«Si es vol que Berga deixi de fer passes enrere, l'única opció de canvi real a la CUP som nosaltres»

Ramon Caballé lidera la candidatura de Junts per Berga en els comicis del 2023. Serà la tercera cara que intenta convèncer l'electorat de la ciutat a favor de la formació després de l'arribada de la CUP al consistori. Caballé s'eleva com l'única alternativa real per a l'actual equip de govern, al punt que situa l'alcaldia entre ell mateix i Ivan Sànchez. I, per tal de guanyar la partida, aposta per un programa amb tres eixos bàsics: el progrés econòmic, la sostenibilitat i el benestar de les persones. Nació Berguedà parla amb Ramon Caballé per conèixer les principals actuacions previstes en el projecte de Junts per Berga. 

- És la primera vegada que és cap de llista. Com li arriba la proposta?
- En efecte, és la primera vegada que encapçalo la candidatura, tot i que he format part del projecte de la formació des dels 16 anys, quan vaig entrar a militar a la JNC i posteriorment vaig fer el pas a Junts. En les darreres eleccions ja em vaig implicar molt, perquè vaig estar en la llista del Jordi Sabata i vaig ser part del comitè de campanya. Aquest treball back office durant la legislatura m'ha permès anar teixint complicitats amb la resta de l'equip i, en un moment donat, la proposta surt de dins i se'm trasllada. Valorem el meu perfil amb David Saldoni i Jordi Turull i, en vistes de les bones sensacions, decideixo fer el pas.

- I què el motiva a acceptar?
- El que m'anima és que tinc les persones que jo volia, sobretot als llocs principals de la llista. El partit m'ha deixat fer l'equip que jo he volgut, i la prova és que de 20 noms que portem a la llista, 14 són independents.

- De fet, ha pogut ser regidor de l'oposició uns mesos. Com ha estat l'experiència?
- Des de l'octubre soc regidor. Quan jo faig el pas a encapçalar la pròxima candidatura a les municipals, el Cesc Torrents decideix deixar el consistori per motius personals, i el partit estima que sigui jo qui entri al consistori. Valoro positivament l'experiència perquè he adquirit uns coneixements, de veure com funcionen els plenaris i de la gestió i documentació que els envolten, i també m'ha aportat un contacte encara més proper amb el portaveu, el Ferran Aymerich. Sobre la tasca feta, considero que, en aquests mesos, hem portat el govern allà on volíem, i dos exemples són que vam apretar molt perquè es refinancés el deute i ens han comprat algunes coses pels pressupostos com portar l'aigua a Queralt i canviar la gespa del Camp de Futbol Municipal, entre altres. En definitiva, poder ser partícip aquests darrers mesos ha estat molt positiu.

- Com ha mencionat, accedeix al plenari per una sortida al grup municipal que no ha estat l'única aquesta legislatura. Per què creu que ha sigut? I pensa que podran posar remei a aquesta qüestió els quatre anys vinents?
- Això passa perquè la política municipal és dura i té uns efectes personals. S'ha de recordar que a l'oposició no tens una remuneració econòmica, però sí una exposició pública molt gran. Jo tinc el màxim respecte als companys i els agraeixo, com he fet sempre, la feina feta. Val a dir que jo no vaig fer la llista el 2019 i si l'he fet enguany. Però, un cop jo vaig decidir ser el candidat a les eleccions, crec que s'han notat més canvis perquè vam reformular el funcionament del grup municipal i ens hem projectat encara més pel que fa al nostre discurs.

- És el candidat més jove i amb diferència. Com ho traslladarà als electors perquè ho vegin com una virtut i no una inconveniència?
- Jo crec que la joventut, com passa amb tot, té coses bones i coses dolentes. Soc el candidat més jove, sí, i també és cert que l'Ajuntament el governa l'alcalde, però qui miri els 10 primers noms del meu equip podrà trobar perfils de totes les edats i sectors professionals. El Ferran Aymerich s'enfoca a la promoció econòmica, la Clara Comellas en economia i hisenda, el Francesc Xavier Francàs per als recursos humans i urbanisme, el Vicenç Vegas a via pública, i la Queralt Sales en els àmbits d'educació, participació ciutadana i governança. Entre tots, no hi ha cap perfil igual, però tenen el talent de comú denominador. Però, més enllà del conjunt de la proposta, també els puc respondre des de la part humana: jo soc professor i també he fet de monitor de lleure durant anys. Els pares i mares m'han confiat el seu tresor més preuat, que són els seus fills, per tant, demano sentit comú. Al final, la meva experiència demostra que tinc una solidesa per assolir qualsevol repte. I com jo, tota la generació dels nascuts als 90, que penso que és la més ben preparada de la història i ens cal ocupar aquests càrrecs de responsabilitat.

- De cara els comicis que ara se celebraran: estan oberts a pactar?
- Evidentment. Si el resultat queda fragmentat, Junts per Berga sempre busca el consens i el millor per a la ciutat, i així ho avalen les votacions al plenari que hem protagonitzat aquests quatre anys. Ara bé, nosaltres pensem que ha de governar la llista més votada. A partir d'aquí, potser caldrà fer alguns equilibris per tenir un govern de majoria absoluta o que hi hagi un govern de minoria. En cas d'empat tècnic, ja veurem què passa.

- I de línies vermelles, en tenen?
- La línia vermella és el nostre programa i el nostre projecte. Entenem que les nostres propostes poden ser compartides amb altres formacions, i en funció del resultat, es podria aplicar més o menys. Però jo insisteixo, si es vol que Berga deixi de fer passes enrere i comenci a fer passes endavant, l'única opció de canvi real a la CUP som nosaltres.

"Som els millors reduint deute? Sí, però, a quin preu? Doncs el del dèficit de ciutat generat"

- Li vull demanar ara sobre el seu projecte. Quins eixos principals d'acció proposen?
- Primer de tot, l'estil de governança. Ens cal un govern eficient i eficaç, i això vol dir saber gestionar bé el dia a dia. El govern de la CUP ha perdut subvencions com les enfocades a la mobilitat accessible de la via pública i per a la residència. A més, la petició pels Next Generation tampoc ha anat bé. Per tant, el primer que cal és un projecte sòlid i decidir cap on anem. Si comparem dades, per exemple del deute, que sempre en fan bandera, l'any 2015 Berga tenia un deute aproximat d'uns 1.036 euros per habitant i a Gironella era de 940. En canvi, l'any 2021, Gironella el tenia de 530 euros i Berga de 350. Som els millors reduint deute? Sí, però, a quin preu? Doncs el del dèficit de ciutat generat. I tothom té present que Gironella capta molts més recursos que Berga, malgrat que nosaltres siguem la capital de la comarca i tinguem molts més habitants.

- Una de les qüestions clau és l'estació de busos, i sembla que el projecte a la Rasa dels Molins està molt avançat. Els sembla bé o optarien a frenar-lo?
- A nosaltres no ens agrada el projecte actual pel que fa a l'aspecte de la mobilitat. No veiem clar l'accés a través del carrer Pere III, així que veurem què determina l'estudi. En canvi, sí que ens agrada la connexió amb la C-16, ja que ens garanteix tres coses: descongestionar l'entrada Berga Sud, garantir un accés segur a l'autovia, i la possibilitat d'obrir una nova urbanització a la zona dels Quaranta Pilans.

- Un altre dels noms propis d'aquesta campanya és el Mercat Municipal. Què hi projecten en aquest equipament? Els agrada l'espai coworking i la ràdio, tal com s'ha anunciat recentment?
- Donar sortida al Mercat Municipal va ser una promesa electoral de l'equip de govern fa quatre anys, i no s'ha fet res. Tampoc tenim la plaça de les Cols urbanitzada i, per no tenir, no hi ha ni un projecte de reforma. Per tant, al lloc on som ara, nosaltres proposem un model híbrid: a la zona de baix, garantir-hi les places d'aparcament al llarg de tot el dia; a la zona del mig, aprofitant que encara hi ha dues parades actives, utilitzar-ho com a magatzem d'entitats enlloc que l'Ajuntament hagi de pagar altres espais; i a la part superior, és on nosaltres apostàvem per situar el coworking i la ràdio. Aquest equipament, lligat a la urbanització de la plaça de les Cols, a solucionar el problema de llicències del Cinema Catalunya i invertir-hi per garantir el seu ús, i l'enderroc de l'edifici de Finques Ciutat, són un seguit d'actuacions a la part sud de l'eix comercial on tothom podria notar un globus d'aire que seria un senyal que això va endavant. Crec que aquestes accions són de consens, però no s'han fet, per això insisteixo en la manca de lideratge tot i tenir majoria al plenari.

- En la presentació, van fer referència a tres eixos fonamentals, i el primer era el progrés econòmic. Què plantegen?
- En primer lloc, cal treballar plegats amb les empreses i fomentar la col·laboració publicoprivada. Segon, fer un Ajuntament eficient i eficaç, és a dir, que resolgui instàncies i permisos quan toquen. En l'aspecte comercial, també hem de contemplar una flexibilització de la normativa per garantir l'obertura de locals i apostar pels baixos de protecció oficial, que l'Ajuntament posaria a disposició per un preu baix. En sostenibilitat, impulsarem una comunitat energètica on el consistori fa d'estructura administrativa i són els socis privats que, mitjançant un consell gestor, s'encarreguen de liderar-la. Això va lligat a posar a disposició totes les teulades d'edificis administratius per instal·lar-hi plaques. En un àmbit que és econòmic i també social, apostarem per la construcció d'un parc públic d'habitatges per joves. I lligat a la permanència dels joves, des del consistori s'ha de lluitar per aconseguir tenir formació professional i universitària a Sant Francesc. Berga té una cadira al patronat de la Universitat de Vic i ens consta que s'hi ha anat poc, i així no podrem defensar les nostres posicions i assolir convenis que apropin aquestes formacions superiors. Finalment, un altre dels nostres pilars econòmics és el turisme. Junts per Berga ha apostat per fer arribar l'aigua a Queralt com a puntal, i estic content que s'hagi inclòs en el pressupost d'enguany. Aquesta és la primera pedra per donar solució a un problema històric, ja que un cop garantim l'arribada de l'aigua potable, anirem a la licitació del restaurant, i després, ens plantejarem què fer amb la resta de l'equipament, sempre pensant amb aquesta finalitat de turisme esportiu i familiar.
 
- Fa referència a la creació d'un parc públic d'habitatge per joves. Com ho promouran?
- D'entrada, cal estudiar quins projectes es poden fer realitat de la mà de la Generalitat, perquè l'habitatge no és competència únicament municipal. Sabem que, avui dia, l'Ajuntament no té capacitat per assumir segons quins projectes, però cal estar a l'aguait i redactar aquelles idees que puguin potenciar aquest habitatge. D'altra banda, si una cosa tenim són edificis en desús, i això està lligat amb l'actualització del POUM, que per nosaltres és la clau de volta per endreçar les accions que tenim pensades. En definitiva, crec que hem de tenir clar cap on volem anar i què farem per aconseguir-ho.

- Ha mencionat Sant Francesc. Què hi volen tirar endavant, a més de la formació?
- En efecte, primer cal tenir aquestes opcions de formació superior. Però també diem que volem que sigui un pol cultural, i això vol dir que pugui acollir exposicions, tallers, o fins i tot, posar a disposició alguns espais als veïns per tal que es puguin utilitzar per a la creació artística.

- Seguint el fil dels equipaments culturals, un dels encara pendents és la Casa de la Patum. Quina idea tenen al respecte?
- L'any 2021 ja vam recordar a l'equip de govern que sortirien els fons Next Generation i els vam animar a tenir un projecte actualitzat que se'n pogués beneficiar. El resultat: gerro d'aigua freda. Nosaltres veiem la Casa de la Patum a l'Ateneu i l'edifici de l'Escac. Si tenim la millor festa del món, també cal un projecte museístic a l'alçada, i que no només sigui ell lloc on allotjar la comparseria, sinó lligar-ho amb una proposta d'interpretació sensorial, aprofitant les noves tecnologies i tot allò que dona la festa.

"Volem fer realitat una ciutat de la qual els joves no hagin de marxar. Per això, cal generar oportunitats"

- Ha parlat d'habitatge, formació superior i creació d'ocupació. Són aquestes les tres línies amb les quals Junts per Berga intentarà frenar la sortida dels joves de la ciutat?
- Sí. Al cap i a la fi, nosaltres volem fer realitat una ciutat de la qual els joves no hagin de marxar. Per això, cal generar oportunitats potenciant l'activitat econòmica. I per això, hem d'atreure estudis superiors, hem de tenir un projecte museístic de la Patum com déu mana, hem de cuidar l'entorn i oferir-lo als visitants, hem de treballar amb les empreses... Al final, l'Ajuntament ha d'actuar de tractor, però nosaltres pensem que la ciutat no només l'ha de fer el govern, sinó que l'hem de fer entre tots. Per tant, cal apostar per aquest model de ciutat definit i anar endavant.

- Un debat freqüent en les ciutats és la mobilitat i l'equilibri de l'espai destinat als vianants i als vehicles. Què n'opinen al voltant i pensant en Berga?
- Per a nosaltres, la clau de la mobilitat és, sobretot, el vial de connexió a la C-16, perquè la millorarà i incidirà també en l'estació d'autobusos. A més, també plantegem una nova gran via verda al llarg de Berga que vagi d'est a oest, des de l'Institut a Avià, que també és una demanda del tercer sector per tal que s'hi pugui passejar i sigui accessible per a tothom. A partir d'aquí, podrem definir la resta d'accions, i tenim idees com el foment de la bicicleta amb un parc públic perquè la gent en pugui fer ús i s'hi vagi acostumant. És a dir, sabem que hem d'anar cap a la mobilitat sostenible, però tenim clar que no serà de cop. En aquests vuit anys, no hem posat cap bicicleta al carrer i hem fet molt pocs metres de carril bici, per tant, haurem de començar fent aquest dibuix en conjunt.

- Ha fet referència a la creació d'una comunitat energètica, i el govern ha estat instal·lant plaques fotovoltaiques en alguns edificis públics. Per a vostès, és suficient?
- En cap cas. De fet, nosaltres demanàvem el doble del que s'ha invertit. Tot i això, creiem que val més això que res. Si l'Ajuntament està lligat, cal ajudar-nos de tots els actors de la societat, també petits inversors que volen apostar per les energies renovables i fer aquesta arquitectura administrativa per posar a disposició teulades i parcel·les. I, a la vegada, impulsar aquesta comunitat energètica que he comentat.

"Berga no ha estat capaç d'atreure la inversió necessària ni de fer de motor. La ineficiència en la gestió de la CUP ens ha fet desinflar"

- Li vull preguntar ara sobre una afirmació que es fa sovint, i és que Berga no exerceix prou de capital de comarca. Hi està d'acord?
- Hi estic d'acord. Penso que no ho ha estat prou perquè no ha estat capaç d'atreure la inversió necessària ni de fer de motor en àmbits com la formació, la inversió en temes energètics, o per capitalitzar la millor festa que tenim i la resta de fires i esdeveniments potents que organitzem. La ineficiència en la gestió de la CUP ens ha fet desinflar. I sí, enguany podem destinar 1,7 milions a inversió perquè hem refinançat el deute, però 900.000 euros els pagarem a 10 anys vista. A més, tenim el contracte de neteja penjat des del 2015, que sembla que ja no se'n parla, i és el contracte més important de l'Ajuntament i pujarà de 400.000 euros a gairebé el milió. Aleshores, trobem un consistori que no té deute, però tampoc té capacitat d'inversió. Per tant, cal eficiència en la gestió i que, entre tots, definim els projectes estratègics i anem a buscar els recursos. Si mirem capitals de comarca veïnes fa por veure la inversió provinent dels Next Generation que han tingut ciutats com Manresa o Vic, però a Berga, per desgràcia, som notícia pel que no ha arribat.

- El seu partit ha tingut responsabilitat al Consell Comarcal aquesta legislatura, però a vegades, els camins del Consell i l'Ajuntament han estat allunyats. Creu que aquesta institució ha fet prou per Berga?
- Jo no he estat al Consell Comarcal, però faig autocrítica perquè des del sector empresarial, l'ACEB ens ha criticat per l'afer del Pla de reactivació econòmica. Ara bé, també vull trencar una llança a favor del Consell Comarcal, perquè no tot s'ha fet malament: s'ha donat suport a entitats, s'ha ampliat el servei de canguratge, s'ha treballat en el manteniment de camins... S'han fet moltes coses que sovint no s'expliquen. En tot cas, el més important és que nosaltres vam posar 300.000 euros a disposició per aquest Pla de reactivació econòmica, malgrat que potser no s'ha executat tot. Però, jo demano: què ha fet l'Ajuntament de Berga? Insisteixo: Ens cal un lideratge clar des de Berga que pugui influir directament al Consell Comarcal, però per això, ens cal tenir un model de ciutat clar. I això només ho podem fer jo mateix i l'equip de Junts per Berga.

- Per tot plegat, quina valoració fa de la legislatura que ara acaba?
- Per desgràcia, crec que ha sigut una legislatura de fer passos enrere. Per tant, ens toca i ens cal fer un gran pas endavant i l'única opció real de canvi és Junts per Berga. Jo crec que, el dia 18 de juny, o serà alcalde l'Ivan Sànchez amb un govern continuista i tot el que això representa, o ho seré jo mateix i el model de ciutat que planteja Junts per Berga: un equip que diu si al talent, a la inversió, a l'habitatge, al bon govern, i a la gestió eficient.