«Una nena que vulgui fer esport ha de pensar que ella pot ser part del canvi que ja s’està vivint»

La Júlia López està acabant els estudis de Filologia alemanya i llengua russa mentre treballa en una acadèmia d’idiomes. A més, és jugadora del sènior femení de l’Handbol Berga i està al club des que aquest va engegar la divisió femení. L’esport la va ajudar a tenir una disciplina en un moment on la pressió dels estudis començava a escalar, i malgrat que hagués d’allunyar-se’n dues temporades precisament per la carrera, ara hi torna a estar plenament dedicada. “L’esport et dona una pausa, et refresca, et fa canviar la perspectiva i t’ajuda a reconnectar”, reconeix. Ara bé, ha pogut comprovar en diverses ocasions com la societat no entén de la mateixa manera quan és una noia que practica un esport o un noi: “Et fa la impressió que, des de fora, es dona per suposar que les noies juguem per diversió i no per guanyar diners, i per això no se’ns pregunta si som bones o si el nostre equip va bé”.

“Mai vaig ser una nena d’esport, i no va ser fins que l’handbol em va cridar l’atenció que vaig començar a practicar-ne”, exposa, tot destacant que, especialment en els primers anys de l’equip “estàvem molt unides perquè teníem realitats molt similars”. Amb el temps, algunes jugadores han anat marxant i altres han anat arribant, creant un grup més divers, malgrat que apunta que “cadascuna hem aportat el nostre gra de sorra per aconseguir aquesta cohesió i poder-nos entendre més, també a la pista”. No obstant això, reconeix que ser part d’un equip representa dedicar-hi també molt temps i un compromís constant que no sempre tothom pot entregar. 

Obrir camins

Més enllà de la satisfacció de fer esport, el sènior femení de l’Handbol Berga té una missió conjunta: fer més accessible aquesta disciplina a les nenes. “Crec que guanyo més en obrir camins que intentant pujar de categoria”, valora, afegint que “potser nosaltres no ho gaudirem, però volem ajudar que les pròximes nenes puguin tenir allò que nosaltres no hem tingut”. “Hi ha coses que es noten, com la grada. No som l’equip més bo del club i de moment s’excusa amb això, però a hores d’ara, la nostra grada mai serà com la del masculí”, comparteix, posant èmfasi en el fet que “ens dol i fa empipar els dies que veiem com en la primera part no hi ha pràcticament ningú i a la segona es va omplint perquè després juga el masculí”.

Sigui com sigui, la Júlia no vol renunciar a continuar practicant un esport que, al final d’un dia complicat, “em permet deixar els maldecaps a la pista”. És per això que, recalca, “jo li diria a una nena que el més important és que esculli el que vulgui. Però sobretot, que no es deixi influenciar amb comentaris de fora, amb el que volen a casa seva, o les imatges externes que pugui veure”, referma. Així mateix, celebra que l’esport femení ha anat guanyant prestigi amb el temps: “Fins fa res, era impensable que un partit del femení del Barça pogués ser de primera línia, i ara els passen la mà per la cara al masculí”. “Una nena que vulgui fer esport ha de pensar que ella pot ser part del canvi que ja s’està vivint ara i confiar que la igualtat arribarà. Totes serem una part”, assenyala.

És per tot això que la Júlia considera que el Dia Internacional de les Dones “és necessari mentre a les notícies hi continuïn apareixent casos de desigualtat entre dones i homes”. En qualsevol cas, va lamentar que “la pena és que ara es dona molt pes a la igualtat i la resta de l’any ja no tant”. “Tal com diu l’eslògan del club, el que hem de fer tots plegats és anar-hi, anar-hi i anar-hi”, sentencia.