Tsunami Democràtic: tot el que has de saber del moviment que prepara la resposta a la sentència
La plataforma ciutadana enxarxada, que ja suma 85.000 adhesions, busca reproduir el mecanisme usat en l'operació de l'1 d'octubre per articular la reacció a la resolució del Suprem
Ocupació de l'oficina de CaixaBank de Sabadell.
|
Juanma Peláez
El 2 de setembre s'anunciava el naixement del Tsunami Democràtic (TsunamiD), un nou moviment contra la repressió que pretenia donar una resposta "desobedient i no violenta" a la sentència de l'1-O emesa pel Tribunal Suprem. Malgrat ser anònim, ràpidament va rebre el suport espontani de milers de ciutadans, així com de partits i entitats independentistes, entorn de tres conceptes: drets, llibertat i autodeterminació.
Al temps que es donava a conèixer, els seus perfils a les xarxes socials acumulaven milers de seguidors en poques hores. Hi donaven suport explícit personalitats públiques com Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Marta Rovira o Jordi Cuixart, entre d'altres, i les rodes de premsa s'omplien de preguntes encara sense resposta. Des d'aquell dia, les incògnites han estat moltes a l'entorn del moviment, que ja ha realitzat les primeres accions reivindicatives arreu del territori. Què busca, per qui està format i quins són els seus objectius a llarg termini? Aquí algunes preguntes amb respostes.
1. Què és?
El Tsunami Democràtic és un moviment que busca instaurar un nou paradigma mobilitzador de l'independentisme davant dels esdeveniments polítics i judicials a l'entorn de l'1-O i la sentència del Tribunal Suprem. Tal com es va definir a través d'un comunicat -també a la seva pàgina web-, promou l'acció desobedient des de la "no violència". Una de les seves premisses és superar la desunió independentista per tal que, en cap cas, la resposta a la sentència suposi una "confrontació entre catalans".
2. Qui hi ha al darrere?
Aquesta és una de les principals incògnites. Malgrat que les accions que hi ha hagut fins ara han estat realitzades per persones concretes, Tsunami Democràtic busca l'anonimat. D'aquesta manera es dificulta saber qui hi ha "a dalt" o "a sota" de l'organigrama, evitant lideratges o caps de turc.
Un dels lemes que ha difós, per exemple, va en aquest sentit. "Vosaltres sou a dalt. Nosaltres som arreu", citen alguns dels cartells que el moviment posa a disposició de la ciutadania al seu espai web. Recollint l'esperit de la votació de l'1-O -amb una àmplia xarxa ciutadana que tenia responsables a cada municipi-, Tsunami Democràtic transmet que qualsevol acció va més enllà de les persones que la protagonitzen. En aquesta línia s'articula, per altra banda, l'estratègia antirepressiva.
3. Qui hi dona suport?
El moviment va rebre, des del primer moment, el suport de polítics i entitats. Malgrat que ningú va admetre estar-hi darrere, va comptar amb l'aval de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Quim Torra, Pere Aragonès, Marta Rovira, Mireia Boya, Jordi Cuixart, Roger Torrent, Ester Capella, Lluís Llach o Elisenda Paluzie -entre d'altres-, que van manifestar el sentit positiu del naixement del moviment.
Cal recuperar la iniciativa, i en tots els àmbits. Aquesta és una bona manera, intel·ligent. El compromís amb la no violència ens fa més forts, que ningú en tingui cap dubte. I sí, ara comença el temps de la represa. https://t.co/RNXvdkKKoi
