Com li dius a un fill que mai més tornarà a veure el seu pare? Com li expliques que algú que no el coneixia de res, a qui no havia fet res i que potser fins i tot en unes altres circumstàncies hauria pogut arribar a ser un amic, ara, li ha llevat la vida?
Això és la guerra. Preguntes sense resposta, dolor insuportable i gratuït. El preu de la llibertat.
Com li pots fer entendre al teu plançó, ja orfe, que hi ha principis que no ens podem deixar arrabassar mai, malgrat que puguin costar-nos la mort, si amb aquesta mort els principis són finals i els finals no tenen marxa enrere?
Quan t'has passat tota la seva infantesa acompanyant-lo a dormir perquè no tingués por, insistint-li en el fet que els monstres no existeixen, ara el destí et contradiu i et bufeteja la cara, desemmascarant-te un assassí abominable vestit amb corbata i un parell car de sabates que vol arrabassar-te la terra, esborrar la teva història, negar la teva cultura, prohibir la teva llengua i anul·lar la teva identitat.
Potser aquesta és la resposta, que els monstres sí que existeixen i que el gloriós cavaller Sant Jordi no sempre pot evitar la mort per salvar la princesa. Un desenllaç molt més coratjós i fidel a la realitat que aquell que algú de bona fe va voler endolcir relatant la partida del noble gentilhome, al galop del seu corser, cap a noves contrades en perill que necessitaven molt més la seva audàcia i la seva valentia.
Sí, potser aquesta és la millor manera d'explicar-li al teu fill per què mai més podrà tornar a veure el seu pare, un heroi del qual haurà d'estar eternament orgullós, puig ha entregat la vida per defensar el dret inalienable i universal de la llibertat. Però si no ho entén i no el pots convèncer, no li retreguis, és una reacció legítima i absolutament humana; perquè l'amor i l'honor no es compensen l'un a l'altre, i cap medalla pot substituir el sentiment i l'emoció d'una abraçada.
24 de febrer de 2025: ja fa tres anys que Rússia va iniciar la injusta, injustificable i criminal invasió a gran escala d'Ucraïna. I si algú dubta de l'oportunitat d'aquests tres qualificatius, que deixi d'informar-se per Twitter (o com ara es digui) i llegeixi una mica d'història. No fa mal i evita posar-te en evidència a l'hora de discutir, malgrat que algun altre monstre surti ara a la palestra escopint mentides incendiàries per confondre i enverinar encara més l'atmosfera d'aquest planeta a la deriva. Que la terra sigui lleu a totes les persones que hi han perdut la vida, i el nostre més sincer condol a les seves famílies.
Xavier Gonzàlez-Costa és escriptor, comunicador i activista cultural. Ha publicat poesia, literatura infantil, relats breus i teatre, havent estat reconegut amb diversos premis arreu dels Països Catalans. Col·labora amb diferents mitjans i participa habitualment en la conducció d'esdeveniments públics. Compromès en la lluita contra les injustícies, va presidir durant setze anys l'oenagé "Viatgers sense Fronteres", i el seu dietari poètic sobre la guerra a Ucraïna "Un llençol blanc" ha esdevingut una referència, en haver-se considerat una eina de cohesió social i de reivindicació de la pau.
Bet Calderer és una berguedana de Barcelona, artista i grafista. Sortida dels forns de la Facultat de Belles Arts, se sent orgullosa de poder dir que va començar a treballar al costat Pepe Calvo, especialitzant-se en branding, tot creant dissenys per a empreses com Coca-Cola, Santiveri, Martínez-Bimbo o Marcilla. Ja com a freelance, ha treballat creant campanyes per Beself Brands, Associació Hepa o la imatge de marca i etiquetes de vi per a 'La Diferenta' viticultors. Ha combinat el grafisme amb la pintura per a Decorcuadros, decoradors i interioristes o botigues de mobiliari com Kibuc.