El combat per la memòria de l’antifeixisme encara amaga molts episodis enterrats per l’oblit. Aquest dimecres, se n’ha desvetllat un de destacat. El Departament de Justícia ha presentat l’Any Conxita Grangé, que vol retre homenatge a la darrera catalana que va sobreviure als camps d’extermini nazis. Nascuda a Espui, a la Vall Fosca, el 1925, en una família de vuit germans, va morir el 2019 després d’una vida lliurada als ideals democràtics i a preservar el record de l’horror hitlerià.

El comissari del centenari, l’historiador Josep Calvet, ha fet un perfil biogràfic d’una lluitadora que, com la resta de dones víctimes del nazisme, van ser doblement víctimes i oblidades durant anys. Traslladada la seva família a Tolosa de Llenguadoc, van tornar el 1936 a Catalunya per donar suport a la República. Va ser un parèntesi en terra catalana ja que el triomf franquista els va obligar a retornar a Tolosa. 

El pitjor encara havia d’arribar. La invasió alemanya de França va fer que els Grangé continuessin la seva tasca en defensa dels ideals democràtics, ara en els rengles de la Resistència francesa, ajudant en accions clandestines i acollint refugiats antinazis. Però el 1944, la Milícia Francesa -força armada a les ordres del règim col·laboracionista del mariscal Pétain- la va detenir junt a altres tres dones de la seva família.

Set interrogatoris de la Gestapo

Empresonades a Foix, foren sotmeses a set interrogatoris per part de membres de la Gestapo, la policia política nazi. Sotmeses a condicions dures i fuetades, no van voler delatar ningú i foren enviades a la presó de Saint Michel, a Tolosa, on el tracte era encara pitjor. Va ser el desembarcament aliat a Normandia, el 6 de juny del 1944, el que va fer que fossin enviades al camp nazi de Ravensbrück, on solien ser concentrades les dones. 

Després de la derrota hitleriana, Conxita Grangé va rebre molts reconeixements, entre ells la Medalla de la Resistència. El record del que va viure al camp la va marcar per sempre més i es va convertir en una activista contra la desmemòria, sent una de le simpulsores del Museu de la Resistència i la Deportació de Tolosa.  

El conseller Ramon Espadaler ha subratllat que aquest acte era del Govern, i ha qualificat Conxita Grangé de “far en un moment de desconcert i foscor”. Espadaler ha posat la resistent com a exemple de pedagogia per a unes noves generacions on ha fet forat l’oblit o la inconsciència envers el que va ser el feixisme, referint-se “als joves que creuen que la democràcia és un regal o que fins i tot se’n pot prescindir”.

L’alcalde de la Torre de Capdella, Josep Maria Dalmau, i el responsable del Memorial Democràtic, Jordi Font, han exposat algunes de les activitats programades. L’Any Conxita Grangé s’iniciarà el 14 d’abril amb un acte institucional a Tolosa de Llenguadoc, on Grangé va viure després de ser deportada. L’homenatge inclourà una cerimònia a la plaça que porta el seu nom, amb la presència de familiars i autoritats locals. 

Entre les activitats més destacades hi haurà la presentació d’un pòdcast sobre les dones deportades nascudes a Lleida i a l’Alt Pirineu; la Ruta Conxita Grangé a la Vall Fosca durant l’estiu, amb parades simbòliques en llocs rellevants de la seva vida, com la seva casa natal; una exposició al Museu de la Resistència i la Deportació de Tolosa i la presentació de la seva biografia oficial, a càrrec de Josep Calvet. A més, es faran jornades acadèmiques a Barcelona i activitats educatives a instituts de l’Alt Pirineu per apropar la seva figura als joves.

A diferència d'altres supervivents que van preferir romandre en silenci, potser abassegats pel record del que van viure, Conxita Grangé va optar per parlar i explicar-ho. La seva veu -que s'ha pogut escoltar en uns vídeos passats durant l'acte- és un dels millors testimonis perquè qui vulgui saber no tingui excusa per l'oblit.