11
d'agost
del
2023
L'esperó muntanyenc (Delphinium montanum) és una planta amb flor endèmica i, per això, es va incloure en el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya l'any 2008. Se situa principalment als Pirineus orientals i, segons la Xarxa Transfronterera de Laboratoris Botànics a Cel Obert (el projecte Floralab), la seva localització es redueix actualment a una desena de localitats i uns 9.000 exemplars reproductors. És per aquest motiu que, allà on es localitza, se solen emprendre accions per protegir-la i vetllar-ne el creixement. Aquest ha estat el cas del Parc Natural del Cadí-Moixeró, que ha instal·lat tancats a alguns exemplars que s'han trobat sota els cingles de la tartera de Saldes, al Pedraforca, amb la intenció d'afavorir-ne l'expansió.
I, de què les protegeixen, exactament? Doncs, en el cas del Pedraforca, dels isards. Tal com detalla el document dedicat a l'esperó muntanyenc per part del Floralab, "Les pertorbacions del seu hàbitat per allaus o esllavissades no semblen tenir un impacte en la sostenibilitat de les seves poblacions", més aviat, el contrari: "Proporcionen nous espais disponibles per a la germinació de les seves llavors". Cal posar en relleu que aquesta espècie creix en formacions rocoses a altituds entre els 1.600 i els 2.300 metres. No obstant això, el Floralab també cita les trepitjades de les persones que concorren les zones de creixement de les plantes com un altre factor que en perjudica la renovació.
És per aquest motiu que, al llarg dels anys, s'han anat implementant iniciatives com la del Cadí-Moixeró per protegir aquesta planta. Per exemple, al voltant de Vallter 2000, es va fer una acció (consistents en col·locar panells informatius i una tanca protectora) el 2021 precisament per evitar el trepig de vehicles i persones d'aquesta planta; o a tocar de la riera de Morens, on un altre projecte transfronterer centrat en la botànica i flora endèmica va actuar amb la plantació de les llavors per mirar d'incentivar el creixement de més exemplars.
.jpg)
Més enllà del cas concret de l'esperó muntanyenc, el Floralab va treballar entre el gener del 2020 i el juny del 2022, centrant-se en l'estudi de deu plantes rares i en perill d'extinció al Pirineu oriental. A més del ja citat, també van analitzar el julivert d'isard (Xatardia scabra), el Pedicularis comosa subsp. asparagoides, el Botrychium matricarifolium, la Fetgera daurada (Chrysosplenium alternifolium), el Maiàntem (Maianthemum bifolium), la Genciana d'aiguamoix (Gentiana pneumonanthe), l'Orchis spitzelii, la Salenca lapònica (Salix lapponum), i l'Astragalus penduliflorus.
La xarxa Floralab va estar conformada per professionals de Catalunya, França i Andorra, i va comptar amb el finançament de les administracions de les tres regions, a més del programa europeu Poctefa.
I, de què les protegeixen, exactament? Doncs, en el cas del Pedraforca, dels isards. Tal com detalla el document dedicat a l'esperó muntanyenc per part del Floralab, "Les pertorbacions del seu hàbitat per allaus o esllavissades no semblen tenir un impacte en la sostenibilitat de les seves poblacions", més aviat, el contrari: "Proporcionen nous espais disponibles per a la germinació de les seves llavors". Cal posar en relleu que aquesta espècie creix en formacions rocoses a altituds entre els 1.600 i els 2.300 metres. No obstant això, el Floralab també cita les trepitjades de les persones que concorren les zones de creixement de les plantes com un altre factor que en perjudica la renovació.
És per aquest motiu que, al llarg dels anys, s'han anat implementant iniciatives com la del Cadí-Moixeró per protegir aquesta planta. Per exemple, al voltant de Vallter 2000, es va fer una acció (consistents en col·locar panells informatius i una tanca protectora) el 2021 precisament per evitar el trepig de vehicles i persones d'aquesta planta; o a tocar de la riera de Morens, on un altre projecte transfronterer centrat en la botànica i flora endèmica va actuar amb la plantació de les llavors per mirar d'incentivar el creixement de més exemplars.
Protocol de seguiment i mostreig de les fulles de l'esperó muntanyenc el 2020 a la Vall d'Eina Foto: Joris Bertrand / Floralab
En aquests moments de l'any, la planta viu el seu moment crític, el qual determinarà el major o menor èxit de reproducció. I és que coincideixen dos elements clau: la forta afluència de visitants als paratges on creix i el seu moment de floració (va de juliol al setembre). La flor és vital, ja que és on es troben les llavors que han de donar lloc a nous exemplars, però és precisament allò que els agrada consumir als isards. És per aquest motiu que observar la influència dels tancats serà determinant per procedir amb la instal·lació d'aquests mateixos elements de cara l'estiu vinent, i també provar noves ubicacions.
El projecte Floralab
Més enllà del cas concret de l'esperó muntanyenc, el Floralab va treballar entre el gener del 2020 i el juny del 2022, centrant-se en l'estudi de deu plantes rares i en perill d'extinció al Pirineu oriental. A més del ja citat, també van analitzar el julivert d'isard (Xatardia scabra), el Pedicularis comosa subsp. asparagoides, el Botrychium matricarifolium, la Fetgera daurada (Chrysosplenium alternifolium), el Maiàntem (Maianthemum bifolium), la Genciana d'aiguamoix (Gentiana pneumonanthe), l'Orchis spitzelii, la Salenca lapònica (Salix lapponum), i l'Astragalus penduliflorus.La xarxa Floralab va estar conformada per professionals de Catalunya, França i Andorra, i va comptar amb el finançament de les administracions de les tres regions, a més del programa europeu Poctefa.