L'ACEB Suma fa difusió dels plans d'igualtat a l'empresa: «Només funcionen si es veuen com una necessitat i no com una obligació»

Part del sector considera els protocols com un «tràmit o peatge» per accedir a subvencions i contractes amb l'administració pública i n'assenyalen les dificultats

Nació
13 de març del 2024
Foto de família de la jornada de divulgació sobre plans d'igualtat a les empreses
Foto de família de la jornada de divulgació sobre plans d'igualtat a les empreses | ACEB
L'ACEB Suma, en col·laboració amb el Consell Comarcal del Berguedà, ha organitzat una jornada per posar sobre la taula les obligacions, dubtes i casuístiques respecte dels plans d'igualtat a les empreses. D'aquesta manera, una vintena de companyies s'han interessat per la presentació d'Àngel Buxó, consultor de recursos humans, i on també han pres part membres de l'ACEB Suma; el president de l'ACEB, Josep Maria Serarols; i el conseller comarcal d'Igualtat i Feminismes, Ivan Sànchez.

"Les empreses estan obligades a promoure la igualtat, com tota la societat", emfatitza Buxó, que també remarca que "els plans d'igualtat només són una eina real i útil si els responsables i els caps de les empreses, parlant de manera vertical, hi creuen i ho veuen com una necessitat i no com una obligació". En aquest sentit, el consultor va posar de manifest que "la majoria d'empreses que executen plans d'igualtat responen a interessos com les pressions sindicals, per l'obligatorietat de la llei i per por a la inspecció de treball", i fent referència a altres casuístiques com que "es depenen de subvencions i de contractes amb l'administració pública".

En efecte, tenir plans d'igualtat és d'obligat compliment per a les empreses que tenen més d'una cinquantena de treballadors. Així, alguns dels neguits que es van compartir en la jornada van ser les dificultats per poder redactar i registrar aquests protocols, les traves per fer efectius els plans o el fet que no es tinguin en compte altres actuacions que, motu proprio, ja han impulsat des de les companyies i que afavoreixen justament a la igualtat i la conciliació laboral del personal. És per aquest motiu, apuntaven alguns dels presents, que aquest procediment s'acaba llegint com un "tràmit o peatge" de cara a poder optar a interaccions econòmiques amb les institucions públiques.

Tot plegat, una de les conclusions a les quals es va arribar és que "s'ha perdut el sentit comú com a societat", comparteixen des de l'organització, i el primer pas és treballar en "un canvi de conscienciació en l'àmbit social i personal, i no tant des de les empreses". I és que, segons alguns dels assistents, la burocràcia i obligacions d'aquests plans d'igualtat esdevenen "una trava més afegida a les dificultats que ja tenen com a empresaris", com per exemple, la dificultat de disposar de personal qualificat.