El govern municipal de Sant Celoni ha penjat la bandera espanyola a l'edifici de l'Ajuntament. Aquest divendres 14 de novembre, el símbol ha aparegut a l'ala dreta de la façana, juntament amb la senyera, la bandera de la Unió Europea i la bandera del municipi. Segons ha pogut saber NacióBaixMontseny, el govern format pel PSC i l'Alternativa per Sant Celoni, una formació que integra la CUP, haurien penjat l'ensenya després de rebre tres notificacions d'informació sobre el compliment de la legislació que els ha fet arribar la subdelegada del Govern espanyol a Barcelona, Mari Carmen García-Calvillo.
En unes comunicacions adreçades a l'alcalde, García-Calvillo ha advertit que no tenir totes les banderes oficials de l'Estat podria resultar un incompliment a la legislació. En concret, s'ha referit a la Llei 39/1981, del 28 d'octubre, que estableix que la bandera d'Espanya ha d'onejar a l'exterior i ocupar el lloc preferent a l'interior dels edificis públics, inclosos els ajuntaments. "La Subdelegació del Govern ha tingut coneixement que al vostre Ajuntament no onegen totes les banderes oficials, fet que podria suposar un incompliment de la Llei", ha expressat en el text, al qual ha tingut accés aquest diari.
En aquest sentit, la Subdelegació del Govern va donar un termini de vint dies al consistori per fer-los arribar un informe que acredités el compliment d'aquesta obligació. La bandera espanyola no onejava a Sant Celoni des del mandat 2007, quan l'aleshores alcalde de la vila, Francesc Deulofeu, que es va presentar per Convergència i Unió, la va retirar. Per esquivar la legislació espanyola, es van treure els màstils del balcó i se'n va posar un a la plaça, davant l'Ajuntament, només amb la senyera.
Aquesta iniciativa va estar impulsada per la JNC i el número dos de CiU en aquell mandat, Jordi Cuminal, que ha criticat l'acció a les xarxes. "Vam treure les banderes de l’Ajuntament i vam hissar una bandera catalana a la plaça de la vila. Vint anys més tard els socialistes i la CUP han decidit tornar a posar la bandera espanyola a la façana", ha expressat. Una condemna a la qual s'ha sumat la JNC de Sant Celoni, que ha apuntat directament contra l'equip de govern amb un muntatge fotogràfic.

- Vista general de l'Ajuntament de Sant Celoni.
- Jordi Purtí
Tres denúncies ciutadanes
Segons ha informat la subdelegada del Govern espanyol a la província de Barcelona, aquests requeriments responen a tres denúncies ciutadanes en què s'exposa que a l'Ajuntament de Sant Celoni no onegen les banderes oficials tal com estableix la llei estatal de banderes. Fonts de l'Ajuntament han confirmat a NacióBaixMontseny que es desconeix l'origen d'aquestes demandes i si les va interposar o no la mateixa persona.
L'Equip de govern considera que aquesta llei és injusta perquè "atempta contra l'autonomia local i suposa una imposició que vulnera el sentit popular que la ciutadania expressa lliurement a les urnes". "Al llarg d'aquestes setmanes hem estat mirant de quina manera podíem procedir, però després de consultar-ho amb els serveis jurídics hem arribat a la conclusió que per no córrer cap risc legal, col·locaríem les banderes", ha explicat el tinent d'alcalde de l'Alternativa, Albert Planas.
Un acte de rebuig
Segons s'ha explicat a aquest diari, l'Ajuntament ha demanat assessorament a altres ajuntaments abans de prendre la decisió. En concret, es va parlar amb l'Ajuntament de Girona, que fa poc ha hagut de penjar una fotografia del rei a la sala de plens i també amb l'Ajuntament de Berga, governat per la CUP, que ja va patir les represàlies de l'Estat per no col·locar el símbol el 2021. "L'alcaldessa, la Montse Venturós, va estar sis mesos inhabilitada a causa d'aquests fets", recorda Planas.
L'incompliment d'aquesta llei, diu el tinent d'alcalde, és un delicte penal que, a més d'inhabilitacions, també pot comportar multes diverses. "Després d'haver-ho consultat, hem decidit col·locar-ho per imperatiu legal i ho hem comunicat a totes les entitats sobiranistes de la vila i la resta de partits polítics", exposa. Planas també ha mostrat la voluntat de treballar conjuntament amb els altres grups per treballar una moció o un text institucional de rebuig davant d'aquesta imposició de l'Estat."No respecta la majoria independentista del ple de Sant Celoni", afirma.
«Molta rapidesa»
Des de l'oposició, Junts per Sant Celoni i la Batllòria entén el moviment de l'equip de govern que, si s'oposava a col·locar el símbol, s'arriscava a possibles inhabilitacions. D'altra banda, lamenta que una qüestió "que feia tants anys que estava superada" s'hagi tirat enrere. "Només es tracta d'una petició d'informació i m'ha sorprès la rapidesa amb què se li ha donat compliment", diu el cap de llistes de Junts, Raül Garcia.
Alhora, Garcia ha lamentat que "l'afany de complir la legalitat que té l'Estat" sigui només per a "beneiteries" d'aquest tipus. "S'hauria de fer extensiva a tot, tant de bo complissin amb les inversions previstes a Catalunya dels pressupostos i també amb el respecte a les competències de govern del nostre país", ha reblat. A més, ha criticat durament la manca de compromís de l'estat espanyol amb els ciutadans de Catalunya. "Unes obligacions que no compleixen mai per a res amb els catalans, ni amb els trens ni amb els serveis més essencials", diu Raül Garcia.
