Aina Vidal, sàtira i vinyetes vintage

«Una cosa que sorprèn és que ha estat la primera candidata a apostar pel cinema d’animació i per les novel·les gràfiques, dues disciplines que sovint s’han de reivindicar com a propostes per adults»

Aina Vidal, en una entrevista amb Nació
Aina Vidal, en una entrevista amb Nació | Hugo Fernández
13 de juliol del 2023
Actualitzat el 07 de març del 2024 a la 13:29h


Excepte la sèrie que ha escollit, que es va estrenar fa un parell d’anys, totes les tries d’Aina Vidal, la candidata de Sumar En Comú a les eleccions generals del pròxim 23 de juliol, són productes que fa més de trenta anys que corren. Una cosa que sorprèn és que ha estat la primera candidata a apostar pel cinema d’animació i per les novel·les gràfiques, dues disciplines que sovint s’han de reivindicar com a propostes per adults perquè, en general, tenim a infantilitzar-les. Allunyant una mica el focus i mirant-m’ho tot amb una certa perspectiva, em resulta una mica inquietant i fins i tot preocupant, que alguns candidats no siguin capaços de connectar amb cap proposta que tingui a veure ni amb l’ara ni amb l’aquí.
 

 Llibre

Un llibre, per a Aina Vidal: Watchmen, d'Allan Moore. Per a molts és la millor història de superherois de tots els temps, cosa que hauré de creure perquè no soc gens consumidora ni de DC ni de Marvel. Una obra que pren el títol del quis custodiet ipsos custodes? (qui vigila els vigilants?) de la Sàtira VI de Juvenal, que de la mateixa manera que un intenta exposar les febleses de la societat de l’Antiga Roma, l’altre ho trasllada a la societat nord-americana actual. Llegint l’argument he pensat que sembla interessant i que tendim a infravalorar els còmics de superherois. Vidal és la primera candidata que, a l’hora d’escollir un llibre, ha apostat per una novel·la gràfica
 

«Watchmen», d'Allan Moore

 

 Sèrie

Una sèrie: Cortar por la línea de puntos, disponible a Netflix. Una sèrie italiana de dibuixos animats que, durant la seva única temporada, explica la història d’un dibuixant i la seva consciència –representada per un armadillo que només pot veure ell– que reflexionen sobre la vida i l’amor no correspost. És una comèdia dramàtica amb un punt autobiogràfica de l’artista Zerocalcare, que explica i reflexiona, sobretot, al voltant d’una relació d’amistat adolescent amb alts i baixos. Tot plegat és a través d’un viatge que el protagonista empren cap a la ciutat de Biella, ciutat del Piemont italià.


 

 Cançó

Una cançó: I feel love, de Donna Summers. Ooh, it’s so good, it’s so good, ooh, I feel love, I feel love, ooh, fall and free, fall and free. Hi ha cançons que només anomenar-les, el cap ja les canta senceres per dins perquè són tan icòniques que han passat als annals de la història. I feel love és un dels grans èxits de la música disco, que va fer explotar més d’un cervell amb tanta producció, sintetitzadors i caixes de ritmes. Tot plegat, evidentment, als anys setanta, quan l’autotune no era el pa de cada dia i artistes com Donna Summers i Giorgio Moroder van posar la primera pedra amb temes com aquest.


 

 Pel·lícula

Quan fem escollir una pel·lícula a Aina Vidal, n’acaba triant dues: d’una banda, Con faldas y a lo loco, que aquí es va traduir com Ningú és perfecte, de Billy Wilder; i, d’altra banda, Top Secret, una paròdia de la Segona Guerra Mundial interpretada per Val Kilmer. Dues comèdies de fa més de trenta anys, amb imatge granulada i aquell so metal·litzat tan característic. Si haguéssim de buscar un fil conductor entre totes dues obres, probablement el trobaríem de seguida en el perfil dels protagonistes –que tots passen per la música i els escenaris– però també en aquesta pàtina de sàtira i humor que impregna tots dos films.