Investigadors del Centre de Visió per Computador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han desenvolupat una aplicació informàtica que reconeix automàticament l'autor i l'estil d'un quadre. El sistema reconeix l'obra a partir d'una gran base de dades amb més de 2.000 quadres. Els resultats demostren que l'aplicació endevina amb èxit l'autor entre 91 artistes possibles en un 50% dels casos i classifica l'estil del quadre amb una taxa d'èxit del 60%. Els investigadors asseguren que encara que no tingui una fiabilitat total, la taxa d'èxit aconseguida és elevada. El sistema es troba actualment en fase experimental i compta ja amb una base de dades que arriba a les 4.266 obres pictòriques.

Un dels investigadors principals de l'estudi, Joost Van der Weijer, del Centre de Visió per Computador, assegura que si es comparen aquests resultats amb els que obtindrien en una enquesta a la sortida d'un museu d'art amb obres desconegudes a priori pel públic potser s'obtindria "una taxa semblant" a la que s'aconsegueix amb aquesta aplicació.

La tècnica utilitzada es basa d'una banda en l'anàlisi global de l'obra d'art a partir de les característiques més distintives i de l'altra, l'anàlisi estadística dels petits detalls com la textura o el color de les milers de diminutes parts en les que prèviament el programa ha dividit la imatge. L'investigador explica que només amb això, l'aplicació ja encerta el 44% dels autors. 

El sistema, que està en fase experimental, compta ara amb una base de dades de 4.266 obres pictòriques de 91 autors diferents, el que suposa la més extensa que hi ha actualment per a un sistema de reconeixement d'aquestes característiques.

L'estudi ha estat publicat a la revista 'Machine Vision and Aplications' i aporta conclusions curioses, com el fet que no tots els traços tenen la mateixa facilitat per a ser reconegut. Per exemple, Lorrain, Lichtenstein, Rothko, Leger o Frans Hals es reconeixen amb facilitat, mentre que les obres de Tiziano, Manet, Courbet, Ernts Giorfione o Velázquez presenten més dificultats. Aquesta aplicació podria ser útil per gestionar les bases de dades digitalitzades i tenir aplicacions en turisme, industria museística o les investigacions contra el robatori d'obres d'art, apunten des de la UAB.

La cerca s'ha portat a terme en col·laboració amb investigadors del Laboratori de visió per Computador de la Universitat de Linköping (Suècia) i del Laboratori de Color i Computació Visual de Gjovik (Noruega).