Quan vaig entrar a l'alcaldia coneixia força bé els mecanismes de les administracions públiques i, malgrat tot, vaig viure en primera persona la seva lentitud. Aquesta demora en les actuacions de la política municipal és un tema que sovint genera frustració, no només en la ciutadania, també en el conjunt de persones que conformem l'administració local.
La complexitat dels processos administratius, la necessitat de consens, la manca de recursos, la burocràcia inherent als governs i, en especial, la sobrelegislació de les administracions supramunicipals són factors que sovint poden paralitzar o alentir l'eficiència i l'eficàcia de les actuacions municipals. Aquesta situació es refereix a l'excés de normatives i reglaments que les autoritats locals han de seguir, sovint complicant els procediments i retardant les decisions i, sobretot, les accions. La sobrelegislació pot sorgir de la voluntat de regular tots els aspectes de la vida comunitària, però pot acabar generant un entramat burocràtic que desincentiva la innovació i la rapidesa en la gestió pública.
És important que trobem un equilibri entre l'obligació de regular per garantir la qualitat de vida i la seguretat, i la necessitat de ser àgils i eficients en la seva gestió. Això podria incloure la simplificació dels processos administratius, la flexibilització de les normes, l'ús de la intel·ligència artificial per millorar-ne l'eficiència i una revisió periòdica de la normativa per eliminar o actualitzar les regulacions obsoletes.
Els governs locals hem de ser capaços d'adaptar-nos ràpidament als canvis i als nous problemes que poden sorgir. Això requereix una capacitat de resposta àgil i la disponibilitat de recursos adequats. La relació entre el consistori i la ciutadania és fonamental per al bon funcionament de la comunitat i per enfortir el sentit de pertinença com a referent del benestar individual i col·lectiu.
Quan sento als veïns i les veïnes de Puig-reig queixar-se perquè el canvi no es nota, els entenc. I continuo ancorada a la cadira del meu despatx esclava de procediments que entorpeixen els projectes en els quals creiem, la transformació que ens il·lusiona i el més important, ens roben temps que hauríem de dedicar a passejar pel poble xerrant amb l’un i l’altre perquè la ciutadania sigui conscient que ens preocupen les mateixes coses i treballem per donar-hi una solució.
I malgrat tot, per molts pals a les rodes que trobem, seguim treballant i superant obstacles per transformar les coses i consolidar projectes, per millorar els equipaments esportius, per garantir la sostenibilitat de l'aigua i fer-ne una bona gestió, per ampliar un cos de vigilants que reverteixi en una major seguretat ciutadana, per millorar el servei de neteja urbana i la consciència que gestionar correctament els residus és cosa de tots i totes, perquè els nuclis aïllats tinguin accés a la xarxa d’aigua potable, perquè trobem fórmules per recuperar i seguir posant en valor el nostre patrimoni industrial, perquè la Via del Carrilet connecti les nostres colònies, perquè el jovent no hagi de marxar del poble per falta d’habitatge, i per tants altres projectes. La força que ens empeny és motor de canvi i, encara que sigui lent, el canvi sempre arriba.
