22
d'octubre
de
2020, 10:25
Actualitzat:
12:53h
La pandèmia de la Covid-19 ha fet que moltes famílies hagin decidit fer un canvi de vida radical i deixar la ciutat per establir-se a les zones rurals. A Gósol, al Berguedà, la població ha augmentat un 20% en els últims mesos. Des de l'Associació de Micropobles de Catalunya constaten aquesta tendència i asseguren que hi ha pobles que, arran del confinament, han guanyat fins a una trentena de nous habitants. De fet, en els darrers mesos, han nascut algunes iniciatives com la del compte de Twitter 'Repoblem', que lluita contra el despoblament a Catalunya, i que en menys de dos mesos ja compta amb més de 13.000 seguidors. Els micropobles veuen la pandèmia com la "gran oportunitat" per guanyar població, però alerten que hi ha qüestions pendents per resoldre com la manca d'habitatge o l'accés a Internet.
Arran de la pandèmia de la Covid-19 i la implantació del teletreball, moltes famílies s'han replantejat marxar de les ciutats per anar a viure als pobles. De fet, fa temps que molts Ajuntaments ofereixen habitatges i serveis de tot tipus per intentar atreure gent i frenar el despoblament. Des de fa menys de dos mesos, però, un compte de Twitter particular intenta vehicular totes les ofertes i demandes que hi ha arreu del país. Des de la seva posada en marxa, ja compta amb més de 13.000 seguidors.
El seu impulsor és Ton Lloret, un jove que viu amb la seva família a Clariana, un nucli de població que pertany a Argençola (Anoia), on a l'hivern tan sols hi ha tres cases habitades. En declaracions a l'ACN, Lloret apunta que ha viscut el procés de despoblament "en primera persona" i assegura que "després d'anar veient les crides puntuals que es feien des de diferents municipis, vaig pensar que seria una bona idea aplegar totes aquestes crides en un únic compte de Twitter perquè la gent ho tingui a l'abast".
"Que vingui tota aquesta gent és vida. Vida per Gósol"
Fins fa tot just un mes, la Gabriela Calvar vivia a Castelldefels (Baix Llobregat). Allà era la propietària d'un bar musical i vivia en un pis de lloguer, sense balcons, que li costava 1.000 euros al mes. Degut a la Covid-19, va decidir canviar de vida i buscar una casa on, en cas de reconfinament, pogués estar millor amb els seus dos fills, de 6 i 4 anys. La casa la va trobar a Gósol (Berguedà), un poble que, admet, fins fa només unes setmanes ni tan sols sabia situar-lo al mapa. "Vaig venir i em vaig enamorar de la casa i del lloc", explica.
Però a Gósol no només hi ha trobat casa, també un negoci. De casualitat, l'única botiga de queviures que hi ha al poble tancava per jubilació després de 90 anys, i la Gabriela no s'ho va pensar dues vegades. Ha reobert la botiga i ara, assegura, no canviaria Gósol per res del món. Ni ella ni tampoc els seus fills. "El meu plantejament inicial era venir per dos anys, però em sembla que m'hi estaré més. El coronavirus m'ha fet canviar i he guanyat qualitat de vida", explica.
.jpg)
El cas de la Gabriela no és únic a Gósol. Fins fa uns mesos, la Maria Otero vivia al barri de Gràcia de Barcelona amb la seva parella i els seus tres fills, però el coronavirus va fer que decidís canviar la gran ciutat pel poble natal dels seus pares, on ja hi tenia una casa de segona residència. A Gósol fa teletreball i l'únic inconvenient, assegura, és la connexió a Internet. Per la resta, admet, tot són avantatges.
Són dos exemples d'un poble, Gósol, que ha vist incrementar la població un 20% en plena pandèmia. El seu alcalde, Lluís Campmajó, n'està totalment satisfet. "Que vingui tota aquesta gent és vida. Vida per al poble", assegura.
L'alcalde té clar que perdre població significa perdre serveis i, per això, n'està tant feliç de rebre gent nova al poble. De fet, fa tan sols tres anys, l'Ajuntament va fer una crida perquè famílies amb fills anessin a viure a Gósol i poder salvar així l'escola, que només tenia 5 alumnes. "El centre penjava d'un fil, però ara, des del confinament, hem passat a tenir 20 alumnes. Mai abans havíem tingut tants nens al centre", explica la seva directora, Clara Pautas.
L'accés a l'habitatge, un problema als pobles petits
Moltes de les famílies que han decidit abandonar la ciutat per establir-se a un poble petit es troben amb un problema inesperat: les dificultats per trobar un habitatge. El president de l'Associació de Micropobles de Catalunya, Mario Urrea, considera que cal fer una "tasca pedagògica" important entre els veïns dels municipis petits perquè "molts propietaris encara es mostren escèptics a llogar per por a no cobrar o a que els hi destrueixin l'habitatge". També hi ha un parc immobiliari abundant de cases en estat ruïnós o que no han tingut cap manteniment durant anys: "hem d'explicar a aquests propietaris que un edifici en mal estat té molt poc valor".
De la mateixa opinió és Gumersind Parcerisas, alcalde d'Argençola. La primera crida que va fer 'Repoblem' va ser precisament en aquest municipi de l'Anoia i el batlle explica que "vam tenir una allau de demandes de gent interessada en venir, però que no vam poder cobrir". Parcerisas relata que tenen molt poca oferta de lloguer i venda i la que hi ha "està a preus desorbitats". Per això, creu que seria interessant que la Generalitat "ens facilités els tràmits urbanístics perquè poguéssim posar a disposició de la gent interessada els habitatges buits".
"No volem que el poble es converteixi en un pessebre, sinó que volem gent que creï comunitat"
Des de l'Associació de Micropobles també alerten que, en alguns casos, els processos d'empadronament als pobles han estat "una mica interessats". Urrea explica que han detectat gent amb segones residències que s'han empadronat al poble "només perquè, en cas d'un segon confinament, s'hi puguin desplaçar sense problemes". Això, ha dit, no és el que busquen: "No volem que els pobles es converteixin en pessebres, busquem que els pobles s'omplin de vida i que la gent que vingui busqui fer comunitat".
De fet, Urrea creu que la gent que decideix marxar de la ciutat ha de ser conscient que "al poble no hi trobaran aparadors de botigues, i que a partir de les sis de la tarda no trobaran a ningú passejant". Ara bé, ha dit, al poble sí que "respiraran pau i tranquil·litat" i "tindran la natura a costat de casa".
Arran de la pandèmia de la Covid-19 i la implantació del teletreball, moltes famílies s'han replantejat marxar de les ciutats per anar a viure als pobles. De fet, fa temps que molts Ajuntaments ofereixen habitatges i serveis de tot tipus per intentar atreure gent i frenar el despoblament. Des de fa menys de dos mesos, però, un compte de Twitter particular intenta vehicular totes les ofertes i demandes que hi ha arreu del país. Des de la seva posada en marxa, ja compta amb més de 13.000 seguidors.
El seu impulsor és Ton Lloret, un jove que viu amb la seva família a Clariana, un nucli de població que pertany a Argençola (Anoia), on a l'hivern tan sols hi ha tres cases habitades. En declaracions a l'ACN, Lloret apunta que ha viscut el procés de despoblament "en primera persona" i assegura que "després d'anar veient les crides puntuals que es feien des de diferents municipis, vaig pensar que seria una bona idea aplegar totes aquestes crides en un únic compte de Twitter perquè la gent ho tingui a l'abast".
De fet, Lloret explica que ha estat una "bogeria" la bona acollida que ha tingut la iniciativa i alguna de les crides que s'han fet a través del compte de Twitter com, per exemple, la de Josa i Tuixent (Alt Urgell), que ha rebut més d'un centenar de sol·licituds de persones i famílies interessades per anar-hi a viure. Lloret constata que la Covid "ha accentuat l'interès de la gent pels pobles" perquè han vist que "la vida al poble pot ser més relaxada i tranquil·la" que a la ciutat.
.jpg)
La botiga de queviures que una nova veïna del poble ha obert a Gósol. Foto: ACN
"Que vingui tota aquesta gent és vida. Vida per Gósol"
Fins fa tot just un mes, la Gabriela Calvar vivia a Castelldefels (Baix Llobregat). Allà era la propietària d'un bar musical i vivia en un pis de lloguer, sense balcons, que li costava 1.000 euros al mes. Degut a la Covid-19, va decidir canviar de vida i buscar una casa on, en cas de reconfinament, pogués estar millor amb els seus dos fills, de 6 i 4 anys. La casa la va trobar a Gósol (Berguedà), un poble que, admet, fins fa només unes setmanes ni tan sols sabia situar-lo al mapa. "Vaig venir i em vaig enamorar de la casa i del lloc", explica.
Però a Gósol no només hi ha trobat casa, també un negoci. De casualitat, l'única botiga de queviures que hi ha al poble tancava per jubilació després de 90 anys, i la Gabriela no s'ho va pensar dues vegades. Ha reobert la botiga i ara, assegura, no canviaria Gósol per res del món. Ni ella ni tampoc els seus fills. "El meu plantejament inicial era venir per dos anys, però em sembla que m'hi estaré més. El coronavirus m'ha fet canviar i he guanyat qualitat de vida", explica.
Alumnes de l'escola de Gósol. Foto: ACN
El cas de la Gabriela no és únic a Gósol. Fins fa uns mesos, la Maria Otero vivia al barri de Gràcia de Barcelona amb la seva parella i els seus tres fills, però el coronavirus va fer que decidís canviar la gran ciutat pel poble natal dels seus pares, on ja hi tenia una casa de segona residència. A Gósol fa teletreball i l'únic inconvenient, assegura, és la connexió a Internet. Per la resta, admet, tot són avantatges.
Són dos exemples d'un poble, Gósol, que ha vist incrementar la població un 20% en plena pandèmia. El seu alcalde, Lluís Campmajó, n'està totalment satisfet. "Que vingui tota aquesta gent és vida. Vida per al poble", assegura.
L'alcalde té clar que perdre població significa perdre serveis i, per això, n'està tant feliç de rebre gent nova al poble. De fet, fa tan sols tres anys, l'Ajuntament va fer una crida perquè famílies amb fills anessin a viure a Gósol i poder salvar així l'escola, que només tenia 5 alumnes. "El centre penjava d'un fil, però ara, des del confinament, hem passat a tenir 20 alumnes. Mai abans havíem tingut tants nens al centre", explica la seva directora, Clara Pautas.
L'accés a l'habitatge, un problema als pobles petits
Moltes de les famílies que han decidit abandonar la ciutat per establir-se a un poble petit es troben amb un problema inesperat: les dificultats per trobar un habitatge. El president de l'Associació de Micropobles de Catalunya, Mario Urrea, considera que cal fer una "tasca pedagògica" important entre els veïns dels municipis petits perquè "molts propietaris encara es mostren escèptics a llogar per por a no cobrar o a que els hi destrueixin l'habitatge". També hi ha un parc immobiliari abundant de cases en estat ruïnós o que no han tingut cap manteniment durant anys: "hem d'explicar a aquests propietaris que un edifici en mal estat té molt poc valor".
De la mateixa opinió és Gumersind Parcerisas, alcalde d'Argençola. La primera crida que va fer 'Repoblem' va ser precisament en aquest municipi de l'Anoia i el batlle explica que "vam tenir una allau de demandes de gent interessada en venir, però que no vam poder cobrir". Parcerisas relata que tenen molt poca oferta de lloguer i venda i la que hi ha "està a preus desorbitats". Per això, creu que seria interessant que la Generalitat "ens facilités els tràmits urbanístics perquè poguéssim posar a disposició de la gent interessada els habitatges buits".
"No volem que el poble es converteixi en un pessebre, sinó que volem gent que creï comunitat"
Des de l'Associació de Micropobles també alerten que, en alguns casos, els processos d'empadronament als pobles han estat "una mica interessats". Urrea explica que han detectat gent amb segones residències que s'han empadronat al poble "només perquè, en cas d'un segon confinament, s'hi puguin desplaçar sense problemes". Això, ha dit, no és el que busquen: "No volem que els pobles es converteixin en pessebres, busquem que els pobles s'omplin de vida i que la gent que vingui busqui fer comunitat".
De fet, Urrea creu que la gent que decideix marxar de la ciutat ha de ser conscient que "al poble no hi trobaran aparadors de botigues, i que a partir de les sis de la tarda no trobaran a ningú passejant". Ara bé, ha dit, al poble sí que "respiraran pau i tranquil·litat" i "tindran la natura a costat de casa".