Els dos barrets de Meritxell Batet: el de política i el de mare
«No és d’estranyar que totes les apostes culturals de la candidata del PSC estiguin fetes amb un dels seus dos barrets principals: el de política i el de mare»
Meritxell Batet, en una entrevista amb Nació
|
Hugo Fernández
La conciliació laboral és un tema que preocupa no només a aquells que tenen criatures. De vegades costa compaginar la feina amb la vida social, amb tenir el pis net o amb el propi descans. Si a mi, que no tinc fills, ja em costa trobar moments per anar al mercat, em sembla una tasca heroica mirar d’encabir-ho tot en una vida amb canalla. I si, a més, la teva vida professional implica una agenda de presidenta del Congrés ara i de ministra abans com pot haver estat la de Meritxell Batet, actual candidata del PSC a les eleccions de diumenge, la cosa es complica. No és d’estranyar, doncs, que totes les seves apostes culturals estiguin fetes amb un dels seus dos barrets principals: el de política i el de mare.
Llibre
Un llibre, per a Meritxell Batet: El quartet d’Alexandria, de Lawrence Durrell. Aquesta és l’obra mestra d’un dels autors més cèlebres de la literatura anglesa. Un home que va veure món: va néixer a l’Índia, va estudiar a Anglaterra i el 1935 es va traslladar a Corfú amb la seva família. Aquesta última etapa l’explica el seu germà petit Gerald a La meva família i altres animals, una altra delícia literària. Lawrence Durrell també va fer una estada a Egipte durant la Segona Guerra Mundial, que va inspirar la novel·la preferida de Batet. Una obra que es va publicar entre 1957 i 1960 i que en català la tenim amb una edició preciosa de Proa.
«El quartet d'Alexandria», de Lawrence Durrell
Sèrie
Una sèrie:The West Wing, un clàssic d’Aaron Sorkin. No sé si a Meritxell Batet li agradarà saber que comparteix criteri amb Daniel Sirera, president del grup municipals del PP a l’Ajuntament de Barcelona. És probablement la millor sèrie política de les últimes dècades i no hauria de sorprendre que els polítics actuals la tinguin com a sèrie de capçalera. A mi, però, em faria una mica de cosa descobrir que comparteixo referents amb els meus antagonistes. O potser és que, al cap i a la fi, no hi ha tanta diferència.
Pel·lícula
Una pel·lícula: Les de Harry Potter, que les ha vistes amb les seves filles. Tirar de clàssics és assegurar-se molt el tret quan es tracta de fer un perfil cultural. Molts dels lectors d’aquest mitjà hauran crescut amb Harry Potter i hauran somiat amb la idea de ser d’una casa o d’una altra. Jo, malgrat haver estat una nena nascuda als noranta, mai vaig acabar de ser gaire fan de la saga. Però és evident que estem parlant d’una obra icònica, que ha estat cohesionadora i una porta d’entrada ideal a la lectura i a la fantasia. Com que l’ha triat de preferida com a pel·lícula i no com a llibres, ens estarem de comentar les acusacions trànsfobes de J.K. Rowling.
Cançó
I, per últim, una cançó: Acróstico, de Shakira. És un dels últims hits de la colombiana amb un parell d’estrelles convidades molt especials: els seus fills Milan i Sasha. Un acròstic és un recurs que es fa servir sobretot en poesia quan les lletres d’inici de cada vers, per exemple, formen una paraula. A la lletra de Shakira formen les paraules M-I-L-A-N i S-A-S-H-A. Pot semblar una monada, això de fer un tema amb els nens i dedicar-los-hi la lletra en una primera lectura però també en una segona a través d’aquest recurs literari. A mi em sembla una tremenda horterada, però aquest no és el meu perfil cultural. Triar com a preferida una cançó de Shakira l’endemà de saber que li han obert una segona causa per frau fiscal el 2018, ens dona d’on se situa la candidata del PSC en el debat de separar l’obra de l’artista. En efecte, no és el meu perfil cultural.
