Fa poc més de dos anys les eleccions municipals del 28 de maig de 2023, uns comicis que anticipaven canvis al país i que a Sant Celoni van desembocar en un canvi a l'alcaldia. Eduard Vallhonesta, del PSC, va aconseguir ser el batlle de la ciutat amb una coalició de govern amb l'Alternativa, que va posar fi al govern liderat per Raül Garcia, de Junts. 

La coalició d'esquerres va començar la legislatura amb la voluntat de fer una aposta per "la transformació de l'espai urbà" i també amb la idea d'encetar una etapa de "lideratges compartits", acords amplis i projectes amb Sant Celoni i la Batllòria com a horitzó. A NacióBaixMontseny hem conversat amb l'alcalde per fer balanç d'aquesta legislatura i fer un repàs de les principals obres, mesures i projectes que s'han dut a terme o que estan pendents d'executar.

En primer lloc, comencem remuntant-nos al principi de la legislatura. Com va sorgir el vostre acord amb l'Alternativa per formar govern?
Bé, vam estar parlant molts dies, des de les eleccions fins al moment de l'acord, i l'objectiu era fer un canvi a Sant Celoni. Portàvem molts anys paralitzats a la ciutat, sense nous equipaments i infraestructures. I això era perquè teníem un govern aturat, van estar vuit anys governant Junts i Esquerra Republicana. Diuen que ho van deixar tot preparat, però la meva pregunta és: per què no ho van fer durant vuit anys? 

Com valora el resultat d'aquest pacte?
El resultat és molt bo, jo crec que ja es pot començar a percebre, perquè tots els projectes que hem tirat endavant ara estan començant a veure la llum. Per exemple, el Casal de la gent gran està avançant en una bona direcció, s'està fent el Parc del Camí Ral, s'han licitat ja tres milions d'euros per voreres i ferms perquè Sant Celoni posi al dia els seus carrers. I ara la piscina municipal descoberta comença les obres. Amb l'equip de govern, quan estem a l'Ajuntament, quan estem treballant, no hi ha sigles, no hi ha partits. Només hi ha un objectiu: avançar i transformar Sant Celoni i la Batllòria.

Per alguns actors polítics ha sigut sorprenent aquest pacte, sobretot per la diferència de sensibilitats pel que fa a la independència de Catalunya. Com s'ha superat aquest entrebanc?
Cadascú en aquest sentit té la seva manera de pensar. L'objectiu d'una política municipal és transformar el municipi, aquí hem trobat en molts punts en comú perquè, al final, el que volem és que Sant Celoni avanci.

Quina creu que ha estat la principal aposta d'aquest govern?
No hi ha una principal aposta, tots els temes que plantejàvem s'estan abordant. Una de les obres més destacades serà la piscina municipal descoberta, però també aquest Pla de Barris que hem fet. Hem cedit terrenys a l'Incasòl perquè es facin una seixantena d'habitatges públics i, alhora, farem una aposta important per fer comprar-ne de nous. També es vol fer un establiment de servei per als habitatges que ja tenim. Volem que es puguin fer servir, perquè ara mateix no estan en ús. Per tant, l'habitatge també ha sigut un compromís que hem adquirit. 

El Pla de Baris és un dels projectes més ambiciosos, quins són els punts principals?
Els punts principals, que ja l'hem abordat, és la neteja. Hi ha més personal, hi ha més maquinària i això ja s'està notant. El segon era l'enllumenat públic, que aquí hi ha dos factors a tenir en compte. Un és l'empresa que hem contractat, que permetrà un millor manteniment, i l'altre és el canvi de llums per posar-hi leds i ser més sostenibles. Pel que fa a la reposició de voreres i ferms, no sé si s'ha fet mai un pla tan ambiciós com el que estem abordant ara. També s'ha impulsat la renovació de vuit parcs infantils, un ja s'està fent, que és al parc de la Batllòria, i ens en queden set més que abordarem el pròxim any. I després també la renovació les places d'Illes Belles i Sant Ponç. S'ha fet un procés participatiu en aquests dos barris, s'ha posat un milió d'euros per cada plaça i, per tant, aviat, es començarà a triar aquesta obra. A més, hi ha hagut un foment dels refugis climàtics i de les zones enjardinades, siguin bosquets o parterres, i això ha fet que demanem la consideració de Vila Florida. 

Quines de les obres previstes li agradaria destacar?
El Casal de la gent gran és important, hi haurà un espai nou per a ells, adequat. Això alliberarà aquest l'equipament que ocupen que, molt probablement, serà un lloc per a gent jove i artistes. 

El Bix Montseny és una comarca que està experimentant un creixement de població. L'habitatge, ara mateix, és una de les principals preocupacions de la ciutadania. Quines mesures es preveuen per fer-hi front?
La primera, que ja l'hem fet és la sessió d'aquests dos terrenys al Forestal, i la segona és una subvenció que donarem de 75.000 euros a la cooperativa La Corba per construir 15 habitatges de protecció social en sessió d'ús. I la creació d'un reglament per gestionar els pisos que tenim com a Ajuntament i poder-los ocupar.

I com és que aquests pisos estaven buits fins ara?
Quan vam entrar a governar el reglament perquè no estava fet, i si no tenim aquest reglament no podem posar en funcionament aquests habitatges. Per tant, ja hem començat a elaborar-lo i compto que en el ple de setembre es podrà aprovar.

Per on creixerà Sant Celoni?
Per la zona de La Forestal, la resta de punts de creixement encara s'han de desenvolupar.

Els terrenys de La Forestal estan al costat de l'estació de tren, si es fan habitatges al costat és molt possible que tingui un impacte en la disponibilitat de pàrquing.
Estem treballant amb opcions d'aparcaments de Sant Celoni i de segur que molt aviat podrem explicar on podem augmentar les places per aparcar. Hi ha negociacions en marxa, s'està treballant per tenir un punt proper al centre i amb capacitat per a bastants cotxes.

Sant Celoni començarà un nou sistema de recollida de residus. Què ha impulsat l’Ajuntament a engegar aquest canvi?
Nosaltres quan vam entrar a governar hi havia un procés participatiu engegat per l’anterior equip de govern que proposava fer un model de porta a porta. Dins del nostre pacte vam plantejar un sistema mixt de contenidors tancats i porta a porta. Vam avaluar els costos i la complicació que suposaria per a la ciutadania, i vam acabar optant per un sistema unitari de contenidors tancats. Vam prendre la decisió per tres motius: és més amable, més econòmic i més fàcil per a tothom. Dit això, per què ho fem? Primer, perquè som un poble sostenible i ens ho creiem, hem de reciclar millor i generar menys residus. Segon, perquè la Unió Europea ens hi obliga. El 2035 hem d'assolir el 65% de reciclatge i aquest any hauríem d’arribar al 55% i estem al 39%. Per tant, ens hem de posar les piles per aconseguir l’objectiu, en cas contrari, haurem de pagar més. La fracció de resta cada cop és més cara, quanta més resta generem, més pagarem.

És cert que les primeres setmanes d'implantació poden ser complicades. A Montmeló, però, que són els primers, van començar el 2022 i ha sigut un èxit. Han incrementat més del 70% el reciclatge, per tant, estan assolint el repte que ens demanava la Unió Europea. La implementació la fa el Consorci de Residus, que és un consorci especialitzat. Ho fa bé, sap afrontar els reptes i estem molt tranquils en aquest sentit.

L’Hospital de Sant Celoni va començar fa poc una nova etapa de reformes, però alguns membres del patronat expressen que encara hi ha molta feina per renovar les instal·lacions. Alhora, també hi ha la reivindicació de tenir un finançament just per l’hospital. Quina és la postura de l’Ajuntament?
A l’Hospital de Sant Celoni, com en moltes coses de la ciutat, fa molts anys que no s’hi han fet actuacions. Ara s’hi estan fent actuacions com, per exemple, fer una renovació de la pintura. A mitjà termini, les instal·lacions del CAP canvien d'ubicació i se'n van de l'Hospital. Aquest serà el moment de fer una gran inversió a l’hospital, ampliar-lo i invertir per fer-lo més digne. L’Hospital també està negociant un millor finançament, perquè el necessitem, ho arrosseguem des de fa molts i molts anys. La Generalitat no ha dotat bé econòmicament l’hospital i això és imprescindible per donar millors serveis de qualitat.

Creu que Sant Celoni és una ciutat segura?
Sempre poden haver-hi algunes coses puntuals, però Sant Celoni és una ciutat segura i l’any passat va baixar un 17% l’índex delinqüencial. Per tant, crec que estem en la bona línia de la seguretat.

Quan parlem de seguretat, normalment parlem de delinqüència dins la trama urbana. El fet és que també tenim un risc a Sant Celoni, el bosc. Aquest any que ha plogut molt, la vegetació ha crescut i hem de fer unes feines molt intenses per evitar incendis. El que comporta és que tenim més matèria orgànica als boscos i tenim un excés de calor. Aquest any haurem de vigilar moltíssim els boscos perquè és un dels riscos que tenim en l'àmbit de seguretat. Per això vam fer aquest conveni amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, perquè Sant Celoni es converteixi en un punt de química verda. Som el primer polígon en química fina i el segon de química de Catalunya i tenim el 80% de massa forestal. Per tant, si som un referent en química verda podem tenir boscos nets, sostenibles i aprofitar la matèria orgànica.

També s'ha impulsat una regidoria de política lingüística. Com veu la tasca que s’està fent?
Ho estic valorant molt positivament. Hem de ser conscients que amb les xarxes socials hi ha hagut un impacte molt negatiu a la nostra llengua. Per què? Perquè a moltes plataformes de continguts l’opció de veure el català no hi és. Hi ha molts joves que miren YouTube, tiktok... Moltes vegades la parla és l’anglès o el castellà, això no ens fa cap bé. Per tant, l’hem de preservar nosaltres, si no, no ho farà ningú.

Hem fet programes de ràdio escolars per incentivar el català. També hem fet un concurs d'Scrabble en català i ens hem adherit a la campanya “Amb tu” amb cinc ajuntaments del Baix Montseny a través de l’entitat Batega, que busca fomentar l’ús social del català a molts joves. També s’ha ampliat l’oferta formativa de cursos de català de coordinació entre l’escola d’adults i el Consorci de Normalització Lingüística. Alhora, hem actualitzat les bases de la subvenció a les entitats per poder incorporar criteris lingüístics. 

Com estan les finances de l’Ajuntament?
Jo crec que, com tots els ajuntaments, ens falta molta dotació econòmica per part de l’Estat, sobretot per poder fer front a les despeses del dia a dia. Creiem que hem d’estar més finançats perquè, si no, els ajuntaments no podrem assolir els reptes que tenim. Nosaltres estem gestionant millor els recursos que l'anterior govern. Ells van demanar 9 milions d’euros en préstecs a l’anterior mandat, però per no fer-los servir. S’estaven al banc. No ho faria ningú això i, si ho fa algú, és perquè no té una bona gestió econòmica. 

Fa poc, des de l’oposició els van acusar d’haver incrementat més del 40% el cost de personal directiu municipal.
Crec els treballadors no es mereixen que es parli així dels seus sous. Aquests últims dies han dit que hem incrementat el 40% dels sous de directius. I això no és així. Hem de comptar que el balanç d'aquest equip de govern respecte als sous de directius és de -18,52%.  La gerència d’abans era una persona que venia de fora i ara s'ha assumit amb una promoció interna d'una treballadora de l'Ajuntament i s'han suprimit les figures del sotsinspector de Policia i del coordinador de Serveis jurídics.

Quina és la política de comunicació de l’Ajuntament?
La política de comunicació és la mateixa que la dels darrers anys, és informar de tot el que fa l’Ajuntament. Els treballadors expliquen actes culturals, actes esportius i posem en coneixement de la ciutadania els llocs de treball que s’ofereixen. Al final, és un pla de comunicació perquè la ciutadania estigui informada de tot el que es fa.

Fa uns mesos, es va escriure un article acusant el govern municipal d’instrumentalitzar la comunicació. Què en penseu?
No he llegit l’article.  A l’Ajuntament hi ha l’Informatiu, que hi ha estat sempre, i hi ha un apartat per a tots els partits polítics amb representació. Efectivament, si l’alcalde fa una visita d’obres en representació de l’Ajuntament, el normal és que hi vagi amb un regidor. Però com a partits polítics, estem tots representats per igual. També hem obert un programa de ràdio on vam anar a parlar jo i el primer tinent d’alcalde, l’Albert Planas, però l’oposició també tindrà la possibilitat d’anar-hi. En xarxes socials, com he comentat, l’únic que es comunica és l’acció de l’Ajuntament, l’acció de govern. Per tant, no és res diferent del que feia l'oposició quan governava.

Quina és la posició de l’Ajuntament sobre la creació de la comarca independent del Baix Montseny?
A Sant Celoni estem treballant amb altres alcaldes de la comarca per tirar endavant projectes conjuntament. El nostre posicionament de comarca és un posicionament sobre els reptes que tenim i què podem fer per afrontar-los. Per exemple, el conveni amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, no només implica Sant Celoni, les empreses químiques van des de Cardedeu fins a tota la conca de la Tordera. Tots els municipis del Baix Montseny tenen terreny forestal. Per tant, com a comarca del Baix Montseny hem de començar amb projectes importants i continuar treballant com fins ara. I aquí és on som.

Quins objectius teniu fins al final de mandat?
No hi ha un únic propòsit per fer, els nostres propòsits són un procès global de canvi i millora. Estem afrontant un repte importantíssim, estem transformant Sant Celoni de debò i l'estem posant en marxa.