01
de juny
de
2020, 16:24
Actualitzat:
16:59h
La Dansa de Falgars és una de les tradicions més arrelades a la Pobla de Lillet. Cada any, el dilluns de Pentecosta, els poblatans i poblatanes s’apleguen al Santuari de Falgars. La dansa, que s’havia de celebrar en el marc de la Festa Major de Cinquagesma del municipi, enguany, però, ha quedat ajornada a causa de la pandèmia de Covid-19.
L’Ajuntament de la Pobla de Lillet va anunciar a principis de maig la suspensió de la Festa Major Petita, que incloïa aquest ballet típic poblatà. Tanmateix, l’alcalde del municipi, Enric Pla, explica a NacióBerguedà que la intenció és traslladar la Dansa de Falgars de cara a la tardor, en el cas que les circumstàncies ho permetin. En aquesta línia, Pla afegeix que des del consistori tenen pensades dues possibles dates.
Feia 82 anys que no era possible celebrar, almenys per ara, la Dansa de Falgars. Aquesta tradició va quedar aturada entre els anys 1937 i 1938 a causa de la Guerra Civil. Així ho apunta a NacióBerguedà el Centre d’Estudis Lillet. En aquest context, els mateixos investigadors locals precisen que per mitjà d’un diari local de l’any 1932, segons sembla, en aquelles dates tampoc es va representar la dansa.
Una data curiosa al llarg de la trajectòria de la tradició és la de 1958, ja que la dansa es va ballar de manera excepcional a la plaça del Fort, al centre de la vila, a causa d’un fort aiguat que va caure. Encara ara, alguns veïns de la Pobla recorden aquell dilluns de Pasqua Granada, i inclús, les persones que van representar la dansa en aquella ocasió insòlita.
Els orígens i el significat de la Dansa de Falgars
La Dansa de Falgars, d’orígens medievals, és una representació que recorda quan el senyor feudal tenia “el dret de cuixa” vers les pubilles que es casaven.
Un home i una dona, que representen els senyors, inicien el ball agafats de les mans enlairades. Al seu darrere els segueix una noia, que simbolitza una donzella. La parella senyorial i la donzella donen un parell de voltes ballant a l’esplanada de davant el santuari. Seguidament, el senyor fa lliurament simbòlicament de la seva parella al batlle o regidor del consistori, i el senyor passa a dansar amb la donzella. A continuació, donen dues voltes més ballant. Finalment, el senyor passa l’almorratxa que porta a la mà pel cap del pretendent i aquest dansa amb la noia. Actualment els papers de donzella i pretendent estan representats de la mà de la pubilla i l’hereu de la Pobla.
Després, un cop les dues parelles ballen plegades, s’afegeix a la dansa tothom que vulgui ballar-la. Per acabar la celebració són típiques les corrandes i una ballada de sardanes que posen punt final a la jornada.
L’Ajuntament de la Pobla de Lillet va anunciar a principis de maig la suspensió de la Festa Major Petita, que incloïa aquest ballet típic poblatà. Tanmateix, l’alcalde del municipi, Enric Pla, explica a NacióBerguedà que la intenció és traslladar la Dansa de Falgars de cara a la tardor, en el cas que les circumstàncies ho permetin. En aquesta línia, Pla afegeix que des del consistori tenen pensades dues possibles dates.
Feia 82 anys que no era possible celebrar, almenys per ara, la Dansa de Falgars. Aquesta tradició va quedar aturada entre els anys 1937 i 1938 a causa de la Guerra Civil. Així ho apunta a NacióBerguedà el Centre d’Estudis Lillet. En aquest context, els mateixos investigadors locals precisen que per mitjà d’un diari local de l’any 1932, segons sembla, en aquelles dates tampoc es va representar la dansa.
Una data curiosa al llarg de la trajectòria de la tradició és la de 1958, ja que la dansa es va ballar de manera excepcional a la plaça del Fort, al centre de la vila, a causa d’un fort aiguat que va caure. Encara ara, alguns veïns de la Pobla recorden aquell dilluns de Pasqua Granada, i inclús, les persones que van representar la dansa en aquella ocasió insòlita.
Tothom balla la Dansa de Falgars (arxiu). Foto: Aida Morales
Els orígens i el significat de la Dansa de Falgars
La Dansa de Falgars, d’orígens medievals, és una representació que recorda quan el senyor feudal tenia “el dret de cuixa” vers les pubilles que es casaven.
Un home i una dona, que representen els senyors, inicien el ball agafats de les mans enlairades. Al seu darrere els segueix una noia, que simbolitza una donzella. La parella senyorial i la donzella donen un parell de voltes ballant a l’esplanada de davant el santuari. Seguidament, el senyor fa lliurament simbòlicament de la seva parella al batlle o regidor del consistori, i el senyor passa a dansar amb la donzella. A continuació, donen dues voltes més ballant. Finalment, el senyor passa l’almorratxa que porta a la mà pel cap del pretendent i aquest dansa amb la noia. Actualment els papers de donzella i pretendent estan representats de la mà de la pubilla i l’hereu de la Pobla.
La Dansa de Falgars de la Pobla de Lillet (arxiu). Foto: Aida Morales
Després, un cop les dues parelles ballen plegades, s’afegeix a la dansa tothom que vulgui ballar-la. Per acabar la celebració són típiques les corrandes i una ballada de sardanes que posen punt final a la jornada.