L'habitatge és la preocupació principal dels catalans, segons dades de l'últim CEO. I l'Ajuntament de Barcelona, on l'accés a l'habitatge és una de les grans dificultats dels residents, ha posat en marxa el Pla Viure per fer-hi front. Es tracta d'un paquet de mesures que volen garantir l'accés a l'habitatge com un dret de tots els ciutadans.
Així, amb el lema "Prioritzem l'habitatge" com a bandera, l'Ajuntament de Barcelona situa l'habitatge assequible al centre de l'agenda amb una estratègia integral a llarg termini. El Pla Viure impulsa les polítiques d’habitatge de la ciutat, entre les quals hi ha la licitació pública per a la transmissió del dret de superfície sobre sòl municipal per a la construcció d’habitatge de protecció oficial en règim de lloguer.
Aquesta acció s'emmarca dins del principi de corresponsabilitat, que es concreta en la implicació del màxim d'agents socials i econòmics del sector, tant públics com privats, per a accelerar la construcció d'habitatge assequible a la ciutat i incrementar el parc d'habitatge públic. Per una banda, el Conveni ESAL, és una col·laboració entre l’Ajuntament i les entitats sense ànim de lucre més representatives de la promoció social i té com a objectiu construir i rehabilitar, almenys, 1.000 habitatges assequibles en solars i edificis municipals. D'altra banda, davant de la situació d’emergència habitacional es precisa la participació i la col·laboració del sector privat en la construcció i gestió d’habitatge protegit. En aquest sentit, cal caracteritzar la licitació oberta a operaris privats, i també a entitats sense ànim de lucre, mitjançant la qual es transferirà el dret de superfície sobre sòl municipal per a la construcció i gestió d’habitatge en règim de lloguer social.
El dret de superfície és un dret limitat de propietat de l’immoble, independent del sòl, mitjançant el qual una persona física o jurídica manté el dret limitat de propietat sobre l’immoble construït durant un temps determinat (75 anys, prorrogables a 90 anys). Transcorregut aquest temps la propietat de l’immoble torna a la persona física o jurídica titular del sòl on es va construir.
Aquest règim de propietat i de gestió derivada és l’utilitzat per l’Ajuntament de Barcelona en la convocatòria d’aquesta licitació. L’Ajuntament procedeix mitjançant aquesta licitació a la transmissió onerosa (contrapart de l’adjudicatari del pagament d’un cànon a partir del moment d’amortització del finançament bancari per a la construcció que en cap cas pot sobrepassar els 25 anys) de tres solars municipals, on l’adjudicatari es comprometrà a la promoció, construcció i gestió d’habitatge protegit en règim de lloguer.
És un dels principals reptes i una prioritat de l’Ajuntament donar compliment al dret constitucional i estatutari a un habitatge digne, especialment implementant polítiques per assolir un parc d'habitatge assequible equiparable a la mitjana europea.
L’Ajuntament de Barcelona es marca com a objectiu garantir la funció social de l’habitatge i avançar en la construcció d’un servei públic d’habitatge com el d'altres ciutats europees. Per aquest motiu es desenvolupa una política estratègica de sòl, que permeti disposar de sòl per a l’edificació d’habitatge de protecció oficial.
El consistori ha convocat un concurs públic per construir un màxim de 350 habitatges de lloguer assequible repartits en tres promocions. Els tres edificis s'ubicaran en solars del districte de Sant Martí i de Sants-Montjuïc.
- Solar 1. Carrer Llull, 355 (barri de Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou). Previsió de 240 habitatges.
- Solar 2. Carrer de l'Acer, 2 (barri de la Marina del Prat Vermell). Amb 43 habitatges.
- Solar 3. Carrer Ascó, 17 (barri de la Marina del Prat Vermell). Amb 68 habitatges.
Com seran els habitatges i quin preu tindran?
Els habitatges hauran de ser tan eficients com sigui possible i, en cap cas, el preu a pagar pels llogaters superarà els 10,36 euros per metre quadrat. Aquest és el preu màxim establert en el mòdul A de Barcelona, corresponent del règim general d'habitatge de protecció oficial.
La qualitat arquitectònica de les tres construccions ha de dotar els espais interiors de la màxima continuïtat i amplitud possible, prioritzant els espais de cuina, menjador i terrasses, i que aquests tinguin una bona relació amb l'exterior. A més, els espais comuns han de ser amplis, ventilats, il·luminats i pensats per garantir la privacitat dels residents.
D'altra banda, caldrà atendre a la inclusivitat, la seguretat, l’accessibilitat i les relacions amb l’exterior tant de la planta baixa com dels espais exteriors dels habitatges, mentre que l'interior dels habitatges es dissenyaran d’acord amb els criteris de gènere i inclusió.
El concurs busca la construcció industrialitzada, és a dir, que el màxim de components es prefabriquin en taller. D'aquesta manera, es redueix el temps d'execució de les obres i es fa una construcció més sostenible. Així, s'aposta per reduir la petjada de carboni i garantir una correcta eficiència energètica als edificis.