Els ajuntaments berguedans estudien les vies per mobilitzar i donar servei al seu parc públic d'habitatge

Un total de 14 municipis participen en el pla per optimitzar els recursos, comptant amb 30 habitatges en ús i altres 196 pisos, edificis, terrenys i solars buits o sense projecte

Nació
13 d'octubre de 2023, 12:30
Un moment de la trobada dels ajuntaments participants en l'anàlisi del parc públic d'habitatge
Un moment de la trobada dels ajuntaments participants en l'anàlisi del parc públic d'habitatge | Consell Comarcal del Berguedà
El Consell Comarcal del Berguedà ha presentat aquesta setmana l'estat de desenvolupament de l'estudi Estratègies per a l'optimització i mobilització del parc públic d'habitatge del Berguedà als 14 municipis de la comarca que hi han participat. L'estudi, promogut per l'ens comarcal i elaborat per Celobert Cooperativa amb el finançament de la Diputació de Barcelona (DiBa), es troba en la fase d’anàlisi i diagnosi, i ha servit per localitzar 30 habitatges en ús i altres 196 pisos, edificis, terrenys i solars buits o sense desenvolupar.

L'exposició per fer l'actualització de l'estudi ha comptat amb la participació del conseller comarcal d'Habitatge, Quim Espelt, la tècnica de l'oficina d'Habitatge de la DiBa, Isabel Ezpeleta, i Helana Trias i Paula Martí per part de Celobert Cooperativa. Així mateix, han assistit diferents representants dels 14 ajuntaments que han participat en l'anàlisi: BagàBorredà, Casserres, Cercs, Gironella, Gósol, Guardiola de Berguedà, La Nou de Berguedà, Montmajor, Olvan, Puig-reig, Saldes, Vallcebre i Vilada.



La fase inicial ha consistit en la realització d'enquestes a 24 ajuntaments de la comarca, una selecció dels 14 municipis participants, el recull d'inventari i patrimoni públic i, finalment, en un treball de camp als habitatges seleccionats. El recompte ha evidenciat que aquestes poblacions disposen de 30 habitatges en ús i 16 habitatges buits, així com 14 habitatges en edificis sense ús. A més, també hi ha 145 solars disponibles i 21 terrenys pendents de desenvolupament.

Entrant al detall d'aquestes xifres, Montmajor, Cercs, Olvan, Vallcebre, Guardiola de Berguedà, la Nou de Berguedà i Saldes, ja disposen d'habitatges en ús amb destí al lloguer assequible i social. Així mateix, Gironella destina també quatre habitatges a l'emergència social. Borredà, Vilada i Casserres han fet una aposta per l'adquisició d'habitatges i edificis amb necessitat de rehabilitació al municipi. Olvan, Vallcebre, Gironella, Bagà, Puig-reig i Guardiola de Berguedà disposen de solars de titularitat pública amb destí a l'habitatge plurifamiliar lliure i protegit. Finalment, Borredà i Gósol disposen de solars de titularitat pública amb destí a l'habitatge unifamiliar.



Amb tot, l'estudi marca els reptes que han d'afrontar els municipis, principalment, la manca de capacitat econòmica, de recursos tècnics municipals i de patrimoni públic municipal. A partir d'aquestes febleses, la diagnosi formula diferents aspectes claus per a presentar noves propostes que permetin fer front al repte de l'habitatge públic, i aquesta ha estat la qüestió presentada en la trobada d’aquesta tarda amb els municipis.

Després de la presentació de l'anàlisi i la diagnosi de l'estudi, la sala de plens del Consell Comarcal del Berguedà va acollir un debat entre els representants dels diferents ajuntaments de la comarca participants, on entre tots han compartit experiències, necessitats i inquietuds dels diferents pobles per iniciar el desplegament del programa del parc públic d'habitatge del Berguedà.