meva llengua està en perill o no. Quan vaig descobrir que el català pot desaparèixer no ho entenia i estava enfadada. No m'entrava al cap que si és una llengua que a casa seva està en perill perquè no el parla tothom. El fet que parlis català a Catalunya moltes vegades et miren malament o no et responen i això m'enutja molt. Penso que el català s'està morint i l'única cosa que puc fer és parlar-lo. Com a anècdota et diré que fa dos anys vaig ser a Barcelona participant en un taller de dansa, on també hi havia gent de Barcelona, alguns catalans i altres sud-americans, i quan era el moment de fer preguntes tothom les feia en castellà, però jo les vaig fer en català, tot i que per a mi és una llengua estrangera i em representa un esforç, i a poc a poc tothom va començar a preguntar en català. Cal fer aquest esforç per mantenir viva la llengua. És una manera d'obrir-se a altres llengües i altres cultures i com a signe de respecte.