[nointext]
L'activitat comercial –més enllà del mercat-, l'àmplia oferta gastronòmica, el llegat barroc –és la comarca de Catalunya on aquest estil va deixar més empremta-, la indústria del ganivet –encara amb una empresa centenària en actiu- o la importància de festes populars com la Festa Major, el Corpus o el Carnaval, fan de Solsona un diamant en brut que cal descobrir urgentment si no s'hi ha estat recentment.
[indexSolsona]
La seva importància històrica i cultural els va valdre fa uns anys rebre el segell de Ciutat amb Caràcter, concedit per l'Agència Catalana de Turisme. Una demostració que la singularitat de Solsona es mereix una escapada aquest mateix estiu.
[despiece]
Com arribar a Solsona?
A Solsona s'hi pot accedir per carretera, tot i que es pot fer una part de trajecte amb tren fins a Manresa –tant amb Renfe com amb FGC-, a uns 40 minuts de Solsona, en cotxe.Des de Manresa s'agafa la carretera C-55.
Des d’Andorra o la Seu d’Urgell s’arriba des de la C-14 fins a Bassella, punt on s’enllaça amb la C-26
Des de Berga s'arriba a través de la C-26.
Des de Lleida o per la Segarra, d’altra banda, s’hi accedeix per mitjà de la LV-3005, que enllaça Solsona amb Guissona
Des de Barcelona s'hi arriba a través de Manresa: en total, menys d'una hora i mitja en cotxe.
També s'hi pot arribar amb autobús, companyia Alsa
Serveis des de Barcelona, Lleida, Manresa i Andorra[/despiece]
Solsona és una ciutat plena d'història i de tradicions arrelades que es respiren per tots els racons del nucli antic, en una població de gegants i bestiari folklòric, de tradició ganivetera i artesania alimentària. A continuació, us expliquem les cinc raons bàsiques per “ensolsonar-se”.
El mercat del divendres
El divendres al matí és dia de mercat i, per tant, el de més vida al carrer entre setmana. És, per tant, el pretext idoni per fer una escapada fins a Solsona. Passejar i comprar entre la cinquantena de parades disposades entre el nucli antic i el passeig del Pare Claret.
N'hi ha de productors amb venda directa de pa i pastisseria, làctics, fruites i verdures i carnisseria-xarcuteria. El mercat setmanal no només és un dels motors comercials de la vila, sinó que destaca per la seva història. De fet, és d'origen medieval amb referències que el situen al segle XI.
Més informació de l'oferta comercial de mercat
[tornarindex]
Comerç local: 130 establiments i molta identitat
Un dels elements que configuren la identitat solsonina és el seu comerç local. No en va, en una població de tot just 9.000 habitants hi ha una oferta d'uns 130 establiments de petit comerç, molts d'ells històrics i molt singulars. Destaca una àmplia presència de botigues d'alimentació, vins, moda, joieries, entre molts d'altres tipologies d'establiments.
Però es mereixen una menció a part aquelles botigues on es venen les populars espardenyes de set vetes conegudes com a “solsonines”, fetes artesanalment; els prestigiosos ganivets Pallarès; els embotits i les botifarres dels obradors de les carnisseries locals; els dolços de pastisseria, així com productes de cistelleria artesana, entre altres.
Més informació de l'oferta comercial de Solsona
[tornarindex]
Una àmplia oferta gastronòmica
Un bon al·licient per programar una escapada a Solsona és la gran oferta gastronòmica, que ens permetrà fer-hi qualsevol mena d'àpat, sigui per trencar la gana, per entaular-se al migdia, per sopar-hi en calma o per fer una copa en una terrassa.
En aquest sentit, la capital del Solsonès compta amb una vuitantena de bars i restaurants, de tota mena: cuina d'autor i de temporada, pizzeries, braseries, vermuteries, cafès i bars, entre altres.
Durant l’estiu la ciutat amplia l'oferta de visites guiades, de la mà de Solsona Experience. En aquest àmbit, és molt recomanable el “Tasta Solsona”, un recorregut històric i gastronòmic que fa parada a diferents establiments del centre, explica el seu ofici i producte de proximitat, i que culmina amb un tast de productes locals. És una experiència sota demanda.
Més informació de l'oferta gastronòmica de Solsona
[tornarindex]
El llegat de la Solsona barroca
Un dels trets identitaris més clars de la ciutat que han perviscut al llarg dels segles és el seu llegat barroc, testimoni d’una de les èpoques més esplendoroses de la seva història. El barroc es respira en l’arquitectura, com el Palau Episcopal, obra de Francesc Pons, o el portal del Pont. Es pot veure i estudiar de prop en algunes de les peces del Museu Diocesà i Comarcal amb pintors com Francesc Ribalta o la família d'escultors Morató. De fet, tant Solsona com el conjunt del Solsonès són el territori de país amb més empremtes artístiques d'aquest període històric.També hi ha elements barrocs a la catedral –malgrat que la construcció és d'estil gòtic- com el retaule de la capella de la Mercè. A més, recentment, s'ha restaurat l'últim gran orge de l'escola catalana.
El barroc incorpora un nou concepte d’urbanisme, obre a l’exterior el sistema tancat i aïllat de la ciutat medieval. A mitjan segle XVIII s'inicia la utilització de l'espai que ocupaven les muralles per construir-hi cases que s’obrin per sobre de les muralles. Es fan gran obertures a les façanes de les cases, amb balcons senyorials de forja i amb façanes estucades o pintades de vius colors, com el policromat dels grans retaules de l’època. També s'obre un passeig de circumval·lació i el passeig del Camp.
Més informació al web solsonaturisme.com
[tornarindex]
La indústria del ganivet i els Gegants de Solsona
Solsona era un poble d'oficis, amb més d'un centenar en l'època de màxima esplendor. Un dels que ha arribat als nostres dies és el dels ganiveters. Aquest sector, que va ser de les activitats més pròsperes de la ciutat al segle XVIII, va arribar a tenir una dotzena de tallers. Actualment, només en queda un, la centenària i emblemàtica Ganiveteria Pallarès –empresa centenària–, que fa ressonar el nom de les navalles solsonines –conegudes com a “pallareses”- més enllà de la comarca. A més, es poden contemplar les col·leccions de dues altres ganiveteries històriques, Casafont i Joan Costa, a l'Oficina Comarcal de Turisme, que inclou un espai monogràfic sobre aquest ofici clau en la història de la ciutat.
De l'època barroca també data la fabricació i l’emmagatzematge de glaç, una iniciativa empresarial que es recrea al Pou de Gel. Així com els elements folklòrics de la Festa Major que sorgeixen de la processó que es feia per la festa de Corpus i que més endavant es van incorporar a la processó que es va instaurar en honor a la festa de la patrona de Solsona, la Verge del Claustre. En destaquen els gegants: els més coneguts i irreverents són els de Carnaval –el Gegant Boig, la Geganta Boja, el Mocós i la Geganteta, entre altres-, però també els de Festa Major, amb una qualitat estètica inigualable. Juntament amb els ossos, els nans, les bèsties i el Drac –documentat des de 1692 i que mai s'ha substituït- es poden visitar tot l'any al Quarto dels Gegants. A més, s'organitzen visites guiades per conèixer totes les famílies de gegants, activitat ideal per a famílies.
Més informació al web solsonaturisme.com
[tornarindex]
[ficentrareport] [suportAjuntamentSolsona] [sensepubli] [senseminutaminut] [noautor]
