Totes hem somiat ser Morgana. Una fada que vola i que cura els dolors amb intel·ligència i erotisme. El que no hem acabat d'entendre és que els poders màgics els hem d'utilitzar com ens expliquen que hem de fer amb les màscares dels avions, abans de pensar en qualsevol altre, assegurem-nos de continuar respirant nosaltres. Es destapa la pobra veritat de la fada Morgana. Per aconseguir la nostra fascinació ha de desaparèixer. La realitat no existeix, per tant, trobo molt encertat centrar-nos en les fantasies de la nostra consciència.
He experimentat diverses morganes i el relativament fàcil, i efectista, seria explicar-vos les que m'han produït l'ayahuasca o LSD, però, per no fer trampes des de bon principi, us aniré a buscar aquella que arriba directa des de la llar d'infants, sense ingredients per alterar la consciència, aquell moment quan comencem a reconèixer la nostra existència gràcies als moviments de les primeres amigues i al somriure del primer nen que ens agrada, quan inicia la idealització romàntica. La projecció més ferotge.
És en aquell pati amb estructures metàl·liques on es produeix l'alquímia que farà que un dia la primera cita amb la persona que has mirat de lluny amb desig porc sigui el principi del final. Passa sempre. Tot acaba malament, perquè, si no, no acabaria, no us ho estaria explicant, i no tindríem un fata morgana.
Quan el vaig conèixer comptava 30 anys. Cada dia abans de sortir de casa es disfressava. Sobre el pit, l'armilla. Sota el barret, un bigoti, i sota la mà dreta, un bastó. Al dit un anell. Ulleres de sol. Acompanyat d'un o dos gossos. A l'estiu espardenyes i a l'hivern sabata cara. D'altres dies es posava la gorra. Sempre la copa ben fresca quan arribava al seu temple de mala mort. Com escrivia Clare Jerrold descrivint els dandis, es tractava de separar-se dels altres exagerant les bones maneres i la vestimenta per extremar la diferència, creant el cercle més selecte de tots els cercles que es fan i es desfan: el que forma una sola persona.
Ja tenim a Morgana emmirallant el babau i creient-se que el convertirà en el seu espòs detallista i delicat. Ja tenim a Morgana perdent-se sense vergonya en el mateix miratge. La fascinació és massa poderosa i violenta. La visió ens enganya i els records només són paraules. Al sofà, acariciant-li els cabells finíssims com l'embolcall de la cuca dormidora.
Una única vetllada al Cercle del Liceu, seguida del sexe més satisfet i relaxat. Un aneguet de goma, una ampolla d'oli bo buida, totes les cartes al calaix, massa fotos i missatges al telèfon. L'envelliment imperiós. Acabo de recuperar la cançó amb què em rebia quan volia mostrar-me el seu amor i assegurar-me el somni miracler tot sabent que en aquella vida no l'acompliria... It's the coco fruit (it's the coco fruit) Of the coco tree (of the coco tree) From the coco palm family!... Com a fenomen òptic va ser excel·lent.
Podeu seguir la sèrie al canal de Youtube de Nació i a les nostres xarxes socials.