Recuperar el valor de la llana: un petit artesà d'Olvan dona sortida a un recurs que es considera residu

Carles Casas és un dels pocs artesans del país que produeix matalassos amb llana

Nació
03 de gener de 2024, 09:00
Actualitzat: 9:01h
Carles Casas és un dels pocs artesans del país que fa matalassos de llana
Carles Casas és un dels pocs artesans del país que fa matalassos de llana | ACN / Nia Escolà
Una petita empresa d'Olvan ha trobat la manera de convertir la llana, considerada actualment un residu, en matèria primera per fer productes artesanals amb molt bona sortida al mercat. També l'internacional. Es tracta d'Ecomatalasser, especialitzada a fer matalassos, coixins i altres productes de descans. Està impulsada per Carles Casas.

Casas és un dels pocs artesans del país que produeix matalassos amb llana. Ara bé, en un moment en què el petroli s'esgota i la consciència pel medi ambient creix, considera que els elements de descans fet de llana són el futur. "Són matalassos fets amb tècniques tradicionals del segle XIV, però adaptats al segle XXI", explica. I la prova és que el negoci està anant bé i la previsió és continuar creixent.

La llana que fa servir la compra a Cal Pauet, una explotació agroramadera de l'Espunyola situada a tan sols 20 quilòmetres del taller. El mateix dia que esquilen les ovelles, Casas n'escull la llana. Aquí sorgeix un dels inconvenients del negoci, i és que l'ha d'enviar a rentar a Conca, a centenars de quilòmetres de distància, perquè a Catalunya encara no hi ha cap rentador. Per això, considera que és important que hi hagi projectes com el de Tagamanent, on es preveu que l'any 2024 hi hagi la primera planta per tractar llana del país.
 

El taller d'Ecomatalasser, a Olvan Foto: ACN / Nia Escolà


Un altre cas d'èxit, a Campdevànol

A la comarca veïna del Ripollès, Roger Vila també ha aplaudit l'anunci del nou rentador de llana per la reducció de costos que implicarà per la seva iniciativa: Ovella Lab. Impulsada juntament amb Elena Novikova, treballen amb diferents ramaders de la Vall de Camprodon i la de Ribes. "Estan molt contentes per donar sortida a un residu, perquè ara mateix no la vol ningú", explica Vila. Un cop la tenen, la separen, la netegen, la tenyeixen, la carden i filen, tot manualment. "És un procés lent i de seguida vam veure que la botiga se'ns buidava", detalla Novikova, que és enginyera tèxtil i amb experiència amb multinacionals del sector.

Són moltes les hores que necessiten per fer peces personalitzades i "úniques", però asseguren que els seus clients ho valoren i aposten pel seu model de negoci circular i de proximitat. "La pandèmia ens ha fet valorar el que tenim al nostre voltant, també allò artesà; com passa a França, on ho tenen claríssim, aquí també està pujant l'interès", considera Vila. En el seu cas, han vist triplicar les vendes des que van posar en marxa el negoci que combina la venda per internet i una botiga a Camprodon, que obre en festius i cap de setmana.

La meitat dels articles estan fets amb llana ripollesa, després de completar tot el procés, i la resta, procedent d'altres punts del territori. Aquesta última la compren amb format fil i després la tenyeixen manualment per després fer-ne bufandes i altres peces de roba. El més personalitzat són els jerseis, fets a mida per a cada comprador. "Si la cuides bé, pot durar molts anys", conclou Vila.
 

Roger Vila i Elena Novikova, al taller que tenen de llana Foto: ACN / Lourdes Casademont