El moviment Primàries no arriba al 4% a les principals ciutats del país

Un únic regidor a Granollers és un dels pocs triomfs de les candidatures independentistes, que també es queden fora de Barcelona sota el lideratge de Jordi Gaupera

27 de maig de 2019
Josep Manel Ximenis, Elisenda Paluzie i Jordi Graupera, presentant el projecte Primàries.
Josep Manel Ximenis, Elisenda Paluzie i Jordi Graupera, presentant el projecte Primàries. | ACN
El canvi que s'havia proposat el moviment Primàries Catalunya -impulsat per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i amb el liderat de Jordi Gaupera a Barcelona- no ha tingut l'efecte esperat en aquestes eleccions municipals. Lluny d'això, les candidatures ciutadanes sorgides del moviments de primàries independentistes han aconseguit resultats residuals, gairebé anecdòtics. 

El moviment ha tingut pocs èxits. Més enllà d'un únic regidor a Granollers -ha aplegat 1.477 vots-, Primàries no ha pogut superar la barrera del 5%. Un llindar al qual tampoc s'ha arribat a Barcelona, on Graupera només ha aconseguit 28.283 vots i un 3,74% dels suports. 

Poca presència, també a nivell territorial. A grans ciutats com Sabadell i Terrassa no s'ha superat el 2% dels vots, a Manresa s'ha aconseguit un suport del 2,4%, a Lleida els vots han arribat a l'1,54%, i a Mataró -per posar alguns exemples- no s'ha superat el 2%. 

El fracàs de Gaupera a Barcelona

Aquest diumenge no va ser un bon dia per a Graupera. El candidat de Barcelona és Capital va decidir jugar-se-la amb una campanya purament digital que apostava pels nous formats més que per la captació tradicional del vot independentista. Segons Graupera, la manca de suport a la capital obliga a reflexionar sobre “la relació política amb el país”.

Els partits, va assegurar després de conèixer els resultats, “no estan caminant cap a la independència”. I al contrari, va afegir, avancen cap a “l’administració de la província” i el repartiment de les institucions mitjançant “xarxes clientelars”. Per això, Graupera va voler deixar clar que Catalunya continua necessitant un independentisme "desacomplexat, obert i modern", i va assegurar que, per la seva part, no es rendiria.
El projecte fallit de l'ANC

Mentre que l'ANC ha vist premiat el seu esforç dins del projecte Eines de País de les cambres catalanes, aconseguint la majoria a la Cambra de Barcelona, no ha estat tan fructuosa l'aposta per les primàries. Durant la campanya, l'ANC hi va invertir 150.000 euros, suscitant les crítiques d'alguns dels sectors, que consideraven que el full de ruta i l'estratègia de l'Assemblea havia de ser una altra. 

L'objectiu de l'entitat que dirigeix Elisenda Paluzie era utilitzar el municipalisme per aconseguir implementar la República. Així, forçar el Govern a obeir el mandat sorgit de les urnes. "Hem d'interpel·lar la gent per tornar vestir una eina des de sota perquè ja hem vist que la unitat entre els partits no ha reeixit", afirmava fa uns mesos la presidenta de l'ANC. En l'última assemblea general que l'entitat celebrava aquest mes de maig, l'Assemblea es ratificava en el seu full de ruta, tornant a insistir en dos conceptes: unilateralitat i unitat estratègica entre partits.