Repassant una mica la història, els Strombers van néixer a la terrassa del Firabar de Cardona el 1998. Des de l'inici van combinar diversos estils: ska, reggae, rumba, country, bluegrass… En aquells principis ens hem d'imaginar Ferran Gallart, Toni Company, Garri, Manolo i Ramon Obiols, com els seus components. El grup va néixer en improvisar un concert durant la Setmana de la Joventut de Cardona. Suposo que poc s'imaginaven els seus fundadors que vint-i-set anys després la banda encara estaria en actiu, amb vuit àlbums d’estudi i un recopilatori i un directe a l’esquena.
Segurament, la vicissitud més gran que ha hagut de passar el grup és la mort prematura del cantant Ferran Gallart, als 50 anys, el setembre de 2023. Justament el 18 de novembre del mateix any, a Valls de Torroella, diversos grups van fer un homenatge al Ferran. El posterior anunci del retorn de la banda va arribar l'11 de novembre de l'any passat, gairebé un any després del sentit homenatge a Valls de Torroella. Com els mateixos membres del grup deien al seu perfil de Facebook, sentien "la necessitat de perpetuar el llegat i recordar el Ferran de la millor manera que sabem: amb alegria i música".
Igualment, ens informaven que la nova formació, encapçalada per Toni Company, "l'han creat persones molt properes a l'entorn dels Strombers, per mantenir així l'essència del grup, amb tota la humilitat i honestedat, i per compartir i reviure la connexió amb totes vosaltres". D'altra banda, en el mateix escrit, desitjaven que cada actuació fos “un espai per compartir els èxits, i al mateix temps, un homenatge sincer i entranyable al Ferran, emblema i ànima d’aquestes cançons".
Just en el primer concert, celebrat aquest darrer 25 de gener a la sala Stroika de Manresa, van repassar molts dels seus èxits, i això ens podria fer pensar en un retorn de la banda. És a dir, a tornar al lloc on s'havien quedat en el moment de la mort del Ferran. Però el grup passa els èxits pel sedàs dels nous membres i per a mi això ja és un renaixement en tota regla. Com ho és també deixar-nos sentir les notes d'una cançó nova al final del concert.
Precisament, del concert del dissabte cal destacar l'energia amb què van tocar els Strombers, que va fer que la cita esdevingués una gran festa de principi a fi. Tant els que han pres el relleu del Ferran com qui ha agafat les regnes del grup, Toni Company, van saber satisfer el nombrós públic que va aplegar-se a la sala Stroika. Ara tenen el repte de tornar-ho a fer el 14 de febrer, data del segon concert de retrobament que van haver de fixar al calendari quan es van exhaurir les entrades del primer. Això últim demostra que hi ha moltes ganes de Strombers, i que la banda, segurament, té corda per a estona. També ho demostra el relleu generacional que ara veiem en el grup.
Podem dir que els Strombers han tornat a néixer després de la mort del Ferran, com aquell que agafa el testimoni d'algú que ha marxat per sempre. I ho han fet donant lloc a un renaixement de l'alegria i la festa. Perquè la banda mai podrà tornar a aquell 1998 que els va veure néixer, però sí que mirarà endavant conscient de les seves fites passades. Després d’això només em resta per dir: llarga vida als Strombers!
