Els convergents em retreuen ser de la CUP, mentre que l'actual esquerra independentista m'acusa de tenir simpatia pels convergents, actual PDeCat. D'ERC, no n'he tingut mai el carnet i més aviat m'hi he discutit tot i compartir-hi sensibilitat d'esquerres i independentisme. Dic tot això, abans que res, perquè sempre que es fa una anàlisi de l'acció política, en clau local, t'acaben caient acusacions de partidisme. M'avanço als comentaris: el que diré no és per cap afiliació política, ja que no en trec res. Diré el que veig, que és el que hauria de ser un article d'aquest tipus.
Després d'aquest any i vuit mesos al govern municipal de Berga, la nota que li posaria a la CUP és un notable. Sobretot, si es tenen en compte les condicions en què es va assumir l'alcaldia. Amb una majoria més que minsa i amb un ajuntament que patia un dèficit galopant. El que estan fent els regidors que governen el consistori té molt mèrit, però no se'ls pot posar un excel·lent per una sèrie de factors que relataré a continuació.
Comencem pels factors negatius. Curiosament, el que més mal fa a la CUP, en termes electorals si es pensa en els propers comicis, són els aspectes simbòlics. Berga està canviant, però la sociologia no es capgira com un mitjó en quatre dies. La capital del Berguedà continua marcada per un component conservador majoritari, i més tenint en compte que molts dels seus joves se'n van a viure de Manresa en avall. No anar a rebre la Mare de Déu de Queralt quan arriba en processó castiga. Perquè és més que una imatge religiosa. És el tótem que s'alça per sobre la muntanya.
Un altre aspecte que resta punts a la gestió de la CUP és la manca d'inversió, però això no es pot retreure als regidors del consistori berguedà sinó a la candidatura en clau nacional. Estic segur que si el govern municipal fos d'un altre color, hores d'ara ja tindríem un projecte de volum econòmic engegant-se o a mig fer. D'altra banda, si això servís per emmascarar una gestió menys eficient dels diners públics, potser seria pitjor el remei que la malaltia.
Lligat amb la política nacional, també hi ha un aspecte negatiu protagonitzat per l'alcaldessa, Montse Venturós, que té els seus efectes a escala local. Potser menors, però els té. Un servidor hauria agraït que es posicionés a favor de la investidura d'Artur Mas i d'aprovar els pressupostos del Govern de la Generalitat. Des del meu punt de vista, estem en una lluita política amb l'estat espanyol, i la unitat és prioritària. I, sigui com sigui, en clau berguedana, això hauria posat les coses més fàcils a la visió que es té de la CUP i, conseqüenment, a la gestió municipal. Hi haurà qui ho veurà al revés. D'interpretacions, n'hi ha per tots els gustos.
Hi ha altres punts que resten, com ara no renovar la concessió de Ràdio Berga. I, també des d'una òptica més subjectiva, no apostar prioritàriament pel turisme com el principal camp econòmic que pot generar riquesa i llocs de treball. Un turisme que ha de ser respectuós amb l'entorn i que pot complementar-se amb l'aposta pel sector primari, però que hauria -crec- de ser la locomotora tant de la comarca com de la seva capital perquè no hi ha alternatives.
Passem, ara, als aspectes positius d'aquests mesos de gestió de la CUP. I comencem, ja que abans ha estat citada, per l'alcaldessa. Fa pocs dies, Montse Venturós va demostrar que té el lideratge i autoritat suficients per estar al capdavant del consistori amb un repte tan compromès i tan essencial com és el conflicte dins la comparsa patumaire dels plens. No li va tremolar el pols i va posar sobre la taula del Patronat una solució que va rebre el suport de pràcticament tots els caps de colla.
Un altre regidor que ha estat citat, implícitament, tot parlant de l'enfocament econòmic és Francesc Ribera. I, en clau positiva, al Titot se li ha de reconèixer una cosa que té un mèrit immens: posar ordre als números de l'ajuntament. No és estrany que, tenint en compte la seva formació marxista, Ribera posi en primer pla la sobirania econòmica. No s'és sobirà si no s'és eficient. I és per això que s'ha posat a endreçar un consistori que tenia molts deures pendents. Per primera vegada, han quadrat els números. És a dir, per primera vegada s'ha sabut, en un moment determinat, quants diners es portaven gastats i quants n'hi havien a disposició. Abans, això no passava, motiu pel qual el dèficit augmentava progressivament.
La prova que s'estan fent bé les coses a l'ajuntament és l'ambient de treball. És generalitzat el comentari dels propis treballadors públics sobre el bon clima i l'organització per part dels regidors de l'equip de govern. De cara als propers mesos, fins que acabi la legislatura, s'ha d'aprofitar aquesta base per afrontar els compromisos pendents: Ràdio Berga, Font Negra, promoció econòmica, millora de l'oferta al voltant de la Patum -això dóna per un altre article- i revitalització del casc antic entre d'altres.
Com en tota gestió pública, la CUP a Berga té aspectes negatius i positius. Es pot valorar, es pot criticar, i es poden presentar alternatives. Els berguedans decidiran d'aquí poc més de dos anys si aquesta candidatura s'ha de mantenir al capdavant del govern, o no. Però el que no seria just és, en base a uns estereotips de joves revolucionaris amb el cap ple de pardals, no reconèixer l'esforç que s'està fent dia a dia i, especialment, en l'endreça d'una economia que requeria feina tant de destral com de bisturí.
Després d'aquest any i vuit mesos al govern municipal de Berga, la nota que li posaria a la CUP és un notable. Sobretot, si es tenen en compte les condicions en què es va assumir l'alcaldia. Amb una majoria més que minsa i amb un ajuntament que patia un dèficit galopant. El que estan fent els regidors que governen el consistori té molt mèrit, però no se'ls pot posar un excel·lent per una sèrie de factors que relataré a continuació.
Comencem pels factors negatius. Curiosament, el que més mal fa a la CUP, en termes electorals si es pensa en els propers comicis, són els aspectes simbòlics. Berga està canviant, però la sociologia no es capgira com un mitjó en quatre dies. La capital del Berguedà continua marcada per un component conservador majoritari, i més tenint en compte que molts dels seus joves se'n van a viure de Manresa en avall. No anar a rebre la Mare de Déu de Queralt quan arriba en processó castiga. Perquè és més que una imatge religiosa. És el tótem que s'alça per sobre la muntanya.
Un altre aspecte que resta punts a la gestió de la CUP és la manca d'inversió, però això no es pot retreure als regidors del consistori berguedà sinó a la candidatura en clau nacional. Estic segur que si el govern municipal fos d'un altre color, hores d'ara ja tindríem un projecte de volum econòmic engegant-se o a mig fer. D'altra banda, si això servís per emmascarar una gestió menys eficient dels diners públics, potser seria pitjor el remei que la malaltia.
Lligat amb la política nacional, també hi ha un aspecte negatiu protagonitzat per l'alcaldessa, Montse Venturós, que té els seus efectes a escala local. Potser menors, però els té. Un servidor hauria agraït que es posicionés a favor de la investidura d'Artur Mas i d'aprovar els pressupostos del Govern de la Generalitat. Des del meu punt de vista, estem en una lluita política amb l'estat espanyol, i la unitat és prioritària. I, sigui com sigui, en clau berguedana, això hauria posat les coses més fàcils a la visió que es té de la CUP i, conseqüenment, a la gestió municipal. Hi haurà qui ho veurà al revés. D'interpretacions, n'hi ha per tots els gustos.
Hi ha altres punts que resten, com ara no renovar la concessió de Ràdio Berga. I, també des d'una òptica més subjectiva, no apostar prioritàriament pel turisme com el principal camp econòmic que pot generar riquesa i llocs de treball. Un turisme que ha de ser respectuós amb l'entorn i que pot complementar-se amb l'aposta pel sector primari, però que hauria -crec- de ser la locomotora tant de la comarca com de la seva capital perquè no hi ha alternatives.
Passem, ara, als aspectes positius d'aquests mesos de gestió de la CUP. I comencem, ja que abans ha estat citada, per l'alcaldessa. Fa pocs dies, Montse Venturós va demostrar que té el lideratge i autoritat suficients per estar al capdavant del consistori amb un repte tan compromès i tan essencial com és el conflicte dins la comparsa patumaire dels plens. No li va tremolar el pols i va posar sobre la taula del Patronat una solució que va rebre el suport de pràcticament tots els caps de colla.
Un altre regidor que ha estat citat, implícitament, tot parlant de l'enfocament econòmic és Francesc Ribera. I, en clau positiva, al Titot se li ha de reconèixer una cosa que té un mèrit immens: posar ordre als números de l'ajuntament. No és estrany que, tenint en compte la seva formació marxista, Ribera posi en primer pla la sobirania econòmica. No s'és sobirà si no s'és eficient. I és per això que s'ha posat a endreçar un consistori que tenia molts deures pendents. Per primera vegada, han quadrat els números. És a dir, per primera vegada s'ha sabut, en un moment determinat, quants diners es portaven gastats i quants n'hi havien a disposició. Abans, això no passava, motiu pel qual el dèficit augmentava progressivament.
La prova que s'estan fent bé les coses a l'ajuntament és l'ambient de treball. És generalitzat el comentari dels propis treballadors públics sobre el bon clima i l'organització per part dels regidors de l'equip de govern. De cara als propers mesos, fins que acabi la legislatura, s'ha d'aprofitar aquesta base per afrontar els compromisos pendents: Ràdio Berga, Font Negra, promoció econòmica, millora de l'oferta al voltant de la Patum -això dóna per un altre article- i revitalització del casc antic entre d'altres.
Com en tota gestió pública, la CUP a Berga té aspectes negatius i positius. Es pot valorar, es pot criticar, i es poden presentar alternatives. Els berguedans decidiran d'aquí poc més de dos anys si aquesta candidatura s'ha de mantenir al capdavant del govern, o no. Però el que no seria just és, en base a uns estereotips de joves revolucionaris amb el cap ple de pardals, no reconèixer l'esforç que s'està fent dia a dia i, especialment, en l'endreça d'una economia que requeria feina tant de destral com de bisturí.