07
de març
de
2022, 18:30
Actualitzat:
18:40h
A prova de foc és un estudi impulsat pel projecte Dades BCN Smart Rural de la Diputació de Barcelona que analitza l'estat del mosaic agroforestal de la demarcació de Barcelona i les solucions que cal implementar per garantir una bona preservació del paisatge i evitar grans incendis forestals en un futur. En l'informe s'avalua l'extensió dels focs a la demarcació en els últims 20 anys, i s'observa que aquelles zones que tenen més ramats pasturant als boscos són les que han patit menys incendis forestals, com el Berguedà i Osona.
Segons aquest estudi, el mosaic de conreus, pastures i boscos era el paisatge predominant a la demarcació de Barcelona als anys cinquanta del segle passat, però aquest equilibri s'ha perdut: en l’actualitat, només 78 dels 311 municipis de la demarcació gaudeixen d’un paisatge en mosaic agroforestal, el que representa un 25% del total. En canvi, entre el 1956 i el 2018, el nombre de municipis amb un paisatge generalment de massa forestal ha passat de 104 a 193, el que representa un augment del 84% en seixanta-dos anys. L'informe indica que avui dia, nou de les dotze comarques barcelonines presenten un paisatge principalment forestal i són el Berguedà, el Moianès, Osona, el Bages, el Baix Llobregat, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. De les tres restants, l’Alt Penedès i l'Anoia encara preserven un paisatge en mosaic, mentre que el Barcelonès mostra un paisatge urbanitzat.
Les dades sobre la relació entre el paisatge en mosaic i la incidència dels incendis forestals mostra la importància de la gestió dels boscos i el foment de la ramaderia extensiva, perquè és en aquestes zones on s'observen les dades d'incendis forestals més favorables, com el Berguedà i Osona. En canvi, els municipis amb més superfície incendiada tenen un paisatge generalment forestal: de les 16.494 hectàrees cremades en els darrers 20 anys a la província, 12.329 es troben al mig d'un paisatge d'aquestes característiques. A les zones amb un paisatge en mosaic només s'han incendiat 3.289 hectàrees. I als municipis amb paisatge agrícola, 732 hectàrees, segons dades del mateix estudi. Així, els municipis menys afectats per les flames són els que tenen un paisatge més agrícola.
L'informe demostra que hi ha hagut una pèrdua progressiva de mosaic agroforestal, amb boscos molt extensos i poc gestionats, i una presència de ramats extensius que es concentren en un 78% al Berguedà i Osona. La resta de comarques de la demarcació no tenen suficients vaques, ovelles i cabres per garantir la preservació del seu paisatge. L'estudi indica que caldria fomentar la presència de ramats arreu del territori d'una manera més equilibrada.
Per la seva banda, Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona, assenyala que cal fomentar la bona gestió i la ramaderia extensiva en els boscos privats -el 95% dels boscos a la demarcació de Barcelona- i les zones d'especial risc per "millorar la capacitat dels boscos de fer front a l'amenaça que suposen els grans incendis forestals". En aquest sentit, indica que cal "establir acords amb els propietaris forestals, el sector de la ramaderia i les administracions per a fer front a aquest gran repte".
Segons aquest estudi, el mosaic de conreus, pastures i boscos era el paisatge predominant a la demarcació de Barcelona als anys cinquanta del segle passat, però aquest equilibri s'ha perdut: en l’actualitat, només 78 dels 311 municipis de la demarcació gaudeixen d’un paisatge en mosaic agroforestal, el que representa un 25% del total. En canvi, entre el 1956 i el 2018, el nombre de municipis amb un paisatge generalment de massa forestal ha passat de 104 a 193, el que representa un augment del 84% en seixanta-dos anys. L'informe indica que avui dia, nou de les dotze comarques barcelonines presenten un paisatge principalment forestal i són el Berguedà, el Moianès, Osona, el Bages, el Baix Llobregat, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. De les tres restants, l’Alt Penedès i l'Anoia encara preserven un paisatge en mosaic, mentre que el Barcelonès mostra un paisatge urbanitzat.
Les dades sobre la relació entre el paisatge en mosaic i la incidència dels incendis forestals mostra la importància de la gestió dels boscos i el foment de la ramaderia extensiva, perquè és en aquestes zones on s'observen les dades d'incendis forestals més favorables, com el Berguedà i Osona. En canvi, els municipis amb més superfície incendiada tenen un paisatge generalment forestal: de les 16.494 hectàrees cremades en els darrers 20 anys a la província, 12.329 es troben al mig d'un paisatge d'aquestes característiques. A les zones amb un paisatge en mosaic només s'han incendiat 3.289 hectàrees. I als municipis amb paisatge agrícola, 732 hectàrees, segons dades del mateix estudi. Així, els municipis menys afectats per les flames són els que tenen un paisatge més agrícola.
L'informe demostra que hi ha hagut una pèrdua progressiva de mosaic agroforestal, amb boscos molt extensos i poc gestionats, i una presència de ramats extensius que es concentren en un 78% al Berguedà i Osona. La resta de comarques de la demarcació no tenen suficients vaques, ovelles i cabres per garantir la preservació del seu paisatge. L'estudi indica que caldria fomentar la presència de ramats arreu del territori d'una manera més equilibrada.
Per la seva banda, Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona, assenyala que cal fomentar la bona gestió i la ramaderia extensiva en els boscos privats -el 95% dels boscos a la demarcació de Barcelona- i les zones d'especial risc per "millorar la capacitat dels boscos de fer front a l'amenaça que suposen els grans incendis forestals". En aquest sentit, indica que cal "establir acords amb els propietaris forestals, el sector de la ramaderia i les administracions per a fer front a aquest gran repte".